160 “Heroes”

(David Bowie / Brian Eno)David Bowie-Heroes

David Bowie

“Heroes”

1977

 

Camaleons

De tots es sabuda la capacitat camaleònica de David Bowie per transformar-se en allò que calgui. Així ho ha fet tota la seva carrera, adoptant diversos aspectes i formes musicals, segons convingui. Leonard Zelig, conegut com l’home-camaleó, té les mateixes dots mimètiques que Bowie. Una tarda, sortint del super,  Zelig i Bowie es troben up a up i, sense poder defugir l’envit, fidels a la seva naturalesa, l’un vol ser l’altre, l’altre vol ser l’un. Oficialment aquesta matinada David Bowie ha mort. En realitat és Leonard Zelig qui ha deixat aquest món. Bowie, que té l’aspecte del Zelig, volta tant campante, com si res. Continua anant al super i, ves a saber si hores d’ara ha adquirit l’aspecte d’algú o altre, tant pot ser un militar japonès com una ballarina amb tutú, no té manies. De la seva fesomia sols hi ha una cosa que no canvia. Els ulls. En té un de cada color. No es pot precisar de quin color és el dret i quin l’esquerro. Aquests van mutant cada cop que es miren al mirall. L’un vol ser l’altre, l’altre vol ser l’un.

Anuncis

7 comentaris

  1. estimat David Jones no has mort, t’has reinventat un cop més.

  2. Hola Mr Cansongs: sin dudas es una gran pérdida. Fue un gran artista camaleónico por excelencia que marco a toda una generación. Recuerdo patente la película ” Laberinto ” que he visto en incontables ocasiones, no solo por su temática interesante si no que recuerdo que algunos de sus personajes me daban miedo y ternura , aunque reconozco que siempre he sido una miedica por excelencia 😜😜😜😜.
    Como Usted escribió Mr Cansongs se murió Leonard Zeling la persona, el artista David Bowie vivirá por siempre en sus canciones memorables que perduran por siempre. Sin olvidar que se despidió a lo grande dejando un regalo, su obra en plan hasta siempre.
    Excelente recordatorio Mr Cansongs hasta otra saludines😊😊😊😊

  3. Bon dia estimat Mr Cansongs. Es indiscutible que els de la nostre generació, el sol fet d’escoltar la veu d’en Bowie, ens produeix un viatge que ens trasllada als records mes amagats del nostre passat, sentint una mena de felicitat barrejada amb nostalgia.
    Es increible que un artista tan cambiant i tant evolutiu, estigui encara en primera plana del mon musical, en una época en que la música que es ven, es tot un producte fet a mida i sortit des-de le mateix motllo…
    S’acaba una época, es evident, i no es casualitat que gràcies a vosté, Sr Cansongs, hem sabut que dins del panorama musical, hi ha hagut una altre gran perdua que seguramet molts no coneixen, i que agraeixo infinitament, que l’hagi inclosa en el seu-nostre particular mon. Parlo de Pierre Voulez. Per els que no el coneguin, convido a que se l’escoltin amb atenció, una persona tant transgresora com David Bowie, en un mon, el de la música anomenada “classica”,que sovint no permet cap transgressió, de lo que ja està pre establert.
    Segurament en aquets moments, el Pierre i el David, n’estan preparant una de grossa!!

    1. Hola David.
      És ben bé com dius. Han passat els anys. Han hagut canvis. Curiosament el teu homònim David Bowie s’ha mantingut a la palestra intentant sobreviure a tendències, modes i estils musicals. Adaptant-se al medi com un camaleó. Com aquell que desitja ser acceptat pel grup. Integràs al seu entorn. Per això la meva referència a Zelig, personatge d’un falç documental creat per Woody Allen que vol superar la seva inseguretat precisament mimetitzant-se amb tot allò que l’envolta i no sentir-se exclòs.
      Fer això en el terreny artístic no és fàcil si es vol fer bé. Cal talent per fer-ho. David Bowie l’ha tingut. Hi han hagut moments d’excessos. Moments menys afortunats. Altres en que s’ha sabut envoltar de gent dels que ha extret l’energia suficient per remuntar el vol de nou. Però en el comput de la seva carrera el balanç és positiu. Se’n ha sortit.

