145 “That’s the Way It Goes”

(V. Veasey)black-merda-black-merda-funky-delicacies-0003

Black Merda

Black Merda

1970

 

Noms estrafolaris.

La intenció del Cansongs no és sorprendre (encara que a més d’un a vegades l’espanti), sinó més aviat el contrari. Vol ser un brollador mans de música atemporal. Un flux seré i més o menys periòdic d’un seguit de cançons i temes musicals que a un servidor li hagin resultat importants, o que al llarg del temps l’hagin distret, encuriosit o, en el millor del cas, li hagin despertat qualsevol mena d’emocions, que al cap i a la fi és del què es tracta.

Aquest cop però, i sense que serveixi de precedent, sí que vull traurem un as de la mànega amb un grup fins ara desconegut per mi i que, m’ha cridat l’atenció el seu nom estrafolari. Estrafolari, un adjectiu molt del gust del meu tiet Josep M. De tall clàssic, diguem-ne, però molt suau i políticament correcte donat el cas, doncs s’ha de tindre collons per anomenar-se Black Merda. Després del primer sotrac, més en fred, penses que la cosa és limita a un simple problema fonètic. Ves a saber què significa Merda en anglés, segurament res a veure amb temes escatològics que tant gràficament representa aquesta paraula en el nostre estimat idioma. He de remetrem a erudits ja que he buscat per la xarxa i no he pogut trobar cap coincidència d’aquesta paraula en la llengua de Shakespeare. Ves a saber si algun d’aquests xicots negres (negres com el carbó) de Detroit no van tindre algun avantpassat de la Segarra, posem pel cas, o de la Selva (més adient), que va intercanviar fluïts amb algú de (l’altra) selva (de selva a selva i negre perquè em toca…) Algun d’aquests xicots  negres de Detroit merda igual era l’expressió que de tant en tant més s’escoltava a casa seva quan l’avi, envoltat de canalla negra, malhumorat, recordava amb resignació el seu rampell de joventut, igual… bé, deixem-ho aquí, que sinó no arribo a temps. Perquè la principal raó d’aquest lliurament “estrafolari” vindria a ser una picada d’ullet al Joan Francesc, als membres de Sonotone, i a tots els músics, tècnics i altra gent de la faràndula que demà celebraran un concert únic i que promet (adjunto cartell no oficial i alternatiu) Un dia ja dedicarem un Cansongs com cal als noms estrafolaris de grups, que en hi han per donar i per vendre.

Imprimir

Ara doncs, i acabo, dir que aquest escrit està fet a saco, a la manera d’escriptura automàtica, gairebé enriquiana (per Enric Valls), tal com raja. Amb vuits i nous i cartes que no lliguen. Com un solo de guitarra desbocat, desolfat, que es llança a l’abisme sense xarxa. Únicament enviar molts ànims a tota aquesta gent que demà es deixarà la pell dalt l’escenari. Molta merda!

Anuncis

6 comentaris

  1. Mr. Raons

    Mr. Cansongs

    Es possible que fosin descendents de Hispania… última nació que negocià amb esclaus… i com que els “castisos” tenen l’expressió de “Merda de negre” o “merda d’esclau”… podem trobar-nos amb una frase feta que alhora és una denuncia contra la casta “de cor negrós”…

    Amb tot, sembla que es un problema de “betún”…

    Quan al fil musical… sembla un clam d’alliberació…

    Mr. Raons

    1. Mr Raons, gràcies per la teva (com sempre) assenyada aportació. Com a persona més avesada en temes antropològics (se m’anava a escapar escatològics…), probablement les teves paraules aboquin llum a les sobre aquestes qüestions. Però lo què és aclarir…, molt em temo que aquest negre no hi ha qui l’aclareixo.

      Mr Cansong dixit

  2. Joan Francesc

    Aquest blog no deixarà mai de sorprendre’m. No sóc l’únic que es pregunta d’on treu aquestes coses el Mr. Cansongs.l el grup és bo. Això s’explica perquè porta black davant. Com diu en Pi de la Serra a la seva cançó: “Si la merda fos or els pobres naixerien sense cul”: “etiqueta negra” és sinònim de bo, així com “cinturó negre” pel qui sigui el millor… O sigui que black merda no és tan pejoratiu com sembla.

    Pel que fa al desconcert d’ahir, hi va haver força merda, però black merda, merda en el millor dels sentits.Merda de la que es desitja la gent del teatre. L’Emma es va trobar malament al final d’una cançó i va haver d’abandonar l’escenari, va marxar la llum, durant uns minuts semblava que l’enregistrament de l’audio s’havia perdut…algú pot dir que vam xafar merda, però no: era black merda. L’Emma es va refer, la llum va tornar, l’enregistrament es va recuperar… (l’únic que no s’ha recuperat del tot sóc jo després que els malparits dels col·legues músics em regalessin un caminador al final del desconcert) Aprofito per donar les gràcies a tots: l’equip de video , els músics i el so team amb David Casamitjana i el Carles Aguilera que li va fer d’ajudant de luxe!

    Black merda per tutti i a viure que són 4 dies i quan et despistes et regalen un caminador!

    1. Doncs deus tindre raó amb això del Black. Un adjectiu que atorga solera, distinció.

      Pel que fa al desconcert d’ahir, ho va ser amb tots els ats i uts. Com diria el Miquel Gaya, “no passos ànsia” que li serà dedicat el seu pertinent cansongs. Tot un luxe formar part de tota aquesta moguda. De la química, de la màgia que es va crear entre els músics sobretot, i també amb tots els col·laboradors. Moltes gràcies.

      Va ser molt maco veure com un grapat de cançons “oblidades en un calaix”, i que un dia “quatre estirats” no van saber apreciar, ahir van cobrar vida de nou. I amb una força brutal. Amics meus, que disposen de bon criteri musical i que no els condicionen lligams emocionals com els que tinc jo envers la teva persona, han manifestat la seva admiració per algunes de les teves composicions. Penso que la cosa no passarà d’aquí. No crec que aquestes cançons vagin més enllà, ni amb caminador ni sense. El mercat va per un altre lloc. El mal ja està fet. El que sí espero és que el concert d’ahir servís per reconciliar-te amb aquelles cançons i constatar, d’una vegada per totes, que realment eren bones. Seguin els teus paràmetres, que no eren una merda sinó black merda.

      Subscriuen aquest comentari
      Jordi Giribet
      Mr Cansongs
      Piero dell’Angelina

      (a dia d’avui tots els clons disponibles…)

  3. jm

    la primera vegada que en sento a parlar.
    Interessants.
    He busca info i a la wiki apareix axò:

    Notes
    The name of the band comes from a pronunciation respelling of the words black murder; it is unrelated to Catalan, Galician,[1] Italian[2] and Portuguese[3] merda (from Latin merda, -ae), meaning “shit”.

    No hi trobeu un deix a lo Jimi Hendrix en algun passatge, segurament per la veu i algun riff…?
    Salvant distàncies, esclar.

    El 2005 tornaven a apareixer:

    bnit

    1. Gràcies per l’informació, Josep M. Sí que fan tuf a Hendrix sí. Un tuf que, per cert, fa olor de roses…

      Una abraçada

      Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s