196 “Still… You Turn Me On”

(Greg Lake)elp_-_brain_salad_surgery

Emerson, Lake & Palmer

“Brain Salad Surgery”

1973

 

Greg Lake

Un altre que ens ha deixat (quina feina més desagraïda aquesta de recopilar morts…) Greg Lake, va ser cofundador junt amb Robert Fripp de King Crimson, una de les bandes fonamentals del rock progressiu. La forta personalitat de Fripp va fer que aviat deixés la banda ben embarcar-se en nous projectes. El més immediat i ambiciós va ser va Emerson, Lake & Palmer (junt amb Keith Emerson i Carl Palmer) un trio que van assolir la màxima expressió del rock simfònic. la formació va viure els seus moments de glòria durant la dècada dels 70. Després diferents projectes personals sense la repercussió d’aquells Emerson, Lake & Palmer superdotats, pretensiosos i excessius.

Greg Lake però, semblava ficar-hi la pausa. Els temes que firmava en solitari acostumaven a desmarcar-se de la resta pel seu intimisme i modèstia. Per retre tribut a la seva figura hi havia diferents opcions. Lucky man, cançó que va compondre Greg Lake de ben jovenet seria una bona tria. Pertany al primer disc homònim de E,L &P. Disc que, cosa insòlita, ja ha aparegut dos cops al Cansongs! 21st Century Schizoid Man, tema debastador que enceta l’obra de King Crimson estaria un bon epitafi. M’he decantat per Still…You Turn Me On, aquesta bonica balada de l’any 1973. Una petita joia amagada entre piles de teclats i percussions abrumadores.

Anuncis

2 comentaris

  1. jm

    Considero ELP un grup atípic pel fet de ser un trio, també pel tractament d’originalitat que donaven a moltes de les seves cançons (fins i tot peces classiques), per la posta en escena sovint contundent (l’Emerson era als teclats lo que el Hendrix era a la guitarra)

    I la portada que has triat deunidó! Realment inquietant. Obra de H.R.Giger, artísta gràfic surrealista autor de l’Alien. La portada tenia una sobrecoberta que s’obria en dues esberles i apareixia la cara sencera de la noia (que era la dona del Giger)

    Per avui anava de Greg Lake. Jo em quedo, sens dubte, amb el tema From The Begining, que trobo de gran bellesa. Us el deixo en aquests enllaços:

    Versió del LP Trilogy: https://www.youtube.com/watch?v=3epPMa5rq0U
    Versió live, molt més recent: https://www.youtube.com/watch?v=A8AP-kobAtg

    1. Al seu dia el meu germà els va veure (a França crec) i em parlava de com Keith Emerson arrancava el teclat i se l’enroscava al voltant del cos com si fos una serp amb la que lliurava un combat mortal.

      Suposo que com dius, que EL&P fos un trio ja condicionava que el grup tingués unes connotacions particulars. A vegades penso que el fet que els components fossin uns músics virtuosos desvirtuï les composicions en favor del lluïment personal. Això passa amb el rock progressiu i, sobretot, amb el jazz. No sé, és un raonament que potser no té cap fonament però que sovint m’he plantejat.
      Tot i renegar-ne, de moment EL&P, junt amb Jethro Tull, són els únics grups que ja han sortit tres cops al Cansongs. Per alguna cosa serà…

      Bonic aquest From The Begining…

      Moltes gràcies Josep M pels enllaços i els teus assenyats comentaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s