156 “Fairy Paradise”

(CocoRosie/ Dave Sitek)cocorosie

CocoRosie

“Grey Oceans”

2010

 

Agendes atapeïdes

Los minutos que median desde que se oculta el sol hasta que las sombras de la noche empiezan a expandirse por el aire son los que aprovecho para disipar las imágenes de lo que ha ocurrido a lo largo de la jornada, que siempre transcurre en el universo de papel en el que escribo por encargo de otros. Sólo cuando salgo de él y accedo al mundo real cobro conciencia de la profunda soledad en la que vivo.

       Siempre supe que volvería a verte, Aurora Lee

                                    Eduardo Lago

L’altre dia un seguidor del blog, com aquell que no vol, va i em diu: fa dies que al blog no surten ni Mr Cansongs i Mr Raons. I tampoc el Pesquises. Els trobo a faltar. Naturalment aquesta afirmació, gairebé una declaració d’amor, em va commoure. Només arribar a casa vam confrontar agendes amb els misters. Res a fer. Estaven massa atapeïdes com per fer-hi un forat. Em va doldre no poder-lo complaure al fidel seguidor. Caldria fer alguna cosa. Vaig pensar que al menys estaria bé treure el cap allà on fos que estiguessin enfeinejant els nostres ocupadíssims personatges i, a manera de primícia, oferir informació de primera mà al nostres soferts lectors.

A través de les vidrieres guaito l’interior del Foment. Observo a Mr Raons com pren cafè sol tot sol. Fa dies que no coincideixen amb Mr Cansongs i s’ha de donar les raons tot sol. Apura el cafè per marxar tot seguit escopetejat. Abans però li ha donat temps de fer un cop d’ull a La contra. Marxa carregat de raó complagut amb alguna frase que deixarà pòsit.

A Mr Cansongs el trobem atabalat a les graus del celler amunt i avall carregat de traves, claus, cadenes i candaus. Les tasques de contenció es veuen interrompudes per cartes certificades amb requeriments i citacions. Els advocats dels músics del celler no paren de turmentar-lo. Va de cul, el pobre. I és que no en hi ha per menys. Té mala peça al teler. Està per construir una mena de caixa gran per ficar-se ell a dins. Aprofitar traves i claus per segellar-la. I cadenes i candaus per fer un símil de Houdini però a la inversa (a veure qui té collons de treure’m?) El pla contempla la immersió de la caixa dins el pantano de La Plana. Nota: durant les nits d’insomni redactar instruccions detallades al respecte.

En quan a Mr Pesquises costa més de localitzar. Pel carrer del Calvari no se’l veu ni en pampa ni pols. Assumptes tèrbols l’han dut a la part sud del poble. De lo poc que ha transcendit hem pogut saber que es tracta d’un affaire de creus i torrons. A més, s’ha de desempallegar del Prims i el vil xantatge al que el té sotmès. Cada dia que passa l’apreta més. Pobre detectiu, ja és de plànyer. Buits i nous i cartes que no lliguen. No podem donar més detalls per respecte al secret de sumari.

Bé, les coses estan així(i així us les hem explicat…) Esperem haver parat el cop.

CocoRosie està format per aquestes dues germanes que van créixer per separat, cadascuna en un lloc diferent dels Estats Units. Va ser de més grans quan es van trobar a París per crear aquest singular duet multiinstrumentistes que barreja diferents músiques d’una manera entremaliada. Dues versions en directe de Fairy Paradise. La primera, amb subtítols de la lletra en castellà. La segona, especiada amb guarnició hindú.

Anuncis

6 comentaris

  1. Mr. Raons

    Cocorajoy…

    Esplèndida música Mr. Cansongs. Digna de la nostra “fugaç” aparició…

    Certament, Benvolgut blogcarie… estem immersos en els nostres afers Houdiniants… entre altres.

    Certament… m’apreta la Constitució i en Mariano… el Tc i l’olla de grills que secunden aquests afers… Mala peça al teler, ja ho dius bé, Mr. Cansongs…

    Certament… quan bufa el temps de tempesta és quant hom ha servar fort… que no manqui el tremp… el polç esta servit….

    Esplèndida música de CocoRosie… em tranquilitza…

    No tant, com molt bé dius tu, amic meu, quant llegeixo a la contra…coses com aquestes: “A Espanya la ideologia de rics i pobres és molt similar”… i a més ara diuen que els rics són d’esquerres…..

    Paradise… que vingui Déu i que ho jutgi… que jo no puc…

    Tinc feina amb la independència del meu país….

    Mr. Raons.

    1. Benvolgut Mr Raons.
      Amb l’ombra del 155 apuntant a l’horitzó (saps ben bé, que no em refereixo a un model de cotxe…) és molt probable que hom, quan es vagi a introduir dins de la caixa houdiniana, aquesta ja estigui plena. Raons no en falten. Soroll de sabres. Per sort, ni que sigui per un moment, la música de CocoRosie desfà les ombres i destrempa l’acer. Sortilegis i encanteris obren al seu favor. Aquestes dues germanes estan tocades del bolet. Em sembla que ens caldrà un toc de bogeria per afrontar temps que no atenen a raons.

      Cordialment

      Mr Cansongs

  2. Paso de visita, Excelente Blogg Mr Cansongs ☺☺☺. Le deseo que siga con sus éxitos y a la espera de nuevo material para leer y disfrutar.

  3. Hola Mr Cansongs solo pasaba a felicitarle por su blogg, es muy interesante. Le deseo que continue con sus éxitos y deleitandonos con sus apreciaciones personales acerca de diversas música y temas. Hasta otra☺☺☺

  4. Joan Francesc Dalmau

    Ralaxa’t Jordi, ja fas prou! No es pot ser reu de l’irreal i el rock and roll, responent blocs, realitzant curts i remasteritzant…ni amb cent clons-replicants es pot respondre a tants reclams! Però tu erre que erre, renaixentista errant, remant sense repòs i com si res! Rebem riallers i reflexius el teu retorn i el d’en Raons.

    PD: Aquestes Coco-Rosie sí que estan tocades del bolet o del coco, però són curioses. M’agrada més la versió indú (amb volum i sense), però del primer suggeriré al Romeu una mini bateria, segur que li fa gràcia no haver de traginar tants trastos com ara:-)

    1. Sí, Joan Francesc. La tasca és àrdua. I sí cada clon realitza una tasca diferents, com és que tinc la sensació de fer-ho tot? No estem organitzats. Per mi que en hi ha més d’un que fa el puta. A més, i això ja és més greu, sospito que no sóc l’original. Com el replicant de Blade Runner, jo també somio amb unicorns. L’original? Ves a saber… barrejat entre els altres clons potser mirant d’escaquejar-se o, satisfent el desig de pertinença al grup o reprimint privilegis, ves a saber. O potser ni tant sols sap que ell és l’original, que a cada bugada es perd un llençol.

      Res, coses de clons.

      Jordi, Mr Cansongs o qui carai sigui

      PD: que m’estàs dient, que el Joan Romeu tragina ell mateix els estris? Que no està al dia de clons…?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s