208 “Fisherman’s Blues”

(Mike Scott / Steve Wickham)The Waterboys

The Waterboys

“Fisherman’s Blues”

1988

 

De naps a cols

De naps a cols. Precisament aquesta dita que va esmentar el Josep M Santesmasses en un recent comentari m’ha inspirat el Cansongs d’avui. Ell es referia amb la dispersió que suposava dedicar l’entrada del blog al Chuck Berry i a la següent al Niño de Elche. Això m’ha fet pensar, què hi ha entre naps i cols? Per lo tant m’he autosotmès a un joc en que he fet números. He agafat els anys 1959 (publicació del Johnny B Goode) i el 2016 (el tema del Niño de Elche) i he buscat just el punt mig. Vindria a caure cap al 1988. Per lo tant, i seguint les regles del joc, això ha determinat que la cançó escollida per aquesta entrada hauria de ser d’aquest any, el 1988.

Quan vaig planificar de fer un blog musical (a principis del 2012) per no començar amb les mans buides vaig fer una llista de cançons. Em van sortir al voltant de 200 cançons. Aquesta llista inicial és a la que he recorregut per buscar la cançó de l’any que ha resultat del exercici lúdic. Tenia tres o quatre temes per escollir. M’he decidit per The Waterboys i aquest Fisherman’s Blues, un tema molt dylanià. Dylan és anterior però la seva ombra és molt allargada. No serà que l’ombra de Dylan va de naps a cols?

I per seguir la vena lúdica llanço una proposta. Al primer comentari que m’arribi on hi figuri un any, em comprometo a ficar un tema de l’any que el comentarista hagi proposat. Com tal hi figuri l’any n’hi ha prou. Sembla un concurs radiofònic això… A banda de tindre el privilegi d’escollir l’any no puc oferir cap obsequi (ni entrada, ni concert, ni res…) En tot cas, i s’hi s’escau, puc convidar a un refrigeri tot valorant la tria (d’any i cançó).

El tema en directe, en estudi i una versió força fidel dels Celtas Cortos cantada en castellà.

Anuncis

5 comentaris

  1. Jaume

    Mira, si sóc el primer em demano una cerveseta amb olives a cal Torrelles amb licència per a fer festetes als gats. 😉
    Proposo solemnement, si no l’has tocat ja, un prolífic autor, músic sobretot, amb una producció molt variada que el 1981 va treure un àlbum ja clàssic d’homenatge al swing dels anys ’40 anomenat “Joe Jackson’s Jumpin’ Jive”, marxa per un tub que diria aquell. A més, Joe Jackson me’l va descobrir un molt bon amic que va tenir la poca delicadesa d’anar-se’n per sempre el 2010 i deixar-me sol i fotut amb el mal cos de pensar que potser hauria d’haver estat més per ell, merda!

    1. Sí Jaume. (oficialment) ets el primer. Els teus desitjos et seran concedits. Ja veig però que fiques tu mateix el tema al comentari…
      I lo de la cerveseta amb olives i festes al gats, ja saps que sempre és un plaer compartir-ho amb tu.

      Sap greu lo del teu amic. És fotut quan marxen abans d’hora i quan no toca.

      Gràcies pel comentari.

      una abraçada

  2. Jaume

    Aquí tens la versió del tema que dóna nom al disc cantada pel Joe Jackson:

    I la versió clàssica del Cab Calloway and the Nicholas Brothers:

  3. Joan Francesc

    Gran tema! Sí que recorda al Dylan de Desire, una línia en què incorporava el violí i que crec va explotar poc i donava per molt. Vegeu per exemple el tema Abandoned love, un dels pocs fora del Desire. Crec que el violí és un instrument que s’usa poc en rock i és una pena! Per sort, els Waterbois van tenir l’encert de donar-li un paper principal en aquest tema i és una joia!

  4. Anna

    Doncs jo Jordi, que et sembla una de força actual… Un repte de l’any 2005! O perque no una del 2012.

    Per cert amb un cafe de la maquina em conformo!;)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s