108 “Stone Cold”

(Jimmy Barnes)Jimmy Barnes

JIMMY BARNES

“30:30 Hindsight

2014

 

 

 

100 cansongs-cartell-2Celebració dels 100 Cansongs

Aquest proper dissabte, el 18 d’octubre, al bar Foment de Sant Martí de Maldà, tindrà lloc un acte de celebració dels primers 100 Cansongs. Els seguidors habituals a aquest blog segur que ja n’éreu sabedors d’aquest fet, sobretot els més propers, ja sigui per converses prèvies o bé per que col·laboren directament en els preparatius de l’esdeveniment. Altres s’han assabentat pel cartell que venim publicant fa un parell de setmanes al mateix cos de pàgina del blog. Comentaris assenyats però, han manifestat que el cartell no deixava del tot clar de què anava la cosa i que seria convenient una explicació més clara i consisa. És el que passo a fer, en quatre ratlles, en aquesta entrada d’avui.

Fa uns mesos, davant l’eventual, engrescadora i el més que probable assoliment dels 100 lliuraments del Cansongs, es va contemplar la possibil·litat de celebrar aquesta fita junt amb tota la gent que setmana darrera setmana ha seguit fidelment les evolucions musicals, i els esdevenirs aventurers dels personatges que de tant en tant hi pul·lulen. Finalment, amb l’inestimable ajut de molta gent, i als qui estic profundament agraït, aquest proper dissabte es farà realitat.

El lloc escollir per la celebració és el bar Foment de Sant Martí (local cansongmanià per excel·lència). I el gruix de l’acte serà amb música en directe, com no podia ser d’altra manera. La part musical  anirà a càrrec del grup Sonotone, banda versàtil i de llarg recorregut i que des de fa pocs mesos està vivint una segona joventut. Ens oferiran temes propis i versions de temes del pop, rock, blues, etc. bàsicament dels anys 70. Música per altra banda, que respon molt a l’esperit del Cansongs. Sembla ser que ens oferiran arranjaments d’algunes de les peces aparegudes al blog i que estan preparant expressament per l’ocasió, en estrena mundial absoluta. Fet ben lloable.

Però no sol de música viu l’home. Prèviament al concert hi han previstos una sèrie de parlaments relacionats amb el Cansongs i que els seguidors de tota la vida apreciaran. Per obrir el foc comptarem amb l’inestimable participació del Josep M. Oliva, el veritable inspirador d’aquest blog. Home de ment àgil i llengua afilada. Fins a data d’avui el contingut de la seva intervenció és incert, però de ben segur que ens farà passar una bona estona i ens il·luminarà amb les seves paraules. Seguidament Mr Raons i l’Enric Valls faran una intervenció ad libitum i del tot imprevisible (com es veu fins ara, tot molt ben organitzat…) Per acabar aquest apartat, agafarà la paraula el mateix Mr Cansongs que presentarà el curtmetratge, Mr Raons & Mr Cansongs, també en primícia mundial. Després ja es donarà pas a la música amb els esmentats Sonotone. Cal afegir que l’acte és gratuït i obert a tothom (el vicis van a càrrec de cadascú) Per suposat, hi esteu tots convidats, desitjant que passem plegats una bona vetllada.

Finalment agraïr a tothom la seva col·laboració. Als Sonotone, al Grup de recerques de les Terres de Ponent, al bar Foment, als seguidors, a tots aquells que d’una manera o altra han ajudat a fer-ho possible, sobretot als familiars i amics més propers pel seu recolzament i paciència, per la seva incondicional, discreta, i exemplar tasca humanitària d’aguantar un dia darrere l’altre, a un servidor i les seves neures.

Per ilustrar aquest Cansongs, una descoberta recient: Joe Bonamassa. El tema escollit és del Jimmy Barnes, excel·lent cantant de veu poderosa. Stone Cold és un tema preciós. Ara, l’aportació del Bonamassa és sorprenent. De ben segur farà les delícies de guitarristes, guitarreros, guitar heros, guitar air i altres rareses. La capacitat d’aquest home amb les sis cordes és pasmosa. En aquest tema ja deixa mostres de les seves habilitats. D’una guitarra és capaç extreuren del matís més subtil fins atacar l’instrument amb gran fiereza (al vídeo sembla que hagi de partir el màstil i quedar-se-li als dits…) De ben segur que tornarem a tenir al Joe Bonamassa per aquest blog. De moment disfruteu amb aquest Stone Cold. Per desmelar-se de gust.

I més fato pels amants de la guitarra elèctrica. En aquest enllaç s’hi pot trobar de tot i més www.guitarist.co.uk El bo del Bonamassa hi té penjades lliçons per a iniciats. Tot plegat molt didàctic.</p
http://youtu.be/aAzR40U9SY0

Anuncis

4 comentaris

  1. Ramon

    Que vagi molt bé el desconcert! M’agradaria ser-hi, però no podrà ser.
    En el cansongs 107 el detectiu Mr. Pesquises diu: “Tota la vida hem vist aquestes senyals i les hem donat per bones, però ningú ens garanteix que realment entre una senyal i una altra hi hagi la distància indicada.”
    Penso que a la vida real, això també passa amb altres coses, com per exemple, acostumem a pensar que un home amb traje i corbata sempre és una persona respectable. O bé que els immigrants perjudiquen als treballadors “autòctons”, etc. Conceptes que tota la vida hem donat per certs. Però avui Mr. Pesquises demostra que ens hem de plantejar totes les hipòtesis i no donar gaire bé res per cert al 100%.
    Per cert, en anglès, Mr. Pesquises es pronuncia Mr. “peskuaisis”?

    1. Ramon, llàstima que no puguis ser-hi al festot. Però tranquil que ja us ho explicaré amb pels i senyals en propers lliurament. Això portarà cua.

      Molt bona la reflexió que fas aprofitant les paraules de Mr. Pesquises que, de tantes que en diu, de tant en tant n’encerta alguna.

      Molt bona també l’observació lingüística. Segur que Mr Pesquises estaria del tot d’acord amb aquesta pronuncia.

      Gràcies pel comentari.

      Una abraçada

      Jordi

  2. JMSantesm

    Jordi, a mi el programa m’agrade… La idea de baixar a les profunditats a buscar l’essència.

    Lo Barnes no el coneixie i és sorprenent la seua veu. Un bon descobriment.
    Prò ambaquet pàjaro del Bonamassa si que fa dies quel seguixo.
    Escolta, Jordi, vols dir que no hi ha truco ambaquesta velocitat accelerada amb que punteje? Vols dir que no li han fet un taimlapse?
    Auvadoncs, somi !

    1. Josep M, molt bona observació. potser sí que ens tenen enganyats i li foten al timelapse pel dret. De totes maneres amb el mestratge d’aquest home queda clar que fins i tot el ginecòleg anava enganyat. M’explico… quan havia de nàixer el Joe Bonamassa, els seus pares estaven convençut que esperaven bessonada. Quan van sortir la família tota va discutir una bona estona sobre la similitud dels dos nadons i cap a quina branca familiar tenien més tirada. Els consogres de poc va anar que no arribessin a les mans. Això va durar fins que el metge els hi va fer veure que un dels dos bessons era una guitarra. Una desgràcia com un altra. Però malgrat tot els acabes estimant. Coses de la sang.

      Per no depreciar els vestits que havia comprat la tieta i, sobretot, per no disgustar-la, el Joe i la guitarra van dur durant força temps les mateixes combinacions.

      Diuen que els nens venen amb un pa sota el braç. En hi han, com el Joe Bonamassa, que venen amb una guitarra.

      Mr. Cansongs dixit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s