      Boulez i Bowie junts? Per què no? Pot sortir alguna cosa realment explosiva. Alguna cosa fora d’aquest món.

      Gràcies David per seguir el Cansongs.

      Aquí va una altra perla…

  4. La contrasenya del Josep Rius (Josep de cal Ferro) continua extraviada. Mentre em toca fer el paper de mèdium i transmetre els comentaris via invocació. Per sort el missatge no ve del més enllà, sinó d’uns quants carrers més enllà.
    El missatge diu així (Josep, manifestat…!!!)

    Jordi, la desaparició del David Bowie ens ha commocionat a tots. Una de les icones del rock/pop i el “glam” de moltes generacions. Transgressor i provocador com el que més a banda de la seva faceta musical i el món de la moda també l’hauríem de recordar per ser un emancipat en defensar la llibertat sexual. Un tabú universal que encara no hem superat però gràcies a valents com ell s’han obert escletxes que de ben segur ja no es tornaran a tancar mai més.
    Posar una pedra en favor de les llibertats és sempre lloable. Tan de bo algun dia (tot arribarà) no ens calgui compungir-nos davant notícies com la mort per suïcidi de l’Alan, un jove transsexual de 17 anys al mes de desembre del 2015 a Barcelona. Víctima de la pressió i la incomprensió en el món escolar.

    He regirat per internet per saber quan el vam anar a veure al Bowie a Barcelona (1987). Pel que es veu era el primer cop que visitava Espanya. Uns dies abans va estar al Vicente Calderón i després va venir al Miniestadi. En una gira anomenada “Glass Spider” que va ser tota una bomba en aquell temps. Deixo un parell de testimonis: quan van donar la notícia a TV3 (l’Angels Barceló era ben jove…) i el concert en si.
    (el que recordo del concert a banda de la seva espectacularitat és la gran veu d’en David –em va deixar mort- i que per allí i voltaven els Locomia, entre altres, amb els vanos donant glamour al show. Uns altres temps).

    Com tu comentes espero que volti tan campante… El seu esperit sempre estarà present en el cor de molts lluitadors en contra dels defensors de la repressió. Què és el rock, si no? Un crit al cel a favor de la llibertat! (potser el mateix que el primer homínid?)

  5. antoni seres

    Punyeta, Jordi!!

    Afegeixo comentari al Mr. Cansongs algunes setmanes després del traspàs del Bowie. Ostres tu, m’ha tocat, sincerament! El dia que va sortir a la llum el darrer treball vaig quedar sorprès pels 2 vídeos que hi havia voltant per la xarxa: “Blackstar” i “Lazarus”. En la primera visió no els vaig entendre però, es clar, en saber de la seva mort, al cap d’un parell de dies, la lectura dels temes ja va ser diferent. Em trec el barret una vegada més davant del Bowie. Molt, mooolt gran!!

    I, com també m’ha passat amb d’altres dels grans que ens han anat deixat, llavors, m’agafa per escoltar i escoltar dies i dies totes les discografies nit i dia de forma sencera. Mira, aquest directe del “Heroes” el trobo deliciós.

    Aquí va i fins a la propera!

    Toni

    1. Sí noi.
      Quan cau un dels nostres caiem una mica tots. I sí és un dels grans el sotrac encara és més gros. Ens fa adonar del pas del temps. Un temps que sols podem reviure en preterit mitjançant, sobretot, la música.
      Compte amb Blackstar, un bon treball. Un digne comiat.

      Gran versió la que proposes!

      Una abraçada

      Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s