139 “The Thrill Is Gone”

(Rick Darnell / Roy Hawkins)BB King

B.B. King

Completely Well

1969

 

B.B. King. L’emoció se n’ha anat.

A l’hora d’escriure alguna cosa sobre B.B. King és fàcil recórrer als tòpics (nascut a d’Itta Bena [Mississipí], fill d’una família humil de parcers), a les turmentoses relacions conjugals (casat i separat dos cops [sols a una tercera en discòrdia, la Lucille, la seva inseparable guitarra Gibson, va saber ser fidel del tot]) o a la seva poca resistència als plaers de la carn (se li atribueixen un total de 15 fills, que a la vegada li han aportat més de 50 nets) o a lo que ell mateix deia, que no havia estat un bon pare (varis dels seus descendents escoltaven al seu predecessor des de la presó) També es podrien esmentar els problemes econòmics (les seves prolífiques i gires [havia arribat a superar els 300 concerts l’any] no eren per alimentar la nombrosa família sinó per atendre un important deute amb l’Hisenda federal i mantindre la seva ludopatia [o mantindre la família i alimentar la ludopatia, com vulgueu, que tant és] cal recordar que estava instal·lat a Las Vegas, capital mundial del joc. El fet d’estar envoltat de casinos, segons ell, l’ajudava a moderar la seva afició, ja que no passava més de dues setmanes seguides a casa [potser per això en fugia]) o les múltiples anècdotes relacionades amb el seu precari estat de salut (havia de tocar assegut. Tenia problemes de vista. Patia diabetis… [ja m’imagino al seu metge de capçalera ficant-se les mans al cap cada cop que B.B. King anunciava que se’n anava de gira un altre cop])


Tot això ho trobarem escrit arreu. Aquí sols es tracta de fer-nos ressò de la pèrdua d’aquest gran del blues. El Rei del blues de nom i fets. Un guitarrista excepcional que va congeniar els compassos polsosos del vell blues dels camps de cotó amb l’electricitat turbulenta de les grans urbs. Tal com escriu Fernando Navarro avui a El País,

era el medio camino perfecto entre Mississippi y Chicago, entre lo rural y lo urbano, entre el Génesis y el Nuevo Testamento del blues.

Anuncis

4 comentaris

  1. Mr. Raons

    Genial… si senyor.

    No hi ha paraules… aquestes només poden entorpir la genesis i l’extasis del king soul.

    Mr. Raons

    1. Celebro la teva devoció per aquest autèntic rei del Blues.

      Mr Cansongs dixit

  2. antoni seres

    Ei, Jordi!

    Tot un mestre del blues lo B.B. King. Mira que havia vingut vegades al festival del Grec de Barcelona i no el vaig arribar a escoltar mai! Sempre pensava que l’any següent aniria al concert i, res, ja he fet molt tard. Que hi farem, com sempre, ens queda la seva obra discogràfica i els concerts com aquest que he vist sencer al youtube després de clicar l’enllaç del “The trill is gone” que ens suggeries. He estat clavat davant de la pantalla l’hora i vint minuts del directe. Ara sí que finalment he vist un dels concerts del B.B. King (Ep, des de l’ordinador de casa!) https://www.youtube.com/watch?t=1059&v=E5_j91FjsXM

    Abraçades a dojo!

    Toni

    1. Gràcies per l’enllaç, Toni. Com tu, miraré d’assistir, ni que sigui via ordinador, a un concert del BB King. Un dels grans.

      Abraçades mil!

      Jordi

      PD: per cert… que se’n ha fet dels famosos gintònics…?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s