91 “Strong”

(Dot Major/Hannah Reid/ Dan Rothman)London-Grammar-If-You-Wait (1)

London Grammar

“If you wait”

2013

 

KEXP-FM

Fa pocs mesos, deixant-me endur pel flux aleatori de la xarxa, vaig descobrir KEXP-FM, una emissora de ràdio pública amb seu a Seattle (Washington), especialitzada bàsicament, en rock alternatiu i música indie. A més d’una programació regular, l’emissora emet programes especials setmanals dedicats a gèneres musicals diversos, com ara rockabilly, blues, world music, electrònica, hip hop, punk, country alternatiu, etc. Molts artistes enregistren concerts en directe amb força regularitat.

KEXP està recolçada per la Universitat de Washington, que es fa càrrec dels costos i aporta tota la tecnologia necessària. L’emissòra sols ser un camp de proves i l’experimentació pel Departament de Comunicacions de l’Universitat.

Les actuacions en directe també s’enregistren en vídeo (molt ben fets, per cert) i que en podem gaudir a la web de la pròpia emissora o, molts d’ells penjats a altres llocs com YouTube. El tema d’avui en serà una mostra.

Darrerament sembla haver-hi una fornada de grups que fan una música força apaivagada i tranquil·la, que potser podríem classificar com a trip hop (The xx, Daugther, etc) Els pioners d’aquest estil musical, nascut a Bristol cap els anys 80, acompanyaven la línia melòdica amb aclaparadores hamoníes electròniques i seccions de corda (al més pur estil dels adagios de les simfonies clàssiques). En canvi, aquesta nova generació, molt jove, aposta per un minimalisme instrumental, despullant les peces per reduir-les a  la seva mínima expressió, a la seva essència.

London Grammar és un trío anglès que ens ofereix una música intimista, plena de matisos, de silencis (que, recordem, també són música) I una Hannah Reid amb una veu preciosa. Els que van “patir” la setmana passada amb el Robert Fripp trobaran en aquesta “Strong” un recés de pau. Tornaré a insistir però amb el Robert Fripp (i no és una amenaça) i altres peces “contundents” del panorama musical de nostre temps. De moment disfrutem d’aquest  instant de calma. Això sí, amb el tema del desamor sempre present. Perquè serà?

“Fort”

Perdona’m un moment
Mentre em quedo amb els ulls oberts
I estic tant fet pols i atrapat
T’he excusat una estona
Mentre estic amb els ulls oberts
I estic tant fet pols i atrapat al mig

I un lleó, un lleó rugeix, com no el pots escoltar?
Si un nen plora, un nen plora, com no el podries perdonar?

Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat
Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat

Perdona’m un moment,
mira cap a un altre costat
Mirant fixament atrapat
T’has preguntat algun moment
Que tinc sentiments aquí a dins?
Estàs atrapat al mig

I un lleó, un lleó rugeix, com no el pots escoltar?
Si un nen plora, un nen plora, com no el podries perdonar?

Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat
Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat

Perdona’m un moment,
mira cap a un altre costat
Mirant fixament atrapat
T’has preguntat algun moment
Que tinc sentiments aquí a dins?
Estàs atrapat al mig
A vegades veig cares
Quan estic tan sol

Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat
Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat

Traducció: Daniel Giribet

Anuncis

6 comentaris

  1. Miquel Torres Benet

    Sensacional !!!!!!!!!!!!!!!

    Res a veure amb el Robert “Frippat”… de l’entrega anterior.

    Tot i que Mr. Cansong hagi amenaçat amb el “return”… aprofitem aquest espai de calma que ens ofereix aquest àngel…

    Avui sí,… estic frippant… personalment m’agrada més el video… potser per l’espectacle de pirotècnia…(sòc una mica diable)… o potser per l’aire més mediterani de l’Hannah Reid que desperta emoció… o sensizallament perquè tinc mal d’