131 “Les avalanches”

(Miossec / R. Mortier)Jane Birkin

Jane Birkin

À la légère

1998

 

Penitència

Aquest dies distesos de Setmana Santa (sense anar a treballar, sense horaris…) intento aprofitar el temps compaginant esbarjo, tasques domèstiques i enllestir algun vídeo pendent. També em proposo continuar el blog amb els lliuraments que pertoquin. Inclús més si cal, per tal d’avançar feina per compensar els dies que surtin inconvenients. En moments d’eufòria fins hi tot m’arribo a plantejar de fer un lliurament diari insuflat amb l’esperit de la Setmana Santa, a la manera espartana (superant adversitats) o estoica (no hi ha dolor).  Ha passat mitja setmana i em trobo que amb prou feines he pogut escriure quatre ratlles que no lliguen per enlloc. També aquestes que llegiu ara em costen. Serà que la penitència és més difícil de suportar del que sembla en un principi.

M’he dit que d’aquí no passa i sigui com sigui el blog ha de tirar endavant. Potser sí que em volia fer el xulo passejant una creu de cartró i que al final ha estat una creu de veritat i de fusta massissa. Aquí va doncs, el lliurament d’avui. Auster i famèlic. Sense floritures. Potser ha de ser així.

Agrair a la Teresa Domingo la traducció de la lletra de la cançó. Les avalanches… Jane Birkin, que més que cantar xiuxiuejava aquella la sensual Je t’aime… moi non plus que de ben segur tots recordareu. Aquí ens ofereix un registre més melancòlic, amb un regust amarg ratllant l’existencialisme.

Les allaus

Les allaus que es desencadenen
quan el diumenge un s’avorreix
i fins i tot l’avorriment  trontolla
veient caure la pluja.
Un, llavors s’arromanga les mànigues
per impregnar-se de gelosia.
On ets, amb qui menges?
Hi ha alguna dona que et somriu?
S’inclina cap a tu quan li dius
que tens tot el diumenge,
que ets lluny de París,
que entre nosaltres tot trontolla
i que tu tens necessitat
una mica de la teva vida?

El meu home es manté sempre adolescent
i això m’encanta.
Sempre veu caure les allaus
de la mateixa manera que veu caure la pluja.

Les allaus que es desencadenen
quan el diumenge un s’avorreix.
Un s’avorreix i  s’inclina
sobre dubtes acumulats
que fan desencadenar
murmuris disfressats de crits.
El cor està del tot oprimit,
les pitjors sospites són permeses.
És com la set que un satisfà
de detalls i de llapis grisos.
Llavors, un  gira, gira com un diumenge;
un no pensa més en el dilluns
Un veu caure com una revenja
les allaus de pluges.

El meu home es manté sempre adolescent
i això m’encanta.
Sempre veu caure les allaus
de la mateixa manera que veu caure la pluja.

Les allaus que es desencadenen
quan el diumenge un s’avorreix.

Quan és lluny penso
en totes aquestes intuïcions;
imagino que ell avança,
dintre un bar, un local nocturn
amb un somriure ple de connivència
igual que el dia que vaig ser seva.
Però avui és diumenge
i la pluja no para de caure
com per ofegar les meves esperances.
Aquest home forma part de la meva vida
I també a la seva mínima vehemència
tirar-me a la lona.
Voldria que mantingués la seva innocència
i no pas la depravació.

El meu home es manté sempre adolescent
i això m’encanta.
Sempre veu caure les allaus
de la mateixa manera que veu caure la pluja.

I quan el diumenge estem junts
no hi ha mai avorriment;
i quan de vegades es preocupa per mi
el dubte s’esvaeix.

Anuncis

1 comentari

  1. antoniseres

    Bones, bones, Jordi!

    Tocat un pèl pel personatge seductor i la seva veu, la Jane Birkin, gairebé diria que la conec des de la prohibida “Je t’aime… moi non plus” de l’any 1969. La veritat és que llavors era molt petitó però recordo que per l’època a casa va arribar d’Andorra el single amb el Serge Gainsbourg i que, el tema, tenia la seva polèmica. Com pots imaginar, vaig tardar anys a saber interpretar (entre línies) les segones veus de fons… Pel que respecta al tema que ens apropes també el trobo francament interessant, m’agrada molt!
    Per altra banda, he pensat oportú afegir en aquest correu un parell d’enllaços a una movie pic dedicada al Serge Gainsbourg on també, entre d’altres, apareix la Jane Birkin. La pel·lícula la vaig trobar boníssima. La recomano.

    Fins aviat!

    Toni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s