166 “When A Warm Wind Blows Through The Grass”

(Jan Scott Wilkinson / Martin Noble / Neil Hamilton Wilkinson / Matthew Wood / Phil Sumner / Abi Fry)British Sea Power

British Sea Power

“Machineries of Joy”

2013

 

Fora de la llei

Aprofito aquest matí de carrers molls i cel esventat per fer dissabte i tancar l’any. Guardo en una arxivador els expedients, pulcrament redactades i passats a net, dels casos tancats durant l’anterior exercici. Així com els vaig ficant un a un a lloc, rememoro, orgullós, tot els affaires.

  • Entrecavar parterre (per buscar, sospito, algun objecte en concret, relacionat amb algun assumpte fosc i, que per qüestions de confidencialitat no se’n va revelar. Com a bon professional vaig respectar escrupolosament [res de preguntes] el secret de sumari…)
  • Vigilància nocturna d’immoble vuit per evitar incursions indesitjables. A comissió.
  • Guarda de gossos a hores convingudes. Em van acabar aviant els gossos…
  • Deixar pati net de pistes. Pagament a un any vista. Ja rebrà instruccions… l’última diu: a cobrar a l’Havana (excitant…)

Tots els cobraments han estat en metàl·lic, i en negre, clar (al final el del parterre no ha arribat a pagar…). La llibreta dels comptes (una Enri mida quartilla 108 x 159 mm, espiralada, quadricula 4×4, tapa tova) és a la vista, a l’estant, i està immaculada. Cap entrada registrada. Naturalment, duc una comptabilitat B, la real, en una agenda (una Enri mida octaveta 11o x 16o mm) amagada sota una rajola, hàbilment dissimulada i oculta sota el moble dels prestatges.    

Un cop tot ordenat i endreçat sols queda sobre la taula l’expedient del Cas de la taula voladora. Una presència incòmoda, que fa nosa. Un dossier que va començar amb una petita fitxa i que a hores d’ara, entre informes, fotografies, tiquets, albarans, impresos, notes, fotocòpies, etc) ja el conforma mes d’un centenar de folis. Introdueixo a desgrat el plec dins l’arxivador d’aquest any i el deixo al prestatge esperant que arribi un moment més favorable per abordar un cas tant complexe.

Miro a la bústia i hi trobo un sobre sense nom. Miro a banda i banda del carrer. Cap rastre. Dins el despatx obro el sobre mentre encenc un Lucky Strike. Es tracta d’una circular de l’Ajuntament. El seu contingut és inquietant. A l’encapçalament hi resa: Cens municipal d’animals de companya. A l’enunciat continua dient l’Ajuntament informa que les persones propietaris d’animals de companyia (gossos, gats i fures) és obligatori tenir-los censats a l’ajuntament on resideix habitualment l’animal. Ufff… jo, que sóc home de complir les normes, amb la quantitat de bèsties que volten per casa, m’ha vingut una mena de suor freda. Mentalment intento fer un recompte aproximat d’exemplars, però em perdo entre tantes taques, ratlles i colors (a falta d’altra documentació no se m’acut altre mètode de classificació: taques, ratlles i colors…) Bé, sí que hi han altres inputs, més sofisticats i específics. Fins que no vaig deixar de portar pantalons curts, i ja era bastant ganàpia, que en feia anar un ampli repertori d’aquests inputs. En aquella època estava molt al cas dels gats de casa. Els coneixia a tots. A tots personalment afegiria. La relació de cadascun d’ells amb la resta. Si eren amics o parents. Qui era mare, fill o tiet de qui. Esbrinar-ne el pare era per deducció (taques, ratlles, colors…) De haver-m’ho proposat hauria escrit les biografies complertes de tots i cadascun dels gats i gates de casa. Elaborar l’arbre genealògic de generacions i generacions ho tenia al cap dels dits.

