103 “Heaven Bells”

(Freedonia)Freedonia

fREEDONIa

FREEDONIa”

2012

 

 

De músics i altres espècies

 

Darrerament, per qüestions relacionades amb aquest blog i els seus plans de futur, m’he vist envoltat de músics i altres espècies de la faràndula. Quan estic en companyia de músics, no se per que em ve al cap Yo anduve con un zombie, la pel·lícula de Jacques Tourneur (1943). I ho dic amb tots els respectes. Són éssers aparentment normals i que d’entrada res et fa sospitar. Si t’hi fixes bé però, ja tenen un posat i un tarannà especial. Es congreguen en llocs poc il·luminats, a poder ser de nit. Que hi hagi, ves quina paradoxa, força activitat elèctrica. I sobretot música. Molta música. Sense anar més lluny, l’altre dia em van convidar a una festa a Miralcamp amb tapes i còctels a un euro, amenitzada amb una sessió de música electro swing. Ja veies que sense voler, entre la multitud, de forma natural, s’anaven arreplegant. Gente com gente que diu el refrany.

Quan dic músics em refereixo a una subespècie d’individus de la població en concret. Mamífers, per més senyes. Poden tenir formació acadèmica o no, però sempre amb uns trets característics. No hi entrarien aquells que han cursat els vint-i-set anys de violí (trenta-dos si incloem el de gamba) Aquest altres també tindrien lo seu, una altra subespècie també, però això és una altra història i que ara no toca. Els músics als que faig esment bufen, piquen i rasquen com tots els altres músics, però s’han decantat per un tipus de música en concret, i tenen tendència a abandonar la notació per seguir l’instint. Els autodidactes són els pitjors. Bufen, piquen i rasquen a la seva manera (ad libitum) Són més imprevisibles i no saps per on et sortiran. Tots acostumen a tenir a l’habitació pòsters de l’Elvis, del Jimi Hendrix, dels Stones, o AC/DC, segons l’època. Tots han frisat per posseir, ja en una edat ben primerenca, algun instrument. S’han desviscut, en un clar símptoma patològic, pel tacte del metall, la vibració d’una caixa, o les corbes d’una Fender. Tots, d’una manera o altra han provocat disturbis veïnals o desavinences conjugals (els del violí trets, directament). Incondicionals de l’analògic. Al·lèrgics al remix. Això de l’electrònica no els hi acaba de fer el pes. Lo seu seria l’electricitat. L’electrònica seria a l’electricitat el que un frankfurt a un entrecot. Allà on hi hagi una bona vàlvula que es tregui el processador.

Tesla

Nikola Tesla (1856-1943)

Aquest dia a la festa de Miralcamp va haver-hi problemes de llum (sempre n’hi han quan s’arrepleguen músics) De fet, s’alimenten de música i electricitat. Cerquen un camps magnètic i l’assimilen. Aquest dia, a Miralcamp, es van haver de mesurar. Per ells la potència elèctrica era de pa sucat amb oli i l’electro swing aigua escrita. Com aquests vampirs post-modern que se’ns presenta a la pel·lícula de Jim Jarmusch Sols els amants sobreviuen (2014), que es nodreixen de bosses de sang, quan res es pot comparar a una bona queixalada a la vena.

Com que ens hi vam presentar a les deu, quan l’hora de començar era a les vuit, doncs ens vam trobar que l’electro swing ja s’havia acabat. I les croquetes també. El nostre sèquit de músics no el van trobar a faltar l’electro swing (lo de les croquetes ja els va emprenyar més…) I tot i que la música de relleno per fer el cupo era de marca (Jethro Tull, Status Quo, Creedence…) no deixava de ser gènere embossat. Justet per aguantar la vetllada i fugir cap a casa. Una bona banda en directe els hi hauria donat energia suficient per aguantar fins la matinada. En canvi, en aquelles condicions, la llum dels primers rajos de sol haurien estat devastadors. Fer-los quedar més estona amb aquell precari estat, hagués sigut tant incòmode com s’hi jo m’hi hagués presentat amb un crucifix o un forc d’alls. I haver vist el sol, com una estaca al cul. No patiu que encara que bufin, piquin i rasquin, són del tot inofensius.

En principi volia assignar a aquesta entrada una peça de l’esmentat electro swing. No és que hagi escoltat molt però crec que hi ha un disc força bo que podria entrar dins aquest gènere i que al menys sí que és digne d’esment. Es tracta de l’àlbum Swing Swing (2004), del multi-instrumentista i productor francès Nicolas Repac. Treball gens frívol i tractat amb seriositat. Aquí va una mostra

Fent honor als veritables protagonistes d’aquesta entrada, que són els músics, crec que amb aquesta proposta musical s’haurien quedat amb gana. He cregut que seria millor alguna cosa més analògica. Més de músic de trinxera. Freedonia, encara que sigui un grup de Madrid, fa soul autèntic. Té molts temes molt potents i plens de força però m’ha semblat que és en aquest exquisit Heaven Bells, de tempo lent, on la magnífica veu d’Aurora Garcia llueix amb tots els seus matisos. És, salvant les distàncies, la Janis Joplin madrilenya (ara mateix la de Texas s’està retorçant al celler… prometo donar-li l’alternativa ben aviat), amb la gola menys castigada, verge de fum i alcohol.

Nota: he d’agrair al Jaume Casteras (fidel seguidor del blog) la descoberta d’Aurora Garcia, cantant blanca de veu negra que m’ha fet flipar en colors i captivat ipso facto. Gràcies Jaume, pel teu bon gust musical.

aurora_garcia

Anuncis

10 comentaris

  1. Mr. Raons

    Impressionant…

    No se si te una veu negra… però sona com els angels.

