152 “Let It Happen”

(Kevin Parker)Tame Impala-Currents

Tame Impala

“Currents”

2015

 

La psicodèlia combina amb tot

Tal dia com avui, un 15 de setembre de 1975, fa justament 40 anys, es va editar Wish You Were Here, el magnífic disc dels Pink Floyd. Avui però no tiraré d’efemèrides. A aquest emblemàtic àlbum dins la meva particular col·lecció de preferències vull dedicar-li una entrada més acurada, sense urgències i amb el tractament que es mereix. No voldria menystenir als protagonistes d’avui, però tractant-se d’una banda relativament jove cal veure si amb el pas del temps assolirà la trajectòria de David Gilmour, Roger Waters i companya. Bé, són altres temps.
Actualment la psicodèlia disfruta d’una bona salut. Multitud de grups nous arreu del món fan música que, d’alguna manera invoca aquells aires renovadors de finals dels 60’. Això és el que a primera vista (o primer cop d’orella) podríem dir dels Tame Impala, i que seria el que d’alguna forma els relacionaria amb Pink Floyd, encara que només fos de manera esbiaixada (ja sabem que això de les etiquetes és un tema discutible) Els australians formarien part d’aquesta nova corrent. Clar que avui en dia la psicodèlia no es serveix sola. Es barreja amb altres ingredients i combina amb tot. Si féssim una deconstrucció matussera, (a la manera de Ferran Adrià) de la música dels Tame Impala hi trobaríem una barreja de lo més variada. Un bon raig de música disco. Uns grans matxucats de soul. Unes gotes d’àcid rock. Essència de folk. Un pensament r&b. Tot ben agitat i servit ben fred. Sempre s’ha dit que les barreges acostumen a fer mal. No és el cas de Tame Impala, que sap dosificar els ingredients de forma proporcionada i en el seu punt just. De moment Tame Impala ens ofereix un beuratge força refrescant. Ja veurem com evoluciona amb el temps. I també a la panxa.

Anuncis

2 comentaris

  1. Mr. Raons

    Fantàstic Mr. Cançons…

    Celebro moltíssim aquesta entrada i el còctel músical.

    Aquest matí em sento australià…

    Mr. Raons

    1. Australià…? Mr Raons, no voltaràs pas cap per avall?
      Em semblaria molt bona opció. Raonable fins i tot, vist com estan les coses. Raons no en falten. En tot cas veig que desvetllar-se amb aquest còctel musical és del tot saludable. Un arranca el dia amb, no sé, més optimisme.

      Els més sagaços s’hauran adonat de la similitud entre els títols de l’entrada anterior i el d’aquesta. A totes dues hi ha practicament la mateixa frase (sembla ser que se’n diu perífrasi, que vindria a ser una construcció sintàctica amb dos o més verbs) que entre els títols dels temes de l’anterior entrada i el d’aquesta són practicament la mateixa frase i només canvia el verb final. Si el Clapton ens deia “deixa que creixi”, els Impala fan “deixa que passi”. Aquest joc de paraules ja l’havien fet els Stones amb el disc dels Beatles. On els bons minyons de Liverpool cantaven “Let it be” (“deixa’l ser”), els malèfics Stones replicaven amb mala baba “Let it Bleed” (“Deixa’l sagnar”). Curiositats que tenen la seva raó de ser, oi Mr. Raons.

      “Let it reason”, Mr Raons. “Deixa’l raonar”…

      Afectuosament

      Mr.Cansongs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s