92 “Mediterranean Sundance”

(Al Di Meola)Friday_Night_in_San_Francisco

Paco de Lucía, Al Di Meola & John McLaughlin

“Friday Night In San Francisco”

1981

 

Paco de Lucía

Realment és una llàstima que hagem de fer-nos ressò d’un artista just quan ens ha deixat, i més de manera prematura i inesperada com ha estat la mort de Paco de Lucía, doncs als seus 66 anys encara tenia corda per a rato, al menys com a intèrpret ja que com a creador ja ho havia donat tot. Amb Paco de Lucía se’ns en va un “monstre”, un autèntic virtuós de la guitarra. D’arrels fermament flamenques, que renova el gènere, que fins i tot el traspassar per convertir-se en músic universal.

pacodelucia

Vaig tenir la sort de poder escoltar en directe a Barcelona al The Guitar Trio, on tocava el mateix Paco de Lucía junt amb dos afamats guitarristes, el John McLaughlin i el Larry Coryell (anglès el primer, americà el segon), també dos “monstres” com el Paco, però provinents del món del Jazz i la Fusió. Deuria ser l’any 1979 (no recordo la data exacta. Si algú pot aportar més dades al respecte li estaria molt agraït) Guardo un record força viu d’aquell concert. Encara se m’arrufa el nas al recordar aquella flairada  de “xocolata” només sonar les primeres notes. Com a fumador passiu vaig quedar servit. Més que imatges nítides en ve al cap una sensació de benestar. De tindre el privilegi d’assistir a una funció de màgia on tres prestidigitadors extreuen dels seus instruments tot un munt de sensacions. I ho feien amb aquella facilitat… Van tocar de tota manera. ara tocava l’un, ara l’altre. Per parelles, fent un trio… practicant totes les postures, vaja.

Un any més tard Larry Coryell va ser reemplaçat per l’Al Di Meola, també americà. Personalment és un guitarrista que m’agrada moltíssim. Aquesta nova formació va publicar aquest Friday Night in San Francisco, àlbum enregistrat en viu el 5 de desembre de 1980 al Warfield Theatre, de San Francisco i que recull les proeses d’aquests tres mestres de la guitarra.

Anuncis

6 comentaris

  1. antoniseres

    Hola bon minyó! Ostres, ostres, ostres, la notícia és trista perquè l’home parlava amb la guitarra a les mans de meravella! Els treballs musicals són interessants. Com molts de la nostra quinta, ja fa uns quants dies, el vaig descobrir amb el tema “Entre dos aguas” Recordes, oi? I sobretot, també, a través de les experiències que exposes amb aquests altres monstres guitarristes que, per la meva part, seguia ocasionalment llavors pels recitals que donaven a la tele sobre jazz i que, també com a programes, han passat a millor vida. Que hi farem, tot és fràgil! Res, un miler de gràcies al Paco per fer sonar de forma virtuosa la guitarra.

    Una abraçada!

    Toni

    1. Sí, Toni, tens molta raó. Les facetes del Paco de Lucía són diverses, encara que va ser en el terreny del flamenc on més va aportar (gràcies pel vídeo aportat…gran. Molt gran…) Aquesta altra faceta, la que jo reflecteixo en aquesta entrada, és més de lluïment. Més de confirmació de que el Paco realment es podia “codejar” amb les primeres espases de la guitarra. Naturalment, el fet d’haver-ho viscut de primera mà ha estat determinant.
      Molt bona la referència als tristament desapareguts programes musicals de l’època.

      Moltes gràcies pels teus comentaris, que sempre aporten coses interessants.

      Una abraçada

      Jordi

  2. Vicent

    Caram, sembla que no pugui ser, però aquestes coses passen, inesperades. Hi ha persones que les guardes en un lloc especial, sense parar-hi més compte fins que un dia retornen de sobte per dir-te adéu per sempre. Un gran músic. .A mi me’l va donar a conèixer un amic que tocava flamenco, era l’any 68.

    1. Vicent. Veig que darrerament has reservat un espai del teu preuat temps per goitar aquest blog. Un privilegi.

      Moltes gràcies.

      Jordi

  3. enric valls

    No es veu el final de la cua, les arpes s’amunteguen per desenes, treuen el cap i suren com boies entre un mar de vapor, les boles de cotó formen penya-segats flotants, sucumbits a les mil formes de l’inesperat abisme. El mestre reparador d’instruments està col·lapsat, encara li ressonava la mala noticia dins les orelles que l’allau de comandes ha estat imminent. No paren d’arribar arpes de tots els racons de l’univers, fins i tot de mons paral·lels, cosa impossible d’aconseguir si no hi ha un pont autoritzat per Sibil·la, concubina i pitonissa d’Apolo, que envia les nimfes a tensar les cordes del pas entre els dos mons. L’empresa esdevé faraònica, mestres d’instruments arriben volant ingràvids, tocant odes amb lianes de nylon, per poder arranjar tot aquell instrumental que arriba per cel, mar i terra. La premissa es transformar totes les arpes dels àngels guardians del temps, per guitarres clàssiques. S’ha de donar la benvinguda a un dels grans mestres de la guitarra flamenca de tots els temps. Apolo ja a transformat la seva lira amb una guitarra i s’arrenca per seguirillas…el gran mestre arriba amb una rialla inesperada, els seus també l’esperen….Sant Pere s’arremanga la sotana i s’arrenca per Buleries….

    Encara no han penjat el diptic del curs de guitarra flamenca al tauler d’anuncis del més enllà, que ja hi ha una llista d’espera per apuntar-se a dos anys vista:

    Apolo a Sant Pere:
    -Ni que no et regalin la guitarra amb la matricula, a mi em sembla que transformant l’arpa amb guitarra sonarà igual de bé.
    -O més…jo ja he retornat el rebut de la CEAC, i la merda de guitarra que em van regalar, aprofitaré un directe dels de Who, per calçam les botes de seguretat, l’hi ballaré un zapateao al damunt i desprès l’hi calaré foc!
    -Per Sant Pere pot ser un bon dia…

    1. Pel que veig s’armarà un bon tablao…

      Mr. Cansongs dixit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s