169 “Dina Lam”

(Richard Bona)Richard_Bona_Munia_The_Tale

Richard Bona

“Munia (The Tale)”

2003

 

Desencontres

En un barri poc transitat de la urb, a banda i banda de carrer, en dos pisos confrontats, han anat a viure la senyora A i el senyor B. Després de setmanes de fugaços i tímids intents, avui, per fi, la senyora A i el senyor B han coincidit mentre s’espiaven un a l’altre amb sengles prismàtics. Cadascú veu en l’altre el seu viu reflex, la veritat, d’escàs interès. Es miren mirar.

Pocs carrers més enllà, en idèntica simetria, el senyor C i el senyor D, a través de les finestres, tots els atributs al sol, s’exhibeixen l’un a l’altre. Es mostren sense ser vistos. Goig sense alegria.

A quatre passes d’allí, en una pensió de mala mort, E i F comparteixen habitació. Ambdós resten enfundats en cuir i làtex, armats amb fuets, manilles i altres estris de picar, esperant en va qui tira la primera pedra. Quan tots dos són de repartir fa de mal fer. Llàstima. En el mateix hotel, just una planta per sota, en una altra habitació trobem G i H, de carns terces i submises esperant ser humiliades pel fuet. Als dos els hi agrada rebre i es queden amb les ganes.

En un bar un grup de dones en edat fèrtil parlen d’esmalt d’ungles. Prop d’allí, un grup d’homes (que sempre estan en edat fèrtil) discuteixen de motos.

En els fastuosos i emmirallats lavabos d’un luxós complext, dos vampirs es miren perplexos al mirall sense trobar-hi resposta. Clar que es podrien queixalar l’un a l’altre, però seria un sense sentit, un absurd joc de vasos comunicants en circuit tancat. El que donarien per un reflex! Tots dos preferirien clavar els ullals en una vena ben marcada, inflada per l’ansietat i la por, en un asimètric reflex al mirall.

A J el seu oncle d’Amèrica li va regalat una aixada. Disortadament poc abans el pare de J havia fet amporlanar tot el pati de casa (s’han acabat les males herbes!) Sap greu quan, a uns quants centenar de metres hi ha terra campa verge desitjant ser conreada.

En un pis d’estudiants, el noi K i la noia L passen la nit jugant a cartes. En un altre pis d’estudiants, no gaire lluny d’allí, al noi M i la noia N els hi agradaria jugar a cartes, però no en tenen. Miren documentals d’hipopòtams a la tele.

Un paio explica acudits a la paret. Estaria bé coincidir amb la xicota que busca paret per enganxar cartell mentre algú li explica algun acudit.

En un banc d’un parc dos monologistes estableixen amistat. Naturalment, no hi ha manera d’entendres (caldria un moderador…) Pel mateix parc passegen dos que només s’escolten. La conversa és poc sucosa (no sé si tornaran a quedar…)

La vida és així. El món està ple de tafaners desencisats. Exhibicionistes sense públic. Oferta sense demanda. Demanda sense oferta. Donants de sangs fustrats. Vampirs conformats amb sang de bossa. Dones esmaltades. Motoristes sense moto. Aixades per estrenar. Passos que no s’avenen. Pols oposats que no s’atreuen. Soliloquis i silencis.

Els encontres semblen capritxosos. Però podria haver estat pitjor. Coincidir el vampir, per exemple, amb els paios del làtex i quedar-se sense dents. Tant bonic que és quan es troben tap i carbassa. Pany i clau. El pa i la gana. Cul i merda.

 

Richard Bona és un extraordinari cantant, compositor i multiinstrumentista camerunés. I si al món musical hi ha algú amb qui és bo trobar-se aquest és Bobby McFerrin, veritable home-orquestra. Sempre en surt bones, suculentes i divertides experiències. Una autèntica delícia.

