157 “White Rabbit”

(Grace Slick)Jefferson Airplane

Jefferson Airplane

“Surrealistic Pillow”

1967

 

El despertar del 380

Estimats i soferts lectors del Cansongs. Ens adrecem a vosaltres per trencar aquest llarg i imperdonable temps de silenci. Creiem que no hi res més desconcertant que aquests lapsus, aquesta mena de coitus interruptus que pateix de tant en tant aquest blog (assemblees de la CUP a part) Com que intentar de justificar-ho seria del tot inútil ja ni ho provarem. Mirarem de salvar l’expedient fotent-li canya a l’assumpte i tirant pel dret.

Com cada any, quan aquest s’acaba i en comença un altre de nou ens marquem grans propòsits (deixar de fumar, aprimàs, anar al gimnàs, baixar el colesterol, veure totes les temporades de Joc de trons…) Aquí també ho podríem fer (lo dels propòsits) No prometre’m res (això d’utilitzar el plural muda molt. Sembla que hi hagi tot una corporació al darrera confeccionant entrades a dojo per aquest blog…) Garantir un lliurament setmanal sembla un mal acudit. La gran fita inicial d’aconsigar en número de cançons a les del Josep M. Oliva, hores d’ara és una utopia (ell va pel 242 i se’l veu fresc com una rosa) De temes musicals no en falten. De idees sembla que tampoc (i menys si els de la CUP van fent…) Sols cal una bona dosi de voluntat i temps, molt temps (que els clons es fiquin a treballar. La corporació de la què parlàvem…)

Els de Star Wars (i ara me’n vaig d’una punta de galàxia a l’altra) es veu que també tenen plans. Sembla ser que d’aquí al 2020 ens avasallarán cada any amb episodi nou d’aquesta franquícia galàctica. De moment enguany ja han irromput de valent (anava a dir amb força) amb El despertar de la força (vindria a ser l’episodi VII de la saga) Trepidant! J.J. Abrams sap el que es fa. El futur de la galàxia està en bones mans. En aquest blog en prendrem exemple i a veure si se’ns empega alguna cosa de l’esperit dels cavallers jedi. Que la força ens acompanyi! (que ens farà falta tot…)

I com a tema musical, un plat fort. Com gairebé sempre l’escrit i la música no tenen res en comú. Això sí que ho anem complint fil per randa) White rabbit, tema psicodèlic per excel·lència dels Jefferson Airplane. A banda del tema original comptem a una versió feta expressament per l’ocasió. Està magnificament versionada pels Walkin’ Roots, grup format per dos joves intèrprets de les nostres contrades i que ho fan d’allò més bé, i als que agraïm la seva col·laboració i els hi desitgem un futur esplendorós.

Walkin’ Roots – White Rabbit from Jordi Giribet on Vimeo.

 

Anuncis

5 comentaris

  1. Hola Mr Cansongs! !! Vuelve a casa vuelve por Navidad jajaja, no fue para Navidad que volvió pero si para despedir el año a lo grande y recibirlo a lo grande, como solo Usted puede hacerlo, de una manera Magistral y Exisita.
    Interesante reflexión sobre los propósitos y despropósitos que nos hacemos cada comienzo de año y porque no promesas o metas que nos proponemos a largo o corto plazo y que por alguna que otra razón nunca realizamos, lo coreccto sería hacerlo sin promesas de por medio y vivir sin remordimientos si no lo cumplimos, como Usted escribió es el Aquí y el ahora que hay que vivir y disfrutar.
    Jajaja lo de las Guerras de las Galaxias y sobre sus sagas, fue ameno que lo expuso y me hizo rememorar un fragmento de la entrevista que tuve el Honor de Presenciar, que le hicieron a Usted Mr Cansongs, que para mí fue un evento muy importante y memorable. Espero con ancias nuevas aventuras suyas y de sus amigos.
    Como siempre sus recomendaciones musicales son exquisitas y dignas de oir.
    Muchas Gracias por no olvidarse de sus lectores, le echaba en falta, leer sus magistrales narrativa y oir sus descubrimientos musicales.
    Le deseo Mr Cansongs que despida el año a lo grande y reciba el 2016 con mucha expectativa porque lo Mejor está por Venir!!! Y sin dudas Usted mejor que nadie se merece un 2016 lleno de sorpresas, sonrisas, nuevas aventuras, nuevos desafios, y muchos éxitos personales y profesionales. Fuerte Abrazo!!! 😊😊😊😊

  2. P/D sepa disculparme, de lo emocionada que estaba las palabras alborotadas me jugaron una mala jugada y el comentario quedo con muchas faltas ortográficas y palabras entre cruzadas 😜😜😜😜. Muchas Gracias por la comprensión Hasta otra, saludinee
    Fuerte abrazo!

