180 “Say Hello Wave Goodbye”

(Marc Almond / David Ball)Soft_Cell_-_Non-Stop_Erotic_Cabaret_album_cover

Soft Cell

“Non-Stop Erotic Cabaret”

1981

 

Techno

Aquest estiu mirarem d’atendre els soferts seguidors d’aquest blog amb molta música, que és més lleugera i fàcil d’empassar. A l’estiu les paraules, segons com, es poden fer més feixugues i fer calor (com la tele. Que el meu pare sempre deia que la tele feia calor…) Així doncs, alternarem les entrades amb més contingut (que les haurà) amb les més musicals i aptes per amenitzar tant una tarda de piscina com una sufocant nit d’insomni.

Per començar aquesta tanda estiuenca ho fem amb Say Hello Wave Goodbye, un tema de desamor (un més), de nits plujoses i locals dubtosos. El duo britànic Soft Cell és un clar exponent del techno-pop que es va ficar en voga als anys 80. Els amics Manel Codina i el Miquel Torres (Mr Raons / Home de Fogonussa entre altres àlies) estaran del tot satisfets de la tria d’aquest lliurament doncs ells, a la seva joventut segur van lluir serrell i posat acord a l’època, i segur es van contorsionar per les pistes de les discoteques a ritme de techno.

Marc Almond com a cantant, sense ser res de l’altre món, sí que és un paio extravertit i autèntic. És tot sensibil·litat i la sap transmetre en les seves interpretacions. De les nombroses versions enregistrats del tema és aquesta versió estesa, apareguda en un maxi single la que més m’agrada. (un maxi single és un disc de vinil de les mateixes dimensions d’un LP, però que es reproduïa a 45 rpm en lloc de les habituals 33 rpm d’aquests. Els maxi sigles contenien un o dos temes per cara). Aquests solos de clarinet dona a la cançó una nova dimensió. Més dramàtica, més portuària i mellvilliana si se’m permet l’expressió.

La versió estesa del maxi single. Una segona versió en directe, on veiem al Marc Almond xipollejant en la seva pròpia salsa. Encara una tercera versió remix, adientment accelerada, adient per moure l’esquelet o com acompanyament mentre es fa dissabte.

Anuncis

6 comentaris

  1. Mr. Raons

    Retrobat Mr. Cansongs…

    Gràcies per aquesta retro…entrega musical… em complau moltíssim. Tot i que jo dels Soft Cell prefereixo el mític Tainted love…

    Tens tota la raó… aquesta música techno-pop en porta -segurament amb el Manel Codina- als temps de joventut on ens empaparem d’aquesta música… sempre he dit que jo em vaig formar amb el pop i el techno-pop… i sempre m’he considerat un anglès a la Fogonussa. No se perquè, però sempre he preferit la música anglesa a la local… espanyola i catalana… Crec que algun dia algun psicoanalista m’hauria de mirar el cap?

    Tens tota la raó benvolgut amic, en aquells temps lluia un “estupendo” serrell -flequillo- al més pur estil Spandau Ballet, Soft Cell, Duran Duran, Nick Kershaw… entre altres músics posats al meu altar personal… quins temps… ara que l’alopècia fa furor… enyoro aquells pels que ma mare em volia tallar mentre dormia…

    Personalment em quedo amb el segon vídeo de l’entrega d’avui… no se perquè? però el primer de l’any 1982 el trobo molt més pop… més suau musicalment parlant… en canvi aquest segon té una frescura techno més acorde amb els meus gustos… en qüestió d’espècies es permesa una certa flexibilitat gustativa… Quan a la tercera entrega… passo del Mix Extended… no m’han agradat mai els Mix- Remix i altres mescles… Ja veus Mr. Cansongs, sóc home de gustos autèntics…

    No se si coincidiràs amb mi… però la segona versió d’avui amb granota platejada en recorda -no se perquè- al gran Fredi Mercuri… i la cara del Marc Almond en certs moments en recorda a Nicolas Cage… Benvolgut amic, creus que veig joanets per les parets?