Anuncis

7 comentaris

  1. Bones idees per fer anuncis de cites. Que amb la gaferia dels relats, també podria passar que en plena campanya publicitària, hi hagués tal desencontre i no s’arribésin a veure ni mai ni mai més consumidor i producte.
    Uns DESENCONTRES ideals per publicitar els següents portals de cites:

    Portaldecitas/Meetic/Edarling/AshleyMadison/Fuckbook/Miaffaire/Quierorollo/Be2.es/Plenty offish/Fuegodevida/Cdate/VictoriaMilan/Citaadicto.com/Swing.net/Socougar/Secondslove/Twoo/Setravieso/Match/Fdating/Liruch/Amorenlinea/Erotiling/Sitiosdecitas/Eharmony/SinparejaAmorespardos/Russianbrides/Laflecha.net/Swingersdateclub/Zoosk/POF/Parship/Cellove/Casualclub/Aff/Woondo/Badoo.

    Realment alguns d’aquestos portals cotitzen a borsa. Si la tendència es als desencontres, -i acostumes a ser un gurú de les tendències-, estem en plena bombolla de cites. On res és el que sembla. De ser així, el crac és imminent, que sigui un altre dijous negre és qüestió d’hores. Els dijous són un bon dia per gravar a la història. Només espero que el nou crac exploti ben fort, i cul i merda es coneguin de veritat cara a cara, i quedin gravats ben xonos. Res de falses espectatives.

    1. Sí, Enric. Els llocs de contactes, amb tacte o sense, estan a l’ordre del dia. Amb tanta xarxa i estris de comunicació la incomunicació es fa més palesa que mai. La possibilitat fa la frustració. La existència del telefon crea l’acció de no trucar. Cul i merda sempre s’havien mirat a la cara. És ara, amb el cuento del wassap que es donen l’esquena. Tots dos senten pudor però no saben d’on ve.

  2. Hola Mr Cansongs! Interesante relato, historias anónimas que pasan en el silencio de la cuidad y entre el barullo de nuestros pensamientos, gente de todas las edades con anécdotas que contar y pocos sabrán de ellas…Historias que se entretejen en juestra mente y canciones, poemas, gente que inspiran historias! Cada casa es un mundo y cada persona es un universo.
    Los temas musicales no están mal.
    Muchas Gracias por éstas perlitasm Mr Cansongs sin otro particular, hasta otra Saludines 😊😊😊

    1. La majoria dels mortals tenim vocació a l’anonimat. Si més no hi estem abocats i, per lo tant, més ens val una bona vocació. Sempre ajuda. Alguns, aprofitant l’empenta de l’alcohol airegen les seves proeses al bar davant quatre parroquians. Per norma general, no els hi fan puto cas. Uns altres, els menys, ho fan en un plató de televisió a canvi de diners. Per compensar haver caigut tant baix. Diners bruts que hauran de blanquejar junt amb la consciència. Al final també acabaran al bar… I la gran majoria, doncs això, vivint, convivint, sobrevivint a l’anonimat.

      Gràcies pel comentari.

  3. En començar a llegir aquest relat vaig pensar en ficció i vaig recordar ‘La vida instruccions d’ús’ de Perec, per allò de les peces d’un trencaclosques que formen un tot; però a mesura que avançava em vaig adonar que parlaves de la realitat.
    Realitat amb fugaços i feliços escapades musicals, escoltant a aquest parell de fons.

    1. Magnífic llibre aquest “La vida: manual d’ús”, de George Perec. Potser si que d’una manera involuntària aquesta entrada hi guarda relació. Tal com dius la vida real és la veritable inspiració tant per aquest escrit com pel llibre en qüestió.

      En definitiva no hi res més inversemblant que la realitat.

      Gràcies pel comentari

  4. jm

    >Aristòtil deia que ni l’atzar ni la sort són causes de res. Perquè alguna cosa passi, han d’intervenir almenys quatre causes.
    >Voltaire esmentava que el que anomenem casualitat no és ni pot ser sinó la causa ignorada d’un efecte desconegut.
    >Einstein deia que “L’atzar no existeix, Déu no juga als daus amb l’Univers”.
    >Deia l’escriptor Ernesto Sábato que “dues persones que no tinguin res a veure entre elles poden viure una al costat de l’altra sense trobar-se mai, ni tan sols en el propi carrer on viuen”.
    Tot provoquem el nostre destí, i el destí ens fa a nosaltres.
    Podem reconduir el nostre destí?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s