Per saber sabia, com aquell que diu, quan les gates prenyades sortien de comptes. Quan això passava la premissa era clara: amansir els gats de ben petits. Costi el que costi. No hi ha res més mal agraït que un gat feréstec. En canvi un gat mans és un sol. Quan les gates lluïen llustrosos pelatges i esplendoroses panxes, i la cosa començava a estar madura, les futures mares, receloses, rondaven racons en busca d’amagatalls, llocs secrets, inaccessibles per al ésser humà i altres feres malvades, segurs per criar-hi i protegir les cries dels perills d’aquest món inhòspit i salvatge. Si es donava el cas que la gata ja havia criat i la encara no havia descobert el cau, era qüestió d’estar a l’aguait, seguir-ne els moviments per descobrir-lo. Els primers dies eren crucials. Sempre era un moment de joia descobrir la camada. Nets com una patena. Ni que el racó fos enrevessat, gràcies al bon fer de la mare sempre acabava sent un lloc confortable, en una veritable llar. Menuts, cecs i indefensos. Si descobries els gatets ja passats uns dies, aquests, al detectar una presència aliena ens reveient amb esbufecs i posats de mil homes. Es tractava d’anar tocant els gatets per habituar-los al contacte humà.

A la infantesa la seguia la l’etapa d’enjogassament i aprenentatge. Salts, cabrioles, baralles inofensives. Aventures i perills inventats. Observar perplexos i sense entendre res els festejos i les batusses dels adults. Després venia l’edat del pavo (per que els gats també tenen edat del pavo) Les gates joves reveient la visita de tots els gats dels voltants, que es barallaven per obtenir els favors de la xicota. Els mascles, en canvi, havien de triar entre defensar les femelles de casa o marxar en busca de fortuna. Alguns tornaven al cap d’uns dies, coixos, famèlics i esgarrinxats de tot arreu. Altres, amb menys sort, ja no tornaven. Algun cop en reconeixies un de casa (per les taques, ratlles o colors) estampat sobre l’asfalt (Mira, el germà de la bruna, lo pobre…) Passat aquest malson, i fruit de tot això, venien les panxes plenes, és clar. I així es tancava el cercle.

Avui aquesta afecció no hi és. Ja no estic al cas. Ficats en ristra a la finestra esperant l’hora de sopar, me’ls miro i no reconec en cap d’ells res que em recordi els avantpassats de la casa. Cap tret familiar. Se n’ha perdut la mena, la fesomia, la sang. Ni rastre de taques, ni ratlles, ni colors.

La cremor de la brasa del cigarro m’estarrufa els llavis i esvaeix els bucòlics records. Torno a ser davant la carta inquietant. Així doncs, suposo que m’he de considerar un malfactor. Un fugitiu que haurà de sortejar l’agutzil, membres del consistori i altres representants de la llei i l’ordre en pes. Ja està vist. No hi ha repòs ni assossec per un agent secret, amenaçat a banda i banda de la llei. Pel davant i pel darrera.

Arribat el día, l’agutzil, com a Judes, complint amb el seu deure, acompanyarà una dotació de Mossos d’Esquadra que, ordre judicial en mà, prèvia trucada al timbre de rigor, enfonsaran la portalada enreixada per donar pas a un nodrit grup de la Brigada anti-frau armats amb salabres, filats, xarxes i altres utensilis i paranys per caçar als indocumentats animals. Quan això passi jo estaré ocult arraulit en la foscor del celler, atent al remostrer de la redada. L’esvalot promet ser considerable. Corredisses per tot casa, pati amunt, pati avall, dins els coberts, pel mig dels trossos. Embarrancats entre andròmines i telaranys. Encegats per la pols i la ràbia. Enganxats i esgarrinxats per gats i arços. Enramalats en les seves pròpies xarxes. Ja els hi dono feina. Si al seu día la cunyada no se’n va sortir ells tampoc podran. A la foscor del celler esbossaré un somriure de complicitat.

Anuncis

9 comentaris

  1. Hola Mr Cansongs, que bonito e interesante relato, su relación con ellos me enternece, aunque se haya perdido o alejado, por sus menesteres de sus felinos amigos. No soy amante de los animales pero los gatos, de alguna manera, siempre han llamado mi atención, animales solitarios y familieros a pesar de los ariscos que pueden llegar a ser.
    La propuesta musical no está nada mal.
    Como siempre, excelente redacción. Muchas Felicidades.
    Sin otro particular, hasta otra Mr Cansongs Saludines 😊😊😊

    1. A aquestes alçades Mr Pesquises es troba en un atzucac. Als embats del Mal ara s’hi ha d’afegir l’ofec de tot el pes de la llei. Ha de sortejar al Prims i a l’agutzil, dos personatges implacables que acostumen a pentinar els carrers del poble a la recerca i captura de Mr Pesquises, disposats l’un, a escurar-li la butxaca, i l’altre, a dur-lo davant la justícia.

