155 “Sol d’octubre”

(Marc Miralta)Marc Miralta

Marc Miralta

“Jazz a l’estudi”

2011

 

Sol nocturn

Ja fa nits que a altes hores de la matinada, sense poder agafar el son, m’alço del llit i, com un somnàmbul impostat, rodo per una casa sense llum, ni foc, ni cendra calenta. M’arrauleixo a la butaca davant de la televisió buscant amb el seu afecte narcòtic, recobrar el son perdut. A aquella hora gairebé a tots els canals et volen vendre coberteries o hi fan música. Ja em vam parlar d’aquest tema i sembla que no es tracta de cap rampell melòman sinó més aviat d’una raó purament crematística. Amb tot aquest enrenou, el d’aixecar-me per les nit vull dir, m’he xupat un grapat de jazz a l’estudi. La veritat és que hi ha gent molt bona i a més a més molt preparada. Amb el volum baixíssim, bressat per la música, debilitat pel poc descans, la foscor de la casa i el silenci, tot just trencat per un lleu fil musical, d’uns músics que van a la seva sense atendre a oients solitaris. Per que els músics de jazz són onanistes de mena. En solitari, per parelles, trios o quartets. En grans big bands fins i tot (valgui la redundància) S’escolten i complauen entre ells. Es donen bo a ells mateixos. La resta a callar, trempar i riure. Són jutge i part. En un concert de jazz l’auditori acaba just al llindar de l’escenari. Més enllà no compta.

Habitualment, tot i que aquell enrenou de la televisió desperta el meu interès, el son m’acaba vencent. L’altra nit però, va sortir al programa un paio amb una baluerna. Es tractava d’un xilofon que tocava amb sorprenent desimboltura. El tarannà campexano d’aquell xicot va acabar d’ajudar a desvetlla’m. Escoltant-lo ja vaig empalmar amb el Telenotícies, la dutxa, la tassa de llet i així amb tota la resta del dia.

Aquell mateix matí, ja despert del tot, vaig córrer a comprovar si aquella música era tant bona com m’havia semblat des d’un bon inici o, si aquell encanteri inicial era fruit a l’estat de somieig del moment. Amb tots els sentits en ordre i amb tot el coneixement vaig corroborar que, efectivament, aquella música era molt bona. Com a mostra us deixo aquí aquest Sol d’octubre (preste en aquest temps), lluminosa peça de Marc Miralta que a mi em va enlluernar en plena nit.

Nota: en l’enllaç hi ha tot l’àlbum sencer. Veig però que es pot navegar dins la finestra. A dalt, a l’esquerra hi ha un desplegable. Escolliu el número 6-Sol d’octubre. Si voleu escoltar tot el disc també és una bona opció. Vosaltres mateixos…)

En aquest enllaç podeu veure el programa en qüestió emès a TV3
http://www.ccma.cat/video/embed/3379950

Anuncis

5 comentaris

  1. antoniseres

    Salutacions, mestre!

    Gràcies per apropar aquesta proposta del Marc Miralta i companyia. Una delícia! Francament, està molt bé!! El tema que ens suggereixes és boníssim però, la resta del treball… no té “desperdici”. Molt interessant també és veure la gravació en l’estudi. Un plaer. Realment, ho pelen rebé!
    Pel que fa a la soneta nocturna, amb l’edat, aquestes coses ja passen. Que hi farem, no? Ara, pel teu consol, la desvetllada ha fet encara una mica més gran el Mr. Cansongs, mééééés gran!!

    Toni

    1. Toni, oi que aquesta música recorda una mica la que feien Chick Corea i Gary Burton en aquells meravellosos discos que van publicar plegats cap allà els anys 70? (en breu els hi dedicaré un Cansongs, au)

      Lo de la son segurament que deu ser de l’edat. Ves què hi farem.

      Gràcies pel comentari. Els que seguiu el Cansongs també l’ajudeu a fer més gran.

      Una abraçada

      Jordi

      PD: Per cert, fa un parell o tres de dissabtes, de matinada, et vaig sentir parlar per la radio. Ara mateix no recordo sobre què. Suposo que també ho deu fer l’edat.

  2. antoni seres

    Sí senyor, recorda al Chick Corea i Gary Burton! Bona música!! Ja ens faràs arribar al club de fans la peça escollida. Moltíssimes gràcies per endavant!!

    Toni

    (Pel que fa a la ràdio, és cert. Era de matinada al programa Mans de Catalunya Ràdio on parlava del folklorista Joan Amades)

  3. Hola, magnífica introducción y descripción para una interesante propuesta. El título y la obra hacen honor a la estación. Muchas Gracias por compartirlo. ☺☺☺

  4. Hola, la canción Sol de Octubre me trajo a la memoria, no se porqué, un capítulo cuyo número no recuerdo, de ForEver. En donde Dr Morgan no estaba de acuerdo que su hijo Abby, Abraham estudiará Jazz, pero que finalmente accedió a que aprendiera a tocar Jazz. La imagen de Padre e hijo juntos tocando el piano resuena en mi memoria como un dulce recuerdo…. Gracias Nuevamente!☺☺☺☺

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s