    Potser necessito que em facis un psicoanàlisis musical? tens hora lliure per una cita professional? quedem a casa teva o a la meva…?

    Per cert, citant al gran Joan Francesc, diu que a la Merkel li preocupa el Pib, que a ell li preocupa més el Pub, i a nosaltres ens hauria de preocupar més el Pap… hem de dir i treure tot el tenim al pap… sinó al final s’acaba infectant… tu ja m’entens oi?.

    Una abraçada

    Mr. Raons

    1. Estimat Mr Raons. Sabia d’antuvi que aquest lliurament causaria estralls en les teves vies sensitives. Encara que el tema no sigui el més idoni ni representatiu (tal com dius el “Tainted love” hauria molt més indicat en aquest sentit)

      Però bé, l’esperit i l’actitud techno sí que hi són.

      Tot i estar obert a multitud d’estils i èpoques musicals, cal reconèixer que la música de joventut, la de cadascú, ens marca d’una manera determinant i s’estableix un vincle especial i instransferible. Quedem marcat de per vida per aquelles melodies que ens van acompanyar en anys decisius.

      El fet de preferir la música anglesa abans que l’espanyola o catalana ho trobo normal. Ara potser s’ha avançat en aquest aspecte però en aquells temps les cançons fetes aquí no eren més que versions o còpies d’aquelles que ens arribaven del món anglosaxó, veritables pioners de la música pop. I així com les lletres d’aquí ens resultaven una mica nyonyes o cursis, les d’allà, amb anglès, no enteníem ni fava i de les paraules sols ens transmetien la seva sonoritat, deixant via lliure a la imaginació i el suggeriment.

      En quan al psicoanàlisi musical… bé, sempre és bo fer una sessió asseguts al voltant d’algun aparell reproductor (musical…), ja sigui amb agulla i directe a la vena, o a través de mitjans digitals. Degustant una cervesa o refrigeri i deixar-se emportar per la música i fer una mica de cultureta al seu voltant sempre resulta ser un mètode prou agradable i terapèutic. La música és aliment per l’esperit, ben saludable i innocu.

      Amb lo que dius del serrell ho veig normal, doncs va haver-hi una època en que moltes mares tenien vocació de perruqueres nocturnes.

      Bé, sí que és cert que també hi han músiques més sinistres, les apropiades per acompanyar virus, bactèries i altres espècimens nocius, habitants de les zones més ombrívoles de l’ànima humana. Però això ja és una altra història…

      Salutacions cordials.

      Atentament

      Mr Cansongs

  2. Ramon

    Aixo es bona senyal que de que tornis a fer estralls per aquest indret. Anims i bon estiu. “Alies Teto Ros”

    1. Hola Ramon.
      Sí, tornem a estar a “la bretxa”. Molt content que a partir d’ara t’afegeixis al comentaris d’aquest blog.
      Gràcies i fins aviat!

      Una abraçada

      Jordi

  3. Ramon

    Benvolgut Mr. Raons,
    Molt bona la frase en la que comentes que l’alopècia està aconseguint lo que la teva mare en els seus intents “nocturns i amb alevosia” no va poder aconseguir. M’ha fet riure de debó.
    Una abraçada a tu i al nostre estimat Mr. Cansongs des de Viladecans.
    Lo Ramon de cal Rossendo el Quinxenc
    (per evitar confussions amb lo Ramon “Teto Ros”)

    1. Teto Ros, Ramon de cal Quinxenc… Em plau molt veure noms tant nostrats, tant locals, en un entorn tant “global” com aquest. No sé qui deia que és quan abordem un tema veritablement localista que aquest esdevé universal.

      El Cansongs avança inexorable cap als 200. Han cantat línia. Continuem per a Bingo!

      Una abraçada

      Mr Cansongs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s