(Música: Roger Mas /Lletra: Jacint Verdaguer)
Roger Mas
“Les Cançons Tel·lúriques”
2008
Tradicions innovadores
Aquest oxímoron que encapçala aquesta entrada vindria a ser una mena de declaració d’intencions del que Roger Mas vol aportar a la música. Al meu parer el compositor i intèrpret de Solsona recull el testimoni que al seu dia van enarborar una serie de creadors catalans, sobretot em venen al cap Jaume Sisa o Pau Riba, per fer música clarament influenciada per la música anglosaxona imperant del moment però alhora fortament amarada de la música d’arrel de les nostres contrades. Els textos també segueixen l’estela d’aquells, recorrent tant al llenguatge literari com al més popular i recondit, amb un clar gust per lo místic i ancestral. Si a tot això hi afegim una veu poderosa, maquíssima, tenim com a resultat un gran artista buscant i regirant d’innovar des de la tradició.
Els temes de Les cançons tel·lúriques, gairebé totes les lletres són de Jacint Verdaguer, versos populars, o bé d’altres autors. Potser per això no sigui el treball més significatiu per mostrar el que a dalt s’ha dit doncs prescindim dels textos del compositor solsoní. La bellesa de la proposta però, és massa temptadora per deixar-la escapar. Aquí la veu imponent del Roger Mas s’arrauleix amb el so inconfusible de la cobla, subratllant, de fet, aquesta recerca constant capbussant-se en les arrels de la música més nostrada.
Caminant
Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?
Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.
Jacint Verdaguer
Mr Cansongs 
Hola a tots.
M’agradat molt.
Gràcies.
Molt bé! De vegades costa coincidir. Aquest cop sembla que sí.
Gràcies pel comentari.
Jordi
…, això sona bastant bé, més sovint hi hauria de ser, que si hi posàvem més fe, sonaria pel carrer…
Caram Vicent, amb rodolí i tot… sí que sona bé, sí. Interessant el Roger Mas.
Celebro que t’agradi.
Jordi
La patrulla de forestals li han fotut el zepo a la barca…porta exces de pes. A mes d’una multa per deixar anar lastre (fulles de dalla de retent i la pedra d’esmolador) al mig del riu. A falta tambe de la documentacio de la barva, els hi ha ensenyat el seu carnet laboral: barquera i segadora. Els rurals emprenyats li preguntent que collons a de segar al mig del riu. La barquera es canvia de roba immediatament i passe d’una muda de xubasquero a una tunica-vesta negra. En el moment que aixeca l’afilada dalla per segar la brillant vida dels dos infelisos rurals, s’encen la radio de la barca amb la veu contundent i d’ultratumba d’en Roget Mas…la sorpresa guitse la ma fent passar la fulla de la dalla pel coll de la barquera de negre….els rurals s’afanyent altre vegada a esquinsar una altre multa per llensar basura al riu. Mentre el cap segat de la barquera sura riu avall mons ullets tenen son i el caminar m’afadiga. (Comentat des del mòbil)
S’ha de vigilar a manejar estris tallants. Una dalla ben afilada és un veritable perill. Aquesta barquera deu tenir el cap en un altre lloc…
Mr Cansongs dixit
Proves d’estanqueitat de la barca…a traves del mobil.
Collons…el primer comentari me l’havie refusat i l’he tornat a escriure….em semble que m’enfonso sota l’aigua…acabo de veure els rurals!!
Carall de mòbils… Aquest cop es nota que el mitjà t’ha condicionat. Més que res per l’extenció del comentari. En aquest cony de teclats no hi ha qui escrigui… t’obliga a sintetitzar. és una opció també.
Gràcies pels comentari. Sempre aporten…
Mr Cansongs dixit