153 “Paranoid Android”

(Colin Greenwood / Ed O’Brien / Jonny Greenwood / Philip Selway / Thom Yorke)OK

Radiohead

“OK Computer”

1997

 

Silenci

Mals temps per la lírica. El pacient i sofert seguidor d’aquest blog ja deu haver perdut la fe. A mitjanit, en la foscor, rebre aquell senyal inequívoc que anuncia un nou Cansongs deu ser confortable. I ara no arriba. Avui, al carrer del Calvari he aprofitant la lluna plena per albirar a Mr Pesquises. Ni rastre del detectiu. Tampoc del piano al bar Foment. Fa mesos que Mr Raons i Mr Cansongs no es troben per fer un cafè i arreglar el món. Al celler, darrerra la porta, temes musicals, nous i vells i de tota mena, s’apilen a les escales sense que ningú respongui a les súpliques de llibertat. El silenci també és música. Això sí, sempre que vagi seguit o precedit per alguna que altra nota. El silenci per si sol és el no-res.

Ja que es tracta de mantindre les constants vitals del blog aposto per cavall guanyador. Al menys que en lo musical no decaigui. En el seu debut Radiohead es va trobar amb un hit aclaparador amb Creep.

https://youtu.be/VbCbcTgxdv8

Aquests èxits prematurs poden enfonsar una banda. Al menys fer trontollar la seva carrera. La banda d’Abingdon (Anglaterra) va saber trampejar aquest sotrac tirant pel dret. Estava clar que Thom Yorke i cia no es conformaven sent un grup de rock de tants. Amb OK Computer, el seu tercer treball, Radiohead incorpora l’electrònica a la seva música i aconsegueix un àlbum important dins el panorama de la música popular. Valent, imaginatiu, innovador, amb un resultat gèlid i emotiu alhora. Rock adult que dia el bon amic i melòman Josep de cal Ferro. OK Computer segueix sent rock & roll però també és alguna cosa més.

Anuncis

4 comentaris

  1. Com ja he dit moltes vegades, aquest blog em fa estar obert d’orelles i de ment per a descobrir artistes i bandes que desconeixia o conexia molt poc. Porto uns dies en estat de xoc després d’haver descobert Peter Hammill (i en concret el cd OVER) gràcies al Mr. Cansongs. L’havia posat en entrades anteriors del blog amb Van der Graaf Generator… Ara mateix, estic tan sorprés per Over que no em veig en condicions de comentar res, però celebro que aquests de Radiohead tampoc es quedessin estancats… Creativitat al poder!

    1. Radiohead clarament és un grup que ha renunciat a la populariat envers la creativitat. Cal tenir-los en compte.

      Ojo, que en determinats entorns l’expressió “obrir-se de orelles” té un significat molt concret… Fa dies que tinc en ment dedicar-li una entrada al Peter Hammill. Sobretot per rescatar-lo del ostracisme en el que està reclòs de manera del tot injusta. Em sembla però que no trobaré les paraules. Com pretendre lo que la seva música no ha aconseguit? En tot cas l’entrada hi serà i ja farem un festot (com diria l’Aznar) en la intimitat.

  2. Hola ciertamente es música creativa que incorpora y experimenta con la electrónica y creo yo también con las letras de las canciones, (o habrá sido el impacto de experimentar con la música electronica) Cómo música no está del todo mal. ☺☺☺

  3. Hola Mr Cansongs, reoyendo está banda me acordé que hacia mucho tiempo había escuchado uno que otro trabajo de ellos, muy buena propuesta. Saludines 😊😊😊.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s