126 “Homes i dones del cap dret”

(Quimi Portet)Quimi-Portet-Viatge-a-Montserrat

QUIMI PORTET

“viatge a montserrat”

2009

A Josep M. Giribet, in memoriam

El tiet se’n va a Mart.

Barcelona

Atenció jubilats, pastilles rejovenidores Antrax us retornaran a la joventut. Recomanem prudència doncs podríeu tenir problemes d’adaptació infantil.

El tiet Josep M. se’n va a Mart. Amb 97 anys, una mica carrincló però amb el cap ben clar. Avui he lligat caps. L’altre dia vaig llegir al diari que es buscaven viatgers per anar a Mart disposats a no tornar. Vaig pensar que per afrontar una empresa així calia ser boig o estar desesperat.

Pamplona

En la clínica Proton la senyora Bordiu ha donat a llum quintillizos. El marit analfabet ha preguntat al doctor: ja els ha comptat bé vostè?

Era d’insensat embarcar-se en un viatge com aquest sense aturar-se a pensar en les conseqüències. Un cop engegat el procés, aquest era irreversible. No hi havia volta endarrere. 

Madrid

Atenció. Vol perdre pes en vuit dies? Amb el nostre sistema Pany i clau garantim el cent per cent. Sols obrim en cas de foc. 

S’havia d’estar desesperat si el que es volia era desaparèixer d’aquest món sense deixar rastre. Un mètode asèptic i polit. Una mena de suïcidi al viu, diguem-ne. Un sistema que segurament ens abocaria a la bogeria de la primera opció. Amb això es simplifica l’equació i despeja la incògnita. Conclusió: això només ho pot fer un paio que estigui sonat.

Pedratosca

Diumenge festa Major. A les deu del matí, concurs d’aixecada de pedres. Si plou al matí es celebrarà a la tarda, i si plou a la tarda es celebrarà al matí.

L’Alcalde

Hi cap però una tercera alternativa, improbable però possible. La de l’audàcia. El tiet Josep M. mai ha mostrat símptomes de ser boix, ans al contrari. I el què es diu desesperat… doncs tampoc. Ficada a prova competitiva amb la parsimònia del tiet, La famosa flegma britànica no hi tindria res a pelar i acabaria amb els nervis destrossats. No hi ha dubte doncs que el que ha impulsat al tiet a fer aquest pas ha estat l’audàcia del valent.Marte-1

Aràbia

El xeic àrab Mohamed ben Jalat d’Abadan, per renovació del seu harem, ven hurís passades a preu de ganga.

Oficialment avui hem dipositat les seves cendres al cementiri. No ha volgut ni actes ni cerimònies. Una darrera tocada de nassos als capellans, que a desgrat, encara haguessin fet fira a la seva esquena. Sols un petit grup de familiars l’hem rebut en un matí d’hivern assolellat i fred. Prefereixo dir que plovia a bots i barrals. Un petit canvi que resulta una fotesa al costat una invenció de la magnitud de la del tiet. La pluja repicava sobre els paraigües. El terra estava negat d’aigua. Un cop destapada la pesada llosa que segellava l’entrada, l’aigua baixava a raig fet pels esglaons cap a dins del panteó subterrani. A baix els taüts han començat a surar com bucs fantasma.

Zàmbia

El savi antropòleg Sonat ha lograt desxifrar el llenguatge dels simis. Està impressionat doncs ha conegut uns antics parents de part de mare.

Les suposades cendres del tiet han arribat dins una urna. La duien en una bossa de roba amb nanses. Quan han tret l’urna m’he dit que aquest no era el tiet. Jo no m’ho empasso. La forma de l’urna recordava veladament la d’una nau espacial. Per un moment m’ha semblat que potser el tiet deixava pistes per que jo les desxifrés. Ser el seu còmplice secret.

Bilbao

Senyora masoquista busca senyor ben constituït que sàpiga pegar. Li encanten els ulls de vellut.

Ves-ne a saber les motivacions per entabanar-nos d’aquesta manera. Coneixen al tiet poden ser moltes. El seu humor negre no té fronteres. Tot i no saber-ho amb certesa, tinc les meves sospites. Un motiu, encara que sembli contradictori, pot ser que sigui per veure món. O per dur la contraria, vet aquí. Diu que és de l’Espanyol però ficaria la mà al foc que ho fa per fer la guitza. Jo no l’he pogut guanyar mai als escacs. Darrerament però, li flaqueja el mig joc i aprofita per desaparèixer del circuit amb l’estadística de victòries immaculada. També hi cap el preservar algun secret familiar sense resoldre. Amb els anys un s’estova i val més no exposar-se a trair una vella promesa de joventut.

Verdú

Noi solter busca noia pagesa que tingui tractor per casar-s’hi. Sobretot, enviar fotografia del tractor.

El tiet sempre ha estat un home il·lustrat. Amb iniciatives i pensaments avançats a la seva època. Una persona emprenedora, i fora lògic que després de tants anys volgués fer un salt interplanetari sense precedents. Potser emetre algun programa de radio d’alcans galàctic, més enllà de l’àmbit terraqüi. O trobar noves idees pels seus relats i aforismes. O aprendre una nova apertura marciana que faci miques la defensa siciliana. Deu pensar, encara farem la primera pela.

