191 “One Brown Mouse”

(Ian Andreson)jethrotull-heavyhorses

Jethro Tull

“Heavy Horses”

1978

 

Cavalls pesats

Al Ramon, un cop més, bon amic i “tullià” de mena.

Estic segur que tots els aficionats a la música que hem viscut l’època del  vinil, ens hem comprat més d’un disc tant sols per la fascinació que ens ha produït la portada, sense ni tant sols haver escoltat una sola nota de la música que conté. Aquest disc que avui ens pertoca és un d’ells. Avui en dia aquest fet és impensable. Primer, perquè ha desaparegut gran part del pes específic que suposaven les portades dins lo que era un elapé, no sols com a embolcall merament decoratiu que contenia el disc com a objecte físic, sinó com a treball artístic que el complementava (al disc, a la música) estètica i conceptualment.

Aquest episodi, relatat de forma reiterada en aquest blog, és el d’un xicot de 16 any embadalit davant un aparador farcit de portades de discos, perfectament ordenats, que formen un mosaic d’imatges impactants. Cada cop que passa per davant no pot deixar d’aturar-se i delectar-se amb aquelles imatges i imaginar-se la música que sols se sent al seu cap.

Una de les portades que li va cridar l’atenció va ser aquest Heavy Horses. En aquest Cansongs, recull de cançons entre la nostàlgia i curiositat renovada, un dia o altre havia de sortit aquest disc que per aquell xicot va generar tantes expectatives (ah, i el contingut no va decebre gens…) És hora d’aviar els cavalls. Les circumstàncies així ho demanen. Va ser el meu primer disc de Jethro. Després en vindrien molts més. Però les petjades que van deixar aquests cavalls pesats són inesborrables.

Les amistats de la infantesa creen llaços afectius que perduren en el temps. Si la quotidianitat ens col·loca a distàncies insalvables al menys que puguem fer-nos abraçades telemàtiques. Abraçades tant grans com cavalls pesats.

Anuncis

4 comentaris

  1. jm

    Si, probablement sigui un dels millors grups del món. Va aportar un éstil únic i la seva originalitat és tan gran que avui, 40/45 anys després no hi deu haver encara cap grup que faci o hagi fet música semblant, Composició complexa, canvis de ritme, estil vocal personalissim, dificultat interpretativa, lletres molt treballades, originalitat de la seva estètica, de la posta en escena, cuidadissimes portades dels seus LPs
    No sé com va ser, però jo vaig començar “a saco” comprant el doble LP “Living in the past” i al cap de poc va venir l’Aqualung (quina delicia!)

    No ho recordo gaire, però potser tot va venir perqué el Joan, un company de Manresa, em va convidar a anar a un concert al Pabelló del Club Juventud Badalona (anys 72 o 74 del segle passat). Van fer autocar des de Manresa, i vam anar-hi pintats de cara amb una mena de purpurina. Erem molt joves, canalla. Encara em vé aquell inici de concert on l’Anderson apareixia a l’escenari en mig d’una explossió pirotècnica, i el seu posat tocant la travessera amb aquella mirada pertorbadora…
    Va ser el meu primer concert.
    Encara em dura ara.

    Curiositat: l’any 1992 van tocar a la sala Xelsa de Solsona.

    1. Sí, Jethro Tull és un grup únic i “fora de sèrie”. M’ha fet gràcia que el qualifiquis com “un dels millors grups del món”, la mateixa definició que va emprar el Miquel (ja no recordo el cognom), un company d’institut, allà l’any 1976 deuria ser, però ell era més agossarat hi ho deia en singular “el millor grup del món” (aquesta mateixa frase encapçala el Cansongs número 10 dedicat a la banda de Blackpool) Jo no sóc massa d’establir aquests rankings però sí que tinc clar que es tracta d’un dels grans de la història de la música popular.

      “Living in the Past”, “Aqualung”, dos discos superbs, que junt amb “Thick is a Brick” forgen la llegenda del grup. Després vindrien treballs interessants, amb composicions acurades i factura impecable. Al meu criteri aquest “Heavy Horses” és l’últim gran disc de Jethro Tull. Després vendria el declivi. Renovació de la banda, Incorporació de l’electrònica, la recerca de nous sons… però ja no recuperaria mai més la brillantor d’aquella primera època, la que a molt els hi feia afirmar que Jethro era “el millor grup del món…”

      Gràcies pel comentari.

  2. Joan Francesc

    Jetro sempre m’ha semblat una proposta molt original i interessant, diferent. Tinc clavada l’espina de no haver-lo pogut veure mai en directe. Tinc un amic que va anar al concert de Solsona l’any 1992 i va tornar meravellat. Jo m’ho vaig perdre. Cagada imperdonable… Sort que queden els discs!

    1. Si et serveix de consol jo tampoc vaig anar a Solsona aquell dia. Ves que hi farem…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s