      En aquest món salvatge i deshumanitzat els gats poden esdevindre veritables aliats…

      1. Interesante Mr Cansongs me gusta mucho como continua la historia…😏😏😏 Toda ayuda, más de los animales que tengo entendido son muy fieles y ayudan dando presagios en circunstancias inesperadas….😎😎😎. Interesante.,.me gusta Mr Cansongs!!! Hasta otra Saludines 😊😊😊😊

  2. Toda ayuda para Mr Cansongs y Mr Pesquisas es bienvenida! !!! 😊😊😊😊

  3. Joan Francesc

    SI Mr. Pesquises visqués a la meca del cinema, tindria a Rita Hayworth cantant-li Fever, però per aquí, en lloc d’això només es troba la Rita Barberà cantant Lo caloret. Potser calor i febre tenen alguna relació però no és el mateix. Com no és el mateix ser un fora de la llei per haver robat el banc central d’una ciutat americana que per tenir uns quants gats a casa. Però de tot se’n pot treure alguna cosa. Els gats de cal Pesquises estan tan ben organitzats que no m’estranyaria que tinguessin fins i tot un Senat. En aquest cas, poden fer com la bàrbara de la Rita i demanar acta de senadors: un cop aforats ja seran intocables. D’altra banda, en Pesquises sempre pot dir que no els coneix de res, aquests quatre gats. Cas que l’interroguin, pot respondre “no me’n recordo” i quedar com un rei, o com el seu cunyat. Hi hagi sort!

    1. Aforats… trobo que és una bona idea. Quan l meva cunyada torni a dir: fora gats!, jo replicaré, no. Gats aforats. I tant panxos. I que treballi Rita!

  4. Sota el cel esventat em poso a entrecavar parterres perque no vull estar endreçat. La meva presencia que fa nosa i desgrat a les fures, es converteix en una mena de… no se m’acut alguna paraula que expliqui el meu estat actual. Sóc un ganàpia que vol esbrinar el seu origen i amansir aquestes ganes de descobrir els secrets d’amagatalls en la meva historia. Recordo feres malvades quan tinc un cas d’amnèsia temporal que és el moment en que he d’estar a l’aguait del records per buscar i rebuscar un moment de joia, però estic cec i camino amb esbufecs. Aquesta experiencia es una mena d’enjogassament que només aconsegueix batusses entre els meus records i em deixa estampat sobre l’asfalt amb l’anim per terra, pero, com que tinc la panxe plene (aixó deian els meus avantpassats i no entenc perque jo no tinc cap tret d’ells) i més pertanyo a una mena peculiar i de fesomia estranya la meva memoria es esvaeix amb fragilitat quan l’agutzil irromp a la casa trencant l’assossec que tenia. Els salabres i filats em fan por, penso que tot aixó son paranys per mi i em trobo arraulit en un racó amagat de l’esvalot barrejat amb les andròmines del Pesquises observant als meus companys i a l’aguait esgarrinxat pels arços i enramalat. Ja els hi dono feina.

    Gat feréstec.

    1. Està clar que aquí als gats se’ls té en alta estima. Queda sobreentès que es té predilecció pels mansos i dòcils. Pels de pelatge llustrós i apariat. De miols dolços i ronc fàcil. Que no gosen a treure les urpes i mengen de la mà. De bona aparença i casa bona, no diguem si són de perses o ve d’angora. Amb pedigrí. Domesticats i amansits des del bressol. Pujats a cos de rei amb llaunes del super.

      Mr Pesquises no ho confessarà mai però en realitat es sent atret pels gats feréstecs. Per aquell que van nàixer en un amagatall inhòspit. Pels gat de masia. Pel lleig, brut, guenyo i malfargat. Que bufa i remuga. Que clava queixalada a destre i esgarrapa a sinistre. Pel lladre, malparit i consagrat. Aquell que transita camins solitaris en dies rúfols. Que fuig de la canalla, les pedres i el bastó. Mr Pesquises no ho confessarà mai perquè és un d’ells. Mr Pesquises ÉS un gat esquerp.

      1. Benvingut Mr Pesquises al nostre món, per gat, per feréstec, per lleig, per brut, per guenyo, per malfargat… i per esquerp. Els nostres respectes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s