151 “Let It Grow”

(Eric Clapton)EricClapton461OceanBoulevar

Eric Clapton

“461 Ocean Boulevard”

1974

 

Clapton reings

Eric Clapton és un valor segur. és com aquell parent o amic incondicional, que no fan soroll però saps que sempre hi pots confiar en cas de necessitat. Aquesta confiança el pot dur, sense voler, a l’ostracisme. Com que el tenim segur, no cal amoïnar-se’n. I no esperarem pas a que es mori! Una mica passa amb l’Eric Clapton. Un mestre a la guitarrista. Ha mamat dels clàssics del blues i els ha dut al seu terreny, un àmbit més roquer, però sense perdre’n l’essència. Aquí, en aquest blog s’ha fet al·lució a slowhand (mà lenta), sobrenom amb que es conegut l’Eric Clapton i als motius que van dur a guanyar-se aquest mot. Han estat Mr Raons i Mr Cansongs durant les seves llargues i reflexives converses qui han fet broma del tema. Sembla que no era pas per la seva manera de tocar la guitarra, sinó per l’extremada lentitud amb que es ficava la mà a la butxaca alhora de pagar les rondes. Que igual resulta que el xicot té arrels catalanes, ve-t’ho aquí.

La vida d’Eric Clapton sembla extreta d’una novel·la de l’època victoriana. Secrets familiars (va viure tota la infantesa creient que els seus padrins eren els pares i la seva jove i veritable mare passava com la seva germana). Carrera fulgurant (durant els anys 60’ i 70’ Clapton va formar part de nombroses formacions integrades per grans músics de rhythm and blues, The Yardbirds, John Mayall & The Bluesbreakers, Cream, Derek & The Dominos, la qual cosa li va suposar un important bagatge per la seva futura carrera en solitari) Amors no correspostos (es va enamorar perdudament de Pattie Boyd, llavors la dona de George Harrison, just el millor amic de Clapton). Addiccions a drogues i alcohol (producte de la vida turbulenta de les actuacions i, diuen, per superar les històries de desamor. Sembla ser que 1971 Clapton es va passar tot l’any a la seva casa de Surrey, venent les seves preuades guitarres per poder mantenir els seus hàbits additius) Reconciliacions i ruptures (amb els anys la Patti Boyd es separaria de l’ex guitarrista de The Beatles i es casaria amb Eric Clapton. Amb el temps aquests també s’acabarien separant) Morts tràgiques (el seu germà va morir d’accident de moto als 26 anys. El seu fill va caure d’un gratacels quan només en tenia 4) Col·laboracions estel·lars (The Beatles, Elton John, J. J. Cale, Luciano Pavaroti, Mark Knopfler, B. B. King  i un llarguíssim etc.)

Clapton_is_god_by_msneep

I ja que hem començat amb un sobrenom, acabem-ho amb un altre. Quan John Mayall’s & The Blues Breakers with Eric Clapton va ser publicat, el 1966, un graffiti es van començar a escampar per Londres. Clapton is God (Clapton és Déu). Poderosa setència. Per les seves resonàncies bíbliques em fa vindre a l’esment aquella frase que surt a Rumble Fish (1983), la meravellosa pel·lícula de Francis Ford Coppola, amb el noi de la moto, un personatge inoblidable. I la frase resa: The motorcycle boy reigns (el noi de la moto regna). Eric Clapton. Una vida de novel·la. Un guitarrista de cine.

Anuncis

4 comentaris

  1. Ramon

    Molt bé Jordi per haver pensat en l’Eric ara que encara és entre nosaltres !!!
    En aquest cas, sí que hi has sigut a temps per a homenatjar-lo en vida :-)) i no t’ha calgut tirar de l’obituari….

    A demés, has mencionat al John Mayall del qual a mi m’impressiona, encara ara, l’energia de la seva canço ROOM TO MOVE, on l’harmònica té un paper destacat.

    Una abraçada!!
    Ramon

    1. Sí, Ramon. Com diu la gent gran, les coses s’han de fer en vida. Sé que hi algú a qui la inclusió de l’Eric Clapton li ha pogut xocar. Després d’una bona tongada d’artistes poc coneguts per la majoria això pot resultar normal. Sempre agrada donar a conèixer artistes nous o poc coneguts. Però aquest no és el principal propòsit d’aquest blog. Només clar remetre a entrades més antigues per adonar-se’n. Això vol dir que al celler encara queden molts “clàssics” per retre’ls tribut.

      Ah, i t’he de dir que he quedat sorprès del teu bon gust musical. Els teus referents són d’alçada.

      Gràcies pel comentari

      Jordi

  2. jm

    Osti, el 74. Quin any!
    Bona collita amb el 461 Ocean Boulevard
    El deia comprar bastant més tard. L’he anat a buscar a la postada i el tinc marcat amb el número 68. Veig que hi diu 350 pts. Quins temps…
    Aquest i el doble en directe Just One Night del 79
    Després per mi va anar perdent interés, frescura…

    Vai a posar Willie And The Hand Jive

    1. Època fructífera la dels 70’. Llavors jo era molt jovenet i molt discos els vaig anar descobrint a posteriori.

      “Willie…”, bon tema, sí senyor. Intueixo que encara li dones a l’agulla. Ara l’he escoltat (jo al YouTube) He mirat per la finestra i m’ha semblat veure al Bob Marley voltant per l’hort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s