136 “Viatge a Ítaca”

(K. Kavafis / Lluís Llach)itaca

Lluís Llach

“Viatge a Ítaca”

1975

Icones

Hi han cançons que naixen cançó i que, de cop i volta, sense previ avís, deixen de ser-ho. Deixen de ser això, simple cançó per convertir-se en icona. Himnes de generacions senceres. Cavall de batalla d’una causa. Consigna d’uns ideals. Sense esperar-ho, a contra cor fins i tot, com un fill dels braços de la seva mare, són arrabassades del seu creador i lliurades al poble. L’autor queda sol, menyspreat, deixat de banda en un racó de vorera buida i bruta mentre música i multitud, amb banderes, emblemes, estendards i consignes es perdem carrer amunt. El músic perd la condició d’home per esdevenir demiürg. Un déu que, com en aquell quadre de Dalí, es veu sodomitzat per la seva pròpia deïtat. La condició de déu té aquestes coses. La solitud del Mite. El preu de l’Eternitat.

Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa. Blowin’ In The Wind, de Bob Dylan. Grândola, Vila Morena, de Zeca Afonso, Al vent, de Raimon. Where have all the flowers gone, de Pete Seeger. L’estaca, més en el cas de Lluís Llach. També, en menor mesura, aquest Viatge a Ítaca. Cançons que van nàixer cançó i que, de cop i volta, sense previ avís, van deixar de ser-ho. Costa acostar-s’hi (fins hi tot costa al seu creador) a aquesta mena de monstre que ja ni reconeix al seu pare. És difícil apropar-s’hi i dedicar-li una mirada innocent. Intentant tornar a veure aquella mirada neta que va tindre un dia, quan encara només era una cançó.

Fugir del Mite. Apropar-se a l’home.

Viatge a Ítaca

I
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Anuncis

2 comentaris

  1. joan francesc

    La primera part supera l’aspecte polític, ideològic i d’himne de multituds. Personalment va més enllà i és una definició del què és o hauria de ser la vida a la mesura humana. (collons que transcendental ha quedat això) a més música i lletra es fonen a la perfecció. Una de les meves cançons preferides!

    1. Caram, veig que aquest cop te l’he encertada. Un tema molt bo. Si ja la base era bona (la poesia de Kavafis) un Llach en estat de gràcia aconsegueix arrodonir-ho amb una música sublim (el Manel Camp també hi va ficar mà) Molt de l’època. Un rock progressiu que no carrega les tintes, que no empatxa, sinó que accentua el sentit del poema i tot flueix de manera natural, gens forçada. Esplèndid el tema. Jo, com a seguidor del rock simfònic que era, reivindico la versió llarga, l’original del disc. Aquí la durada també és pertinent. Ens endinsa en un veritable viatge.

      Celebro l’encert.

      Bon viatge

      Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s