128 “Carnisseria”

(Jaume Subirana / Ovidi Montllor)Verí Good

Ovidi Montllor

“Verí Good”

2000

Ovidi Montllor.

Aquests darrers dies televisions i diaris d’aquí en van plens. El 10 de març va fer 20 anys (20 anys ja…) que l’Ovidi Montllor ens va deixar (a Mart hi falta gent…) Pel Cansongs aquesta cita era ineludible. Això que no sóc de respectar els canons establers. Dia tant assenyalat el podria passar passant de l’Ovidi. Escoltant al Marc Ribot y Los Cubanos Postizos, per ficar un exemple d’algú que es troba a les antípodes musicals del cantautor d’Alcoi. I una tarda d’octubre, tot planxant tindre un lapsus i mentre vaig polint un coll almidonat trobar-me refilant La fera ferotge i “trompetejant” allò de tu-tu, tu-tu. Tu-tu tu-tu. Tu-tu tu-tu tu-tu-tu-tu-tuuuu. Però clar, aquest cop no ha estat així i me’n he recordat de l’Ovidi ara, just quan tocava (ja he dit que els diaris n’anaven plens…) Ja ho vaig fer amb el Physical Graffiti dels Led Zeppelin això de ser puntual i cerimoniós amb les efemèrides (serà que em faig gran…) Espero que tot plegat no senti precedent. Va com va. O potser sí que realment un voldria tindre controlades totes les dades rellevants. Però clar, un té la memòria que té, i com que no pot complir doncs tira pel dret i acorda per unanimitat (ell sol, bàsicament…) que ell és molt transgressor i modern i no està d’actes oficials ni cerimònies ni aniversaris ni sants ni res de tota aquesta comèdia. Memòria pel que vols, diria que tinc la Teresa que l’altre dia em va recordar que era el seu aniversari… ahir. Amics i parets tenen vuit dies de temps vaig pensar (qui no es consola és per que no vol…) Memòria selectiva diu que tinc. Potser sí. Més que selectiva selecta voldria que fos. On érem…? Ah, sí. Intentant justificar de perquè li dedico un Cansongs a l’Ovidi el dia que toca i a qui toca quan no sóc de tocar-hi gens jo (no puc dir pas que és una excepció quan ja he esmentat lo del Led Zeppelin…) Sempre puc argumentar, com deia l’Ovidi, perquè vull, i em quedo tant ample, com es quedava ell. Bé, de fet em fa l’efecte que només en feia el plan de tirar-s’ho tot a l’esquena quan segurament era patidor de mena. Ara que hi penso una bona raó per complir amb el protocol és que per una vegada, i sense que serveixi de precedent, els àlbums del Josep M. Oliva i el meu, l’Àlbum de cançons i l’Àlbum de Cansongs han coincidit en autor i tema. Per que d’un bon principi la cançó que havia escollit era Homenatge a Teresa, una de les més maques que va composar l’Ovidi i que amb bon criteri ha col·locat el Josep M. pel seu Àlbum. Bona tria sí senyor. Però per no centrar-ho tot sols en un tema he volgut ficar èmfasi en la vessant més punyent, més d’humor negre i mala llet que d’això l’Ovidi en gastava molta, cap a qui en demanava i mereixia. D’aquest gènere n’hi ha per donar i per vendre. Carnisseria (txit! txaaa!), tot i ser un text aliè, encaixa perfectament en l’imaginari i la manera de fer de l’Ovidi, tot un artista de l’escenari interpretant aquestes temes, sempre de rigorós i pulcre negre existencialista. A partir d’ara quan planxi, és molt probable que em recordi d’ell.


Anuncis

5 comentaris

  1. antoni seres

    Benvolgut Jordi,

    Servidor també estic tocat per l’obra de l’Ovidi, molt, molt tocat! Trobo que el seu treball és encantador! (mig actor, mig cantant, mig pallasso…) La veritat, no sóc col·leccionista de gairebé res en aquest món però de les poques coses que tinc a casa hi ha tota la seva producció musical en un lloc destacat (la capsa de cd’s amb la coberta que adjuntes en aquest cansongs + les músiques i lletres). Pel que fa això dels records postmortem m’emprenya, molt, moltíssim, però, va com va, no? Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca iignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Que voleu que us digui… Ara bé, reconec que estic content d’aquest homenatge popular i gens institucional. I jo l’estime!

    Toni

    Nota: Amb el teu permís, afegeixo aquest enllaç del tema Verí good amb el Toti i cia. https://www.youtube.com/watch?v=72n4SjhmpBY M’agrada!

    1. Sí Toni. És una llàstima que a molt artistes i creadors se’ls hagi de recordar quan són morts per que en vida no se’ls va valorar prou, o directament, no se’ls hi va fer puto cas. Sigui com sigui però, benvingut aquest reconeixament i difusió de l’obra de l’Ovidi.

      Preciosa la cançó que proposes.

      Gràcies pel comentari

      Jordi

  2. L’Ovidi era una raça especial. Com hem comentat de vegades, entre cantants i músics hi ha una altra mena de fauna que no és exactament això ni deixa de ser-ho. Músic o cantant és aquell que et pot fer vibrar només amb la música del seu instrument o la veu, gràcies a la seva habilitat. No et cal entendre què diuen ni veure’ls per gaudir com un esperitat amb la seva màgia. (De fet, a alguns és millor ni entendre’ls ni veure’ls). En canvi, altres com podria ser el Dylan de certes etapes, formen part d’una colla que, sense ser un gran instrumentista ni un virtuós del cant, si entens el que diu et pot fer tocar el cel i, si no, es pot quedar a mig camí. L’Ovidi és d’un altre grup el qual no només guanya quan entens el que diu, sinó que creix d’una manera superba quan el veus actuar. Veure Ovidi en directe havia de ser sublim.
    El poema de Jaume Subirana ja és potent per ell mateix, però amb la teatralització que hi posa l’Ovidi i la manera com l’interpreta, pren una contundència acollonant i resulta encara més irònic.
    Una llàstima que quan era entre nosaltres no se li hagués fet més cas, però llavors, feia modern jubilar “cantautors” i, a més, als nous manaires potser ja no els feia tanta gràcia tenir un estol d’artistes crítics en actiu. Mort Franco, no fos cas que els critiquessin a ells…

    1. Quanta raó tens Joan Francesc. Pel poder establer aquesta colla de cantautors són com una mosca collonera. Al qui mana sempre li ha anat bé tenir al bufó de torn fen magarrufes i conyes tenint al personal distret. Ara, no cal abusar-ne tampoc, no fos cas que la plebe s’instrueixi i a més a més de riure acabi entenen les lletres.
      En aquest sentit l’Ovidi era un element molt perillós…

      Gràcies pel comentari

      Jordi

  3. Mr. Raons

    Hola de nou…Mr. Cansongs.

    Continuo el meu viatge en el temps…enrrera…

    I vaja… patapatapat… i em trobo un altre recordatori postum…

    Que puc dir… quant era jove no m’agradava l’Ovidi com a cantautor… però si com a actor. Ja ho diu ell, era un temps amb una vida tant folla… tant folla…

    …Ja ho veu Mr. Cansongs no val la pena preocupar-se per la gent… però si mentre tallava sadicamnet… no se perquè em recorda als Ad Libutims…

    Amb tot, agraeixo aquest detall al blog, la veritat, 20 anys després he de dir que l’Ovidi no em desagrada gens… potser perquè ara ja som nosaltres, benvolgut amic, els criticats “cantacansongs” que no veuen bé les forces que manen…

    Mr. Raons

    Pd.

    continuo la immersió en el blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s