97 “Mercè”

(Maria del Mar Bonet)

Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández Miró

“Granada”

2014

 

 

Cupatge

Emparant-me amb la secció de Cansongs de guàrdia m’afanyo a fer esment de l’aparició d’aquest disc “Granada” amb caràcter de novetat i sense deixar que passi massa temps entre la seva publicació al mercat (aquest passat 5 de maig) i la ressenya que aquí en faré, mantenint així el caràcter de novetat.

Ja fa temps que la Sílvia Pérez Cruz va espigolant d’aquí i d’allà, bevent de diferents fonts i àmbits musicals. De manera sàvia i per no caure en l’amanerament s’envolta de diferents artistes, suposo, buscant el seu propi espai, que en aquest cas serien tots i cap alhora.

En aquest àlbum “Granada” la cantant empordanesa i el músic barceloní Raül Fernández “Refree” presenten un treball força compacte i, tot la heterodòxia dels temes escollits, una gran coherència. fruit d’una llarga col·laboració, el resultat, acurat i madurat, destil·la una molt bona sintonia entre els dos artistes. L’únic retret que hi ficaria, molt petit (però això ja és un tema de gust molt personal) és l’abús que se’n fa en alguns temes de l’uníson. El disc conté versions de cançons populars i adaptacions de clàssics del jazz, la clàssica i el flamenc. Hi trobem temes de Lluís Llach, Violeta Parra, Fito Páez, Édith Piaf o Enrique Morente entre altres. Un disc valent, necessari.

He escollit “Mercè”, aquesta magnífica versió d’aquesta preciosa cançó de la Maria del Mar Bonet i que va apareixia al seu disc de títol homònim l’any 1971. Aquí en podem escoltar les dues versions, la de la Sílvia i la original de la Maria del Mar.

“Mercè”

Mercè,
Palma n’és llunyana
sóc lluny dels carrers
lluny dels ametllers
i d’aquells carrers
que clou la murada.

Mercè,
lluny del teu esguard
i del vent tranquil
de la casa clara.

Mercè,
lluny d’aquells terrats
on els gorrions
s’estimen i canten,
i les monges estenen
els pecats del món
i la roba blanca.
I un frare balla
arran de teulada
esperant prendre el vol
cap al cel tan blau
faldilles enlaire.

Mercè,
taronges i flors
damunt de la taula;

les gavines t’acompanyin
el lent caminar

cap a l’hora baixa.
Sempre tornaré
a la nostra platja;
les ones no em deixen,

ma mare,
allunyar-me’n massa.


Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernandez Miró – “Mercè” from Jordi Giribet on Vimeo.

Anuncis

4 comentaris

  1. antoni seres

    Bones Jordi! Com tu molt bé expliques, amb la proposta d’aquesta setmana, ens ofereixes un treball de rigorosa actualitat. Nano, estàs al dia! Pel que fa a la convinació de la Sílvia i el “Refree” crec que és força interessant. Per cert, no trobes que el guitarrista té una retirada (tiempos a) al teu germà? fins a la propera!

    Toni

    1. Hola Toni.
      Segur que tu també n’estàs al corrent del cotarro musical.
      I sí que hi té una retirada. Segurament i té que veure una qüestió estètica… i ètica.

      Gràcies pel comentari.

      Jordi

  2. teresa Domingo sanfeliu

    Hola mr. Cansongs

    Avui sí que he disfrutat de valent sentint les dues versions d’aquestes dones catalanes amb unes veus totalment prodigioses.
    Mercè, la cançó que la M. del Mar va dedicar a la seva mare en un dels seus primers treballs, és d’una gran bellesa poètica. La cançó la va publicar al 1971 però al cap de 10 anys al disc “Sempre “, en fa una altra versió. La diferència està no tant el la interpretació vocal, que gairebé és la mateixa, sinó en la música. Musicalment parlant, a versió original té un component potser més Pop mentre que la versió posterior hi ha més instruments de corda com, guitarres, mandolines… Això potser li dóna un aire més Folk.i segons el meu criteri un estil més majestuós
    Una gran versió la de la Sílvia Pérez Cruz. L’he trobada espectacular. L’amalgama de sons vocals i instrumentals i aquest so de teclat que va “in crescendo” m’ha fascinat.
    Ara, cal escoltar aquest recent treball de la Sílvia i el Raúl Fernàndez que de ben segur serà un gran èxit.
    Una bona tria.
    Teresa

    1. Hola Teresa.
      Doncs la veritat és que no coneixia aquesta nova versió que va Maria del Mar Bonet va fer de “Mercè”. He intentat buscar-la per la xarxa però sense èxit. Ni rastre tampoc a Spotify. A veure si algú ens fa arribar un enllaç on poder-la escoltar.

      Celebro que t’agradi la versió que la Sílvia i el Raül ens proposen.

      I moltes gràcies Teresa, per aquest aportació del tot instructiva.

      Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s