137 “Little Bittern”

(John Zorn)John_Zorn_-_O'o_album_art

John Zorn

“O’o”

2009

Mail obert

Hola Joan Francesc.

He estat pensant amb la conversa que hem tingut aquesta tarda i el neguit que et produeix els preparatius d’aquesta mena de concert-bacanal-testament, la noche de los muertos vivientes o ves a saber el què acabarà sent aquest event. Per il·lusió no serà. M’ha fet especial gràcia el suggeriment que t’ha fet el Rafel de que amb tantes i variades personalitats, per que la cosa no acabi sortint-se de mare, mantindre sempre algú dalt l’escenari que tingui clar cap on es vol anar i garantir així una coherència al llarg de tot el concert. Respecte a això i tal com t’he comentat, et passo un vídeo del John Zorn, que com a mínim podríem qualificar de curiós doncs jo encara no havia vist mai una format com aquest. Un grup de músics de jazz (i quins músics…) i el compositor, el propi John Zorn al mig de l’escenari. Una manera de director, guia o mentor, donant entrades, consignes, recordatoris, comentaris i tota mena de indicacions als músics. Lo d’un director en jazz és comú en big band, però no en grups reduïts com en aquest cas. En qualsevol cas, i tornant al tema que ens ocupa, el de les mares marxades, serà interessant veure aquest xoc estilístic. La gràcia segurament estarà en aquest estira i arrosa. Una cosa o altra en sortirà. Estic segur que bona.

Bé, espero que el tema t’agradi (els intèrprets són de primera) Moltes gràcies pel llibre i fins aviat!

Una abraçada (també al Nel i la Magalí)

Jordi

PD: Del John Zorn ja te’n tornaré a parlar en altres ocasions. Aquest compositor i músic novaiorquès és un artista amb moltes i molt variades facetes. Prolífic i amb una llarga trajectòria a les espatlles.

Anuncis

6 comentaris

  1. Mr. Raons

    Impressionant 0,0

    Bona proposta la de cercar un John Zorn per a l’ocasió… si té el ritme necessari per afrontar una noche de los muertos vivientes…

    Segurament el Joan Francesc cou alguna cosa… i pel que sembla Mr. Cansongs, com a bon culinaire, n’ha sentit el flaire…

    En aquests moments no puc deixar de pensar en una frase de 2001 que encara ressona en el meu cap… quant en Dave o el doctor Xandra -no recordo qui- li pregunta a Hal 9000, “que sucederà” i aquest respont… algo maravilloso…

    Mr. Raons

    1. Com ja és costum Mr Raons, amb els teus raonaments, sempre tant raonables, tens tota la raó. El Joan Francesc està coent alguna cosa. En concret a cal Marina, que de la cuina ens arriba l’olor dels canalons. Una mica més enllà, de l’antiga sala de cinema del poble, segurament on es va gestar la meva estima pel setè art (la meva i la de molts altres) ens arriba el flaire d’un guisat a base de veu del Pla, saltejada amb tocs acústics i descàrregues elèctriques, tot condimentat amb salsa al gust. Malgrat el meu malmès nas (tabic desviat, obstrucció nasal per carnots, constipat…) l’aroma d’un bon plat musical és capaç de sortejar tots els obstacles i fer-se perceptiu. Fins i tot el Hal9000 (que era molt espavilat) hauria dit que fa molt bona olor i el menú promet…

      Salutacions cordials

      Mr Cansongs

      1. Companys, si jo em posés a fer com el John Zorn els músics em llençarien ampolles de cervesa al cap (I amb raó!) Jo no sóc el Zorn i mai se’m passaria pel cap per de director, ni en conya. Sort en tinc dels músics que m’acompanyaran aquella nit i de la veu que substituirà la meva (De moment mantenim el misteri). Tots ells i elles millors que jo cent vegades per a aquesta feina. Jo, si de cas, faré el pallasso, que és el que m’escau.
        És cert que reunir un grup de músics-amics una mateixa nit en un sol escenari, que té una barra de bar a menys de 100 metres, sempre és un risc. Haurem de contractar un domador que s’estigui davant la barra amb un fuet (dels de fuetejar, no dels d’Olot, que si no encara ho complicaríem més). Per part meva ja he encarregat al Miquel Gaya que em vigili, però ha refusat dient que no es pot encarregar al llop que vigili les ovelles.
        La veritat és que sí, se n’està properant una de bona. Sapigueu que la culpa és tota del Mr. Cansongs, aquest Piero de l’Angelina que enlloc de frenar-te quan li confesses que et vols fotre a volar, et dóna una empenta i engega el video. I després, ja em direu… millor que volis!

  2. És realment curiós aquest paper del John Zorn. Amb aquests músics tant dotats i un estil de música tant lliure com aquest, és fa estrany que algú (ni que sigui el propi autor) vulgui controlar la situació. I no és per una qüestió de frustració o d’ego personal. Aquest Zorn és un saxofonista de primera i ja té peces adequades pel seu lluïment personal. Aquí va una mostra

    Ves a saber que li passa pel cap.
    Pel que fa a la trobada de músics-amics, la volada pot ser guapa…

  3. Hola Mr Cansongs, risas apartes por vuestros divertidos y ocurrentes comentarios, y si al saxofonista se le perdieron jugadores o no. Su propuesta sale fuera de lo común; la armonía y el ritmo en el solo de guitarra y la batería son impresionante, tienen mucha fuerza y empuje. Muchas Gracias por compartirlo.

  4. Saludines Mr Cansongs!!!☺☺☺

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s