187 “Inner City Blues”

(Marvin Gaye / Nyx)marvingayewhatsgoingonalbumcover

Marvin Gaye

“What’s Going On”

1971

 

Excuses

Nois, no dono a l’abast. No sé si és la síndrome postvacacional o que cony ho fa que quan me’n adono ja ha passat una setmana llarga del darrer lliurament del Cansongs i apa, el més calent és a l’aigüera, en puc donar fe doncs tinc un munt de temes encetats però la feina no surt, deu ser això, que al portar-ho a l’ample se m’escapa el fato per tot arreu, no voldria pas transmetre un missatge pessimista, Déu nos en guard, ni buscar excuses o justificacions, tot el contrari, però el que valen són els fets i aquestos no em donen pas la raó. Mentres, a l’altra riba de riu (per dir-ho d’una manera metafòrica) el Josep M. Oliva (autor del veritable i primogènit Àlbum de cançons i inspirador d’aquest blog) segueix impertèrrit amb el seu lliurament setmanal, erre que erre ell, sense destrictar gens ni mica del seu propòsit que com una gota malaia, es mostra implacable. Per si el personal no ho recorda, els hi faré memòria que el Cansongs va nàixer sent una mera i burda còpia d’aquell i, tot i portar prop d’un centenar de cançons d’avantatge, i fent-me un el xulo, com aquell que dona peixet em vaig proposar d’atrapar-lo en número de lliuraments, això sí, sent del tot respectuós amb l’adversari aplicant aquell proverbi xinés que diu “sols quan l’alumne supera al mestre és igual que el mestre”, ficar-me a la seva alçada i donant a entendre que en cap cas gosaria a rebasar-lo doncs l’elegància no s’ha de perdre mai. Per quin vas Josep M? pel 280…? ufffff… en fi no em vull deprimir. I tranquil Josep M, tu ves fent que un dia o altre et pot passar lo que a mi, que se’t giri feina i llavors sentiràs el meu alè al clatell (de bon rotllo, eh?), la moral és lo últim que s’ha de perdre. Revisant el text d’aquesta entrada me’n adono que aquest és compulsiu, de tall enriquià (referent a l’Enric Valls, autor que practica la tècnica de l’escriptura automàtica molt estimat per aquí i que ha sovintejat amb els seus comentaris causant estralls i lesions de consideració en algun que altre hemisferi dret) un text en el que un ha d’agafar aire a fons abans no capbussar-s’hi doncs és com bussejar dins d’una cova submergida on no saps si hi trobaràs cap cavitat on treure el cap per respirar.

Com és sabut els artistes “allotjats” al celler són moltíssims i de molt variat estat,  condició i llinatge. El mecanisme de tria per cada lliurament pot semblar metòdic i reflexiu però ans al contrari, jo el qualificaria de capritxós, fins i tot d’obsessiu. Aquest cop mateix per exemple, lluny de barallar diferents possibilitats m’he encaparrat en un sol autor. El malastruc i malaurat Marvin Gaye. Havia de ser ell i no pas cap altre qui encapçalés aquesta entrada i tota la setmana l’he passat escoltant temes seus. Soul del bo, sensual, carnal i sumptuós. So Motown en estat pur. Com sempre es fa difícil triar-ne una de sola de cançó, però ens queda el consol que els temes que apareixen al Cansongs més que destins són fars. Petits punts de llum en la foscor, que ens han de guiar, a cadascú per la seva ruta, per les procel·loses i abruptes aigües de la música.

La versió d’estudi i una altra enregistrada en directe. Clou la sèrie una versió còsmica dels danesos The Asteroids Galaxy Tour.

Anuncis

4 comentaris

  1. ENRIC VALLS

    UNITATS DE MESURA
    -Quan al paritori esperes mal sentada el naixement de la teva criatura, els segons pareixen hores, això li deia la carnissera a una clienta deseperada d’esperar tanda per la carn picada. Segons el que portes entre mans el temps no passa. En un comptador d’aigua, l’agulla que mesura els litres va a una velocitat estrepitosa; en canvi, l’agulla que compta el decalitres va a una velocitat esmorteida, o sigui que una misera substància química fa que dues agulles portin velocitats diferents en una mateixa unitat de temps. Consideran la líbido com un compost de substàncies químiques, podríem dir que afecta de maneres diferents entre els humans. Actua com el comptador d’aigua, un grup de trigenims, tot i anar vestits iguals, els pot fotre la líbido pels núvols la presència o fregament de persones u animals ben diferents; i amb aquest, el desig seria l’agulla de l’orgasme que compta els litres, i l’agulla de l’espera del fregament seria la dels decalitres. Amb aquestes el Cansongs, porta velocitat de l’orgasme, convertint uns segons de lectura i escolta en 168 hores (7 dies) de plaer.

    187 paraules

  2. Vicent

    No entenc res, però el primer vídeo impressiona

    1. És normal Vicens. Paranoies meves…
      Sí, el vídeo és molt xulo. Un bon acompanyament per aquesta magnífica cançó.

      Salut!

      Jordi

  3. Mr. Raons

    Carall nois… això va d’orgasmes mesurats a decalitres i a litres…

    Crec que si… les vacances han passat factura. Sort que el Marvin Gaye porta frescura a la negro dels vostres hemisferis drets…

    El vídeo… fantàstic. El so… un plaer.

    Per cert Mr. Cansongs últimament se t’ha vist en companyia de la Marilyn i de l’Elvis… menys gresca i més passar l’escombra pel celler que la feina s’amuntega…

    Una abraçada
    Mister Raons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s