    Quan Mr. Cansongs versava sobre la seva experiencia electrico-magnètica-musical a Miralcamp, a mi, tot escoltant l’Aurora… m’ha vingut a la ment aquella atracció magnètica que al seu dia ens duia al paradís cannibalistic del triangle La Fontana-El Look-Radio Miralcamp…

    En aquell temps, la música sonava com els angels.

    Em rendeixo al tema d’avui…

    Mr. Raons.

    1. Mr. Raons,
      estava cantat que el tema d’avui t’entusiasmaria. A tu, que tant et fascinen les veus provinents d’esquelets gràcils. Un bon tema per una tarda calorosa i quedar-s’hi adormit tot fent la migdiada. El preludi a la migdiada d’un faune, que diria l’admirat Mr. Debussy. I somiar que et perds per les ones hertzianes del triangle La Fontana-Look-Radio Miralcamp.

      Bons somnis.

      Mr. Cansongs dixit

  2. Joan Francesc Dalmau

    Vam fer una lectura ràpida i compartida d’aquesta entrada ahir a les 3 de la nit al mòbil del Magí, a la barra de la Festa Major de Miracalcamp després del concert dels Moneymakers. Vam riure lo nostre mentre fèiem que sí amb el cap. Ets el D’Artagnan de la pluma (o del teclat) d’estocada ràpida i d’espasa tan precisa que pot fer de bisturí i tot.

    Ara que ho acabo de llegir amb calma, pregunto: T’ha passat l’informe el Mr. Pesquises? Segur que sí. Aquest perfil de la subespècie ha d’estar fet per un professional com ell. S’hi noten uns dots d’observació superiors al comú dels mortals.
    Un dia d’aquests t’ha de passar el perfil d’una altra subespècie que tant si van amb càmera de fotografiar o no t’acaben retratant sense que te n’adonis. Eh, Piero dell’Angelina?

    La festa de dijous (tapes i còctels i electroswing) va ser tot un èxit, els va desbordar, o sigui que suposo que podrem repetir l’any que ve. I les bosses de sang eren de primera qualitat. Els de Miralcamp Activa’t estan fent una bona feina donant vida al poble.

    I del grup i la cantant, ja ho vam dir, bocatta di cardinale o com se digui. Tu que deus saber italià, Piero dell’Angelina, ja ho corregiràs.

    Molt bo!

    1. Sovint, davant el teclat i sota els efectes d’una mena de frenesí escriba, em deixo anar per la vessant humorística del tema i descuido el més important. Sí, noi. La vetllada a Miralcamp va ser tot un èxit. Em consta que el Magí amb Miralcamp Activa’t o altres iniciatives culturals, estan fent, ja de fa uns quants anys, una bona feina. De ben segur amb pocs recursos, fet que supleixen amb molta imaginació i molt d’entusiasme. Així doncs, felicitats a Miralcamp Activa’t i de passada a tota aquella gent dels pobles de les nostres contrades que amb el seu esforç treuen pans de sota les pedres.

      No, Mr. Pesquises no hi té res a veure en aquest assumpte. Li tinc encomanada una altra missió. A saber: buscar pels recondits, intrincats i costeruts carrers del casc antic de Tàrrega un guitarrista amb cap d’escarola. Una llegenda viva del rhythm and blues segarrenc.

      Jordi

  3. Jaume

    Amic Jordi,
    Sembla estrany el que pot donar de si una trobada al Caprabo!!!…de ben segur que si algú ens va escoltar a hores d’ara tambe estarem catalogats dins una subespecie que mes val no saber… o potser tot és més senzill i simplement som dos persones a qui els agrada la música. Ja saps que no soc massa de constestar al blog, m’estimo més parlar-ne personalment quan ens trobem, així també és una bona excusa per fer-la petar una estona, però avui, tot tornant a escoltar a la nostra amiga Aurora, m’hi he animat, aquesta dona fa miracles!!! Res, ja saps que soc un fidel seguidor de les teves histories i recomanacions, i això pel que sembla cada dia va a més. Enhorabona i fins la propera (encara que sigui al Caprabo)
    Jaume Casteràs

    1. Jaume, crec que una de les coses positives d’aquest blog és precisament poder comentar i compartir la música que ens agrada. L’àmbit dels comentaris no queda restringits en aquest espai enfinestrat, sinó que es prolonga en llocs i situacions ben peculiars. De cotxe a cotxe amb les finestres baixades, asseguts al bar, a peu dret al mig del carrer, o al Caprabo, com en el teu cas. I encara que en alguns casos els gustos no convergeixen, el debat és enriquidor i sempre suma.

      Mr. Cansongs dixit

  4. Roger

    Bones Jordi, un altre cop estem aqui intentant seguir el fil del cansongs jeje!! Ànims i un plaer fer retrobades i dialogar! ens veiem, una abraçada!

    Roger

    1. Roger, gràcies per seguir el Cansongs.

      Una abraçada

      Jordi

  5. Daniel

    Me encantó este video, la voz de la cantante y la musica.
    Gracias Jordi
    Desde Argentina
    Daniel Lanzillo

    1. Hola Daniel.
      Celebro que t’agradi el tema. És realment potent. Veig que fas el comentari des de l’Argentina. És que hi has anat una temporada o ja t’hi quedes definitivament?

      Gràcies i fins aviat!

      (des de Catalunya) Una abraçada

      Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s