Paris

L’antropòleg francès Quatrepot assegura que dintre de deu segles l’home tornarà a caminar a quatre grapes i necessitarà dos parells de sabates.

El repte no l’espanta. Ja ho diu la meva mare: qui va sobreviure a la Guerra està curat d’ensurts. Així doncs m’imagino al tiet ordint un pla que culmina abandonant la Terra a bord d’una nau espacial. O, potser dins el seu cap cartesià, ell es queda quiet dins la nau i és la Terra la que s’allunya donant tombs desorbitats, amb la gent, cotxes, fàbriques, boscos, mars i muntanyes. Amb les seves guerres i enrenous i núvols. I la Lluna que li va al darrera encerclant-la com un gos faldiller. I es va fent tot petit. L’espai. I el tiet que espia per la finestra i riu sota el nas mentre Mart s’apropa.

Monte Palomar

La nebulosa que va descobrir l’astrònom Zaconief ha resultat ser una cagada d’ocell damunt l’objectiu del telescopi.

PD: Curiosament avui també ens ha deixat el vulcanià senyor Spock. Per realitzar aquest viatge és molt provable que el tiet Josep M. tingués tractes amb algun pilot experimentat. Se’n dur d’orella igual li fiquen traves, ha pensat. I per compensar-ho qui millor que el senyor Spock com a company de viatge? Que si d’alguna cosa pot presumir és de bona orella. No us sembla massa casual com per no ser veritat?Spock

Toledo

Pallasso jubilat s’ofereix per espantar ocells en camps de cereals. Sols la manutenció.

Els textos recollits pertanyent a la col·lecció d’anuncis i breus Estrafolari, de Josep M. Giribet. En la resta, de forma saltejada, un servidor ha fet el que bonament ha sabut i pogut.

Anuncis

12 comentaris

  1. Vicent

    M’impressiona molt -igual que, després dels anys, sentir en Raimon- veure el Quimi en un muntatge on el que es canta sembla que pertany al teu àmbit cultural, com el mateix Quimi, a pesar de tot, i que davant d’una cançó que al menys entens, amb les paraules, tota la lletra, te n’adones que el que escoltes i veus, música pop o cançó nostrada, és art, és poesia, comunica sentiments, explica fets, i tanmateix necessita ser comercial en el grau que sigui… Agafar una guitarra, i avall va, tard o d’hora apareixen les complicitats i es construeix quelcom nou… Encara tinc al cap els acords del Jimmy Page.
    Vicent

    1. Sempre he admirat el gest d’honestedat que al seu dia va fer en Quimi Portet, abandonant l’estatus i el confort que li proporcionava en el seu dia El Último de la Fila per llançar-se a una aventura del tot incerta però que el mantenia fidel a ell mateix. Exemplar.

      Ja veig que Led Zeppelin va calar fons…

      Gràcies pel comentari

      Jordi

  2. Jaume

    Tremendo!!! Les músiques triades i les teves històries.

    Pot ser ja els coneixes, són un parell d’autors, un menorquí i un valencià, que ahir a Ca l’Eril de Guissona ens van fer passar una bona estona.

    Senior ( http://malatestarecords.bandcamp.com/album/val-ncia-calif-rnia)

    Leonmanso (https://www.youtube.com/watch?v=gsNbxjLepv4)

    (El de Verdú genial)

    1. Gràcies Jaume. Celebro que t’agradin les dues coses. Suposo que recordes al tiet Josep M. de quan publicàvem contes seus a la revista Poticep. Ell feia el text i el meu pare les il·lustracions.

      No conec cap de les teves recomanacions. Ja hi donaré una ullada que segur deuen ser interessants.

      Una abraçada

      Jordi

      1. Jaume

        I tant que el recordo Jordi! Ell i el teu pare algun cop ens acompanyaven en algun partit.

        Una persona molt agradable i ocurrent amb les seves històries.

        Una abra!çada

  3. Ho has fet molt bé! Un bon homenatge al “tiet”, el qual, no sé perquè, recordo molt. Quan vaig sentir el pregó de seguida vaig saber qui era. I el vaig ubicar al final del carrer major.
    Podem trobar aquests anuncis breus?
    Una abraçada!

    1. Entre força escrits que m’anava enviat el tiet conservo en un plec, en mitges quartilles mecanografiades, aquesta col·lecció de 200 i escaig d’aquests breus i anuncis. Segurament el tiet en conservava alguna altra còpia. No sé si en un futur d’aquests textos se’n podria arribar a fer alguna cosa. Sempre es pot mirar de fer una edició limitada pels amics…

      Gràcies pel comentari.

