190″Close to Me”

(Robert Smith)the_cure_-_the_head_on_the_door

The Cure

“The Head on the Door”

1985

 

Ombres i llums

Segurament molts dels seguidors d’aquest blog trobaven a faltar a The Cure, un grup emblemàtic dins l’anomenat rock gòtic. Amb Robert Smith al capdavant, ment pensant i líder de la banda, amb una estètica tètrica, negre de dalt a baix i el rostre pàl·lid, suposadament sembla que la seva música hagi de ser fosca, destinada a sumir la nostra habitació en la foscor més absoluta, a omplir-la de presències amenaçadores i malsons tenebrosos. Moltes de les lletres, que desconec, sembla orientades en aquest sentit. Però la música mai m’ha transmès aquesta sensació de foscor ni malestar. Ans al contrari. Malgrat tots aquests elements “enfosquidors” i descartant algun cas puntual, personalment la música de The Cure sempre l’he trobat lluminosa. Traspua un batec vibrant i vital que emergeix del cor de les seves inspirades melodies. Així doncs ens trobem amb una veritable contradicció d’ombres i llums entre lo que el grup aparenta i lo que realment ofereix.

robert-smith

Close to me n’és un bon exemple de tot això. La lletra narra un malson que Robert Smith va tindre de petit mentre la música és pura vitalitat.  

Versió d’estudi (amb subtítols) i una en directe. Per acabar una extended version que va llançar la banda al 1990 amb tocs jazzístics que s’hi escauen la mar de bé.

Anuncis

2 comentaris

  1. Mr. Raons

    Mr. Cansongs…. ja tornem a ser aquí.

    Amb aquesta entrega m’has tocat el cor. He d’admetre que durant una temporada era un tecno-pop desenfrenat… devia tenir uns 18-20 anys… Per aquell temps, a cavall del Musicland “ja difunt”… i d’un pub de Mollerussa “ja difunt del qual no recordo ni el nom”… en deixava portar una mica pel fill del Colomina de la vila del pla… Començaves la tarda al Pub tecno-pop on escoltarem als The Cure… en tota la seva essència: música, alcohol, vestits negres i crestalls… en aquell temps jo també… encara que ros. He d’admetre en que la meva etapa de joventut els The Cure em van marcar de prop. Jo no he estat un amant del vinil “com el nen del Jetro Trull”… jo em vaig tirar de cap al cassette… una maquina de destrucció massiva dels cotxes dels anys vuitanta del segle XX -carall que n’ha passat de tems- . Bé, tant se val, Mr. Cansongs, el que compta es que sonava -deixant a banda la qualitat- i feia el seu servei social… Ara tornant a escoltar als meus amics del vuitanta m’adono -a l’igual que molts grups anglesos d’aquella època- que el seu equilibri musical -com a partit- amb unes lletres “pocasoltes” i una actitud de queixa constant -social- que connectava amb una part de joves dels vuitanta que es desmarcava de la música Pop més essencial -tradicional… Lluny quedaven les discussions dels Beetels o del Rolings… dels aires californians del Beach Boys, de la música country, de l’Alan Parsons, del Maike Oldfeel… i tant altres… el tecno amb barreja de pop aconseguia fer bullir allò de pocasoltes que portavam dins nostre…

    Gràcies per l’entrega…

    Pd… Mr Cansongs, rebuscant pel celler has vist als Inxs? amb el seu original sin…

    1. Apreciat Mr Raons.
      Fa dies que no sabíem bones noves sobre la seva persona. Em plau moltíssim que aquest lliurament tant fosc li hagi estovat el record. Ja me’l imagino a vostè, que és de la mida que en hi han més, tal com diria la meva mare, refilar cap amunt la seva cresta rosa i exuberant. Entrant tot estirat als pub de torn enlluernant al personal fins llavors immers en la negritud del local, queixós per vici. Em fa l’afecte que tot i reivindicar el que creia just, ja ho feia amb el punt d’optimisme tant característic seu i amb el que sempre l’he conegut.

      “El nen del Jethro Tull”, com vostè l’anomena, no era de queixar-se. Més aviat somiava despert, una pràctica que encara pateix avui en dia, que amb el temps s’ha fet crònica i que ja té de per vida.

      Caldria una trobada urgent. Per compartir aquests somnis amb un home positiu…

      El saluda molt cordialment el seu amic i agraït admirador

      Mr Cansongs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s