    1. Apreciada Sra Etel.
      Tant elogi m’aclapara. No és que em fiqui pels núvols, sinó per les galàxies! Que sàpiga que la seva avidesa devoradora m’ha desquadrat les estadístiques. Sembla l’aritmètica de la CUP, però a l’inrevés. Tanta passió m’afalaga, però tingui consideració d’aquest pobre mortal. Tingui en compte que un té una edat i no està per aquest trots ni per grans escarafalls. Així doncs, Sra. Etel, mesuri en lo possible la seva prosa. Com deia aquell, l’elogi debilita i servidor corre el perill de caure fulminat per les seves enaltidores paraules.

      Sra Etel, sense altre particular, deixant reflexionar amb tranquil·litat sobre tots aquests temes que podran enredar però mai confondre’ns, la saluda amb total cura el seu col·lega i amic

      Mr Cansongs

      PD: I que tingui vostè un Bon Any Nou!

  3. -Amb un cop fort i sec al clatell !, així és com em va dir que ho feia. I així es com li vaig veure fer.

    -Vine nen!…, serve’l per la cua. -Serva fort!… que encara s’he t’escaparà!.

    El botxí i jo, un darrere l’altre, restàvem drets al costat d’un vell cirerer florit, mentre jo servava la cua i el conill blanc em mirava de reüll, el va desnucar. Però no el va matar d’un sol cop, va tenir que repetir l’acció varies vegades, fins i tot un parell de cops van desnucar l’aire. Un cop mort, el conill encara em mirava, fins i tot parpallejava i movia els bigotis, com si tingués un tic.

    -Vols dir que és mort?- vaig preguntar. Ni el conill ni el botxí van dir res. La resposta que vaig rebre va ser, veure com el botxí tallava amb la pallaresa, el naixement de la cua que estava servant i li donava el tomb per les potes, com si degollés un ampolla de vi. Un parell d’espernegades van esquitxar la pell blanca del conill i també les meves mans. Una estirada ben forta a partir de la cua fins al cap i el conill ja estava espellat. Jo encara servava el conill per la cua, mentre el botxí li tallava el cap i li buidava les entranyes. El cap blanc jeia immòbil damunt l’herba molla, els ulls encara parpallejaven i em miraven i moia els bigotis com si tingués un tic. El botxí es girà de cop cap a mi, parpallejant-li els ulls i movent els bigotis com si tingués un tic, em va dir:

    -Que penses fer amb la cua?

    Jo, atònit, mirant la pallaresa que duia a la ma i com se li moient els ulls i el bigoti, vaig fotre un salt i em vaig enfilar dalt de tot del vell cirerer florit. Una de les rames, que ja cobrava pensió, es va trencar de cop, rama i jo vam caure damunt l’herba molla, just al costat del cap del conill blanc tacat de vermell. Ens miràvem cara a cara amb el conill, que encara tenia els ulls oberts. Vaig fixar la mirada en la nineta dels seus ulls, s’hi veia reflexada una cara que s’apropava cada vegada més i més a prop, fins a poder figurar qui era. Era el botxí amb la pallaresa a la ma i em va preguntar:

    -Que penses fer amb la cua?

    Li vaig donar la cua que encara duia a la ma. Va agafar una goma de pollastre i s’he la va lligar com si fos una barba. Una barba blanca tenyida de vermell. Ojojojou!

    1. Collons Enric. Quin episodi més sanguinari! Això sí que és un retorn espectacular. Feia temps que aquest blog estava orfe dels teus comentaris. Són el cató fosc. La versió hardcore del blog. Tenir-te aquí de nou ens reconforta.

      Cordialment

      Mr Cansongs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s