      Una abraçada

      Jordi

  4. Després d’un temps desaparegut torno a aparèixer pel bloc i vaig i em poso a fer un comentari sobre un dels temes més delicats que hi pot haver. A més, amb la dificulatat que suposa escriure amb camisa de força. La mort és un tema que fa de mal tocar, però les condolescències les he fet arribar en particular als parents i em sembla que el que escau aquí, seguint la línia de l’escrit del Jordi Giribet (Mr Cansongs) és cel·lebrar la vida del seu tiet. Vida que, per cert, potser estigui perpetuant-se a Mart ja que no veig gens descabellada la teoria.

    A manera d’excusa puc dir que m’he fotut de la meva pròpia mort en diverses ocasions (A “Últimes voluntats” del llibre Transficció) a la cançó “A la mort” de la maqueta “Doble vida”… entre altres. A més, Brassens (un dels meus referents més estimats) te un grapat de cançons dedicades a la parca de la qual més aviat se’n fot, i el mateix podriem dir del seu alumne Javier Krahe… Espero que amb aquests precedents ningú es pugui prendre els meus comentaris com una falta de respecte ja que sento una profunda estimació per en Jordi i l’Angelina, malgrat no haver pogut conèixer el seu tiet.

    Després que l’altre dia sopant em mostrés alguns dels escrits del tiet vaig arribar a vàries conclusions. La primera és que caldria fer un estudi a fons sobre la saga Giribet. No tant sols és probable que el tiet se n’hagi anat a Mart sinó que no m’estranyaria gens que la saga sencera provingués d’aquest planeta. Són massa coincidències, la família sencera està plagada de bohemis, artistes i astròlegs. Tot plegat fa mal pensar. En Jordi sempre diu que no és d’aquest món (cosa que d’altra banda és de domini públic i es veu d’una hora lluny). Jo me n’he fet molt amic perquè visc a la Lluna, concretament a la cara oculta, i de seguida em vaig adonar que els Giribet habiten a més distància de la Terra. Com a mínim a Mart.

    De fet, crec que quan morim tots anem a petar a Mart. Els textos sagrats diuen que quan palmes te’n vas al cel. Més clar l’aigua. Jo sostinc la teoria que la paraula mort només hi aparèix per una errada tipogràfica. De Mort a Mart només canvia una lletra. Penseu que en temps de l’àntic testament no debien fer anar un PC per escriure. A cops de pedra posar una “o” on anava una “a” li podia passar a qualsevol. I després a veure qui és el guapo que s’atreveix a contradir els predicadors…

    Crec que dels escrits del teu tiet se n’hauria de fer alguna cosa i dels teus també. Però clar, els meus consells no són gaire assenyats perquè no toco de peus a Terra i sento una simpatia patològica pels no assenyats. Ja em direu, el Quimi Portet, aventurar-se sol amb lo bé que li anava…

    En tot cas, i a manera d’homenatge de tots els companys de frenopàtic o galàxia, aquí us deixo el fragment d’un poema de León Felipe que va adaptar i musicar en Paco Ibañez:

    “Ya no hay locos. Ya no hay locos, amigos, ya no hay locos. Todo el mundo está cuerdo, terrible, monstruosamente cuerdo”

    En fi, una abraçada simbòlica a la família perquè amb la camisa de força no puc…

  5. Manel

    Hola a tots.
    Us acompanyo en el sentiment a la familia.
    Molt bó l’escrit. Ja veig que el tiet no era adoptat.
    Fins pronte.
    Una abraçada a tots.

    1. Sí, Manel. Com deia el Guàrdia, aquest tiet era propi. Un Giribet de soca-rel.
      Gràcies pel comentari.

      Una abraçada

      Jordi

  6. Mr. Raons

    Estimat amic Mr. Cansongs…

    No tinc paraules… entrega emotiva i sentida.

    Un record esplèndit pel tiet…

    Un Quimi Portet estupendo…

    Uns comentaris del tiet Josep Maria… soca-arell Giribet tremendos…

    Unes introduccions de Mr. Cansongs… fantastiques… quina ploma…

    Agraeixó el record complementari de Mr. Spock… alma gemela sideral…

    Un dia… jo també voldré viatjar a Mart…

    Com deia Mr. Spock en la ira de Khan… he sido y siempre seré, su amigo…

    Records.

    Mr. Raons

    Desisteixo en el meu viatge al passat. En teletransporto al futur i vaig directament a l’entrega 130

    1. Hola apreciat amic Mr Raons.
      Feia temps que no en sabia res de tu. Sempre però trobes raons per aparèixer per aquí. Curiosa manera de retornar al blog, he de confessar, aquest viatge retrospectiu pel Cansongs.
      Sorprenent també aquest salt cap al futur que anuncies, en una doble mortal cap endavant. Lo més curiós és que aquests dies pensava anar-te a recercar al Foment. Sembles tenir dots de futuròleg. Com et dic, tinc entre mans qüestions importants per comentar. Espero que aquests salts en el temps no comportin efectes secundaris indesitjables. Ni físics (esquinços, ossos fora de lloc…) ni mentals (alienacions mentals transitòries, amnèsies, migranyes…) Para compte estimat amic. Tenim una edat i els excessos es paguen.

      Pel que dius hores d’ara ja deus ser al 130. Esperem que vaig cap allà.

      Afectuosament

      Mr. Cansongs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s