114 “Utopia”

(Alison Goldfrapp / Will Gregory)Goldfrapp-Feltmountain

GOOLDFRAPP

“felt mountain”

2000

 

 

En negre

 

Si en l’entrada anterior em vaig quedar en blanc, en aquesta, ves per on, m’he quedat en negre. I com pot ser això?, un preguntareu. Quina diferència hi ha entre quedar-se en blanc o quedar-se en negre? Doncs senzillament si en el primer cas un es queda amb la mirada perduda, la ment allà al carall, i en posició de badoc davant un document en blanc, ja sigui de paper, físicament, o telemàticament, mirant un document obert de Word, fiquem pel cas, en el segon cas, el de quedar-se en negre, es dona quan un ja ni es digna a encendre l’ordinador i, amb tot el desparpajo del món, i sense un bri de remordiment, es deixa caure al sofà i, comandament en mà, s’abandona a les vulgaritats televisives.

En un rampell de remordiment em dic que no es pot quedar així, abandonant, sense més ni més, als seguidors i deixar-los a les fosques. Per un moment penso amb la Carme, amb el Josep M (el Colom), seguidors confessos i convençuts del Cansongs que, a altes hores de la nit, ja dins el llit, el senyal acústic del mòbil anunciant l’arribada d’un nou lliurament del Cansongs els reconforta i poden, per fi, dormir tranquils. Tot està en ordre. Penso doncs, en que el silenci tens del mòbil els neguiteja i no els deixa descansar en tota la nit. És com quan un es queda adormit al sofà davant del televisor encès i, de sobte, algú (carregat de bones intencions) l’apaga i aquell silenci sobtat ens desperta. Sembla una paradoxa però realment això passa.

Amb la mandra penjada a l’esquena i la son a l’aguait darrera la porta, em un esforç digne de menció, obro l’ordinador i em fico a escriure aquestes línies. Segueixo la mateixa tàctica que a l’anterior entrada. Al YouTube busco temes musicals relacionats amb black. Black Sabbath i el seu Paranoid. No sé per que em ve al cap el Josep M Santesmasses seguint el ritme contundent amb el seu 46 i seu cubata als dits. Black is Black, Naturalment. El Back in Black, dels AC/DC (el Josep M Torna a encendre un altre 46…) El Paint it Black dels Rolling… ( collons! Avui no en tindrem prou amb un paquet…) En fi, la llista podria ser molt llarga.

Tant és. Dona igual que el tema musical i l’escrit no tinguin cap relació. Són tant els Cansongs que això ha passat… No m’hi trencaré el cap. M’afanyaré i col·locaré un tema dels que hi han al celler. La qüestió és complir amb el lliurament setmanal establer. Carme, Josep M, aquí va… enviat! Ja podeu dormir tranquils. Bona nit i bons somnis…utòpics.

Anuncis

8 comentaris

  1. Anna

    Jordi, sempre has anat una mica contra corrent ( Bo o dolent?).
    Et comunico perque veig que no saps, que la majoria dels mortals
    es queden amb negre (comandament amb ma) i no els hi passa com a mi que no habia vist l’anunci de la Loteria.

    1. Annaaaaa!!!!
      Per fi un comentari teu escrit. Per que de comentaris de viva veu, tallat en mà, i un 46 (o el seu equivalent) a l’altra, ja me’n havies fet, i molts. En el teu cas el piticlint! del mòbil (per cert, el teu mòbil fa piticlint!…?) no et fa ni fred ni calor doncs t’ensopega adormida, transitant ja pels dominis dels somnis (no sé si humits o en sec) És quant el lliurament del blog ja ha arribat i jeu endormiscat a l’espera dels nou dia quan tu, en tornada prematura del regne de Hipnos, acompanyada fins al replà per Morfeu, el sobtes i sorprens quan encara no ha clarejat el dia.
      Així doncs tu també vas a contracorrent. Pensa que dir-te això, com en el meu cas, és un afalagament.

      Jordi

  2. Mr. Raons

    Piticlint…piticlint…

    Mandrós…. això són els primers freds…. fa fred !!!!!!!

    Aquest hivern serà llarg i humit…

    Molt interessant el tema de la Alison… no la coneixia i he de reconeixer que m’agrada.

    Mr. Cansongs ens veiem en algun forat negre de la galaxia més propera…

    Mr. Raons

    1. Sí, Mr Raons, els primers freds són els que es noten més. Sabia que t’agradaria Goldfrapp. Aquestes veus angelicals et van… com els esquelets gracils.
      Demà em dono un tomb per algun forat negre i és molt probable que ens veiem. Els nostres camins estan lligats pel destí.

      Mr Cansongs dixit

  3. Porto una bona estona dret, fent cua davant del taulell. Davant meu hi tinc, mal comptades, 114 persones. Totes elles també tenen davant seu 114 persones més respectivament i així van sumant exponencialment, fins que la sala on estem fen cua, queda completament premssada i atapeida de gent. La sala s’ha convertit en tot un volum de gent vestida de negre, l’espai entre els vestits i les robes negres a despareixut. No es veu ni on comença una americana ni on acaba una faldilla, es un tot de roba negre. Els teixits tenen diferents textures i brillos, però el negre es el color que impera. Fins i tot el que haurien de ser el ulls de la gent, s’han convertit en botons brillants i negres, que es mouent reullant, astrèvics, altres botons escampats, xecs, velcros, pinces o agulles imperdibles que no saben on son, tan sols que fermen tota aquella robada preta i negra, cada vegada més tumultuosa i encapsada. Escoltem per megafonia gravada, que les visites d’avui ja s’han exaurit, i que haurem de tornar demà. Un murmuri de veus va trencant la negror del silenci, els crits comencen a colàs per entre les costures negres, xiulets aguts esmicolent en mil trossos els vidres de seguretat, sembrant l’aire de bisturís de cristall. Les robes s’esquincen entre la pluja de tallants i cantos vius, les faldilles i americanes es converteixen en confeti, brillant i mate, de roba negra. Els crits i xiulets, desapareixen lentament, amagant-se entre la negror de la sala. Davant dels meus ulls, deformant l’aparença del mosaic, queda un desert amb dunes de roba negra, que desapareixen com les cendres d’una grand xemeneia de l’holocaust. En la solitut de la sala, darrere el mostrador, ja sense cua d’espera, hi ha una funcionaria d’hisenda. Damunt del taulell hi ha els seus peus al costat del cartellet de: Tancat, entre les mans una tassa fumejant. Una tassa de xocolata negra.
    L’olor de xocolata a la pedra em desperta al dia següent.

    1. Enric, per respondre’t aquest comentari aprofito una frase que vaig sentir ahir en un programa de radio:
      A la vida sols hi han dues coses que no podem eludir: la mort i els impostos.
      Una frase negra adient per aquesta negror que ens has pintat, amb tots els matisos del negre.

      Mr Cansongs dixit

  4. Joan Francesc

    Piero dell’Angelina, aquesta és una prova més de la teva versatilitat: n’hi ha que ens quedem en blanc, n’hi ha que es queden en negre, però tu, com a bon cineasta, ets capaç de quedar-te en blanc i negre 😉

    1. I encara hi hauria qui es queda a colors. La paleta de maneres de quedar-se és rica en tonalitats…

      Mr Cansongs dixit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s