170 “A ninguna parte”

(Manolo Tena)Insolito-300x301

Manolo Tena

“Insólito”

2000

 

Manolo Tena (1951-2016)

Un cop més hem de lamentar la pèrdua d’un altre artista. Malauradament encara massa jove, víctima d’un càncer. Hauria de ser condició sine qua non anar-se’n d’aquest món en rigorós ordre d’aparició. Manolo Tena, era la veu aspra de la Movida. La seva trajectòria artística es va iniciar formant part dels grups Alarma i Cucharada. Després va emprendre una trajectòria en solitari, curta, irregular i truncada per l’addicció a les drogues. També composava per altres artistes (Miguel Ríos, Ana Belén, Luz Casal, Los Secretos, Rosario Flores, Siniestro total, Ricky Martin, etc.) “Només pels coneguts”, doncs deia que li agradava “fer trajes a mida”.  

A ninguna parte és el tema central de la pel·lícula París Tombuctú, de Luis Garcí Berlanga. El títol d’aquesta resignada cançó m’ha fet recordar quan jo era molt petit. Quan als meus pares els hi demanava “on aneu?”, i ells contestaven “aumón”. Jo reclamava amb convicció “jo també vull vindre aumón”.

Anuncis

7 comentaris

  1. Hola Mr Cansongs, es una gran pérdida, una de tantas del mundo de la música, que esté año se están apagando muchas estrellas! Que nos dejan recuerdos bonitos y otros no tan bonitos pero sin dudas el poder haber disfrutado y rememorar su música es el mejor homenaje que se les puede hacer.
    Lindo recuerdo Mr Cansongs gracias por compartirlo, hasta otra Saludines 😊😊😊

    1. Moltes gràcies pel comentari, Etel.

      Cordialment

      Mr Cansongs

  2. Joan Francesc Dalmau Llagostera

    Quan hi va haver la movida jo era un adolescent curt de mires, emprenyat pel retrocès del rock més visceral, ja que allò va fer que formacions pop eclipsessin grups com Leño. Aquella ceguesa estúpida va fer que ignorés grups de primera qualitat: Golpes Bajos, Radio Futura, etc, grups als que anys més tard he hagut de reverenciar lamentant la meva miopia d’aquells anys, quan escrivia a la pissarra de l’Institut on no estudiava: “Malos tiempos para la hípica”. Manolo Tena em va passar desapercebut i ni quan va tenir l’èxit de Sangre Española m’hi vaig fixar perquè aquell hit concret no era el que m’anava a mi. Després vaig anar sabent que era un molt bon compossitor. I, l’altre dia, quan vaig veure el programa de TVE “Imprescindibles” dedicat a ell, vaig descobrir una persona i un artista més interessant del que em pensava. La seva manera de parlar el mostrava com una persona força intel·ligent, el seu professor de literatura el qualificava com a savi. I a mi també m’ho va semblar en el mateix sentit.
    Jo no tenia ni idea del trencador que havia estat amb el grup Cucharada. Sabia que un dels guitarres que portava Sabina a la darrera gira era d’un grup mític anomenat Alarma, que jo desconeixia, com desconeixia que Alarma era l’aventura de Manolo Tena després de Cucharada.
    Rosario deia d’ell que hi ha persones que estan més a prop del cel que de la terra, com ho pensava del seu germà Antonio. Potser ho encerta. Potser hi ha persones que no poden adaptar-se a un món on tot allò que no és tangible resulta sobrer o innecesari. Dedicar-se a fer cançons és nodrir les persones de sentiments i emocions i qui dedica la vida a donar un aliment que no passa per l’estòmac ni els intestins deu estar treballant per a un altre món, per un món paral·lel al de les hipoteques i de les dificultats per arribar a final de mes, que són les coses que regnen al món REAL. Ens servim dels artistes per xutar-nos una mica de emoció si tenim cinc minuts lliures mentre anem de casa a la feina i de la feina a casa, sense poder donar la prioritat a les coses que realment mereixen tenir-la, un tipus de vida que no devia fer per a ell. Aquestes persones més que d’aquest món són d’aumón, com deixa entreveure en Mr. Cansongs a la deliciosa anècdota que explica de quan era petit. Per cert, jo estic segur que Mr. Cansongs se n’ha sortit i que és dels pocs que ha trobat l’equilibri per estar en aquest món i aumón de manera totalment sincronitzada. Quina enveja!

    1. Joan Francesc. No sé si et servirà de consol però aquesta “miopia” de la que parles l’hem patits molts també. Sense anar més lluny, jo mateix, que de jove repudiava a gent com als Rolling’s, Dylan o els mateixos Leño per “poc polits”. Avui m’encanta la gent que s’han enfangat fins al coll. Ara redescobreixo artistes com aquests cada dia.

      En quan a lo d’estar al món i aumón alhora… doncs em sembla que em sobrevalores. Em dona la sensació que amb el meu afany, ja de ben petitet, d’anar aumón, m’hi he passat molts més anys que no pas al món. I a qui envejo de veritat és als qui han trepitjat el fang com Leño, o com tu mateix, i a sobre conserveu tota la dignitat.

  3. Joan Francesc

    El millor és que resulta que Leño i Cucharada compartien concerts i birres aliens a les nostres miopies. Pel que fa a un servidor, l’únic fang que ha trepitjat és el de la vida convencional tot i que m’hauria agradat enfangar-me en aquest altre món de mistics en estat salvatge, (és una definició que feia d’ell mateix el poeta Rimbaud). No m’hi vaig atrevir, vaig posar seny de seguida. I a la vida convencional no hi ha lloc per a misticismes ni que siguin domèstics. I la dignitat és cara de veure. Però gràcies per la flor.

  4. Mr. Raons

    Benvolguts contertulians…

    A mi sempre m’ha agradat la veu trencada del Manolo Tena… ves per on…

    Una altra pèrdua sentida pels amants de la música… sigui quina sigui… sigui quin sigui l’estil de cada autor. Sempre hi haurà pèrdues i pèrdues més sentides.

    Joan Francesc, Mr. Cansongs… ja ni recordo moltes coses de la “movida” de quan era jove… l’alcohol d’aquells temps em va deixar tocada la memòria. Però m’ha agradat torna a sentir al Manolo Tena amb la seva veu tant peculiar. Gràcies per l’entrega.

    Mr. Raons

  5. Ramon

    Felicitats Joan Francesc pel teu SENTIMENTAL i EMOCIONAL comentari.
    Molt encertada la frase “Ens servim dels artistes per xutar-nos una mica de emoció si tenim cinc minuts lliures mentre anem de casa a la feina i de la feina a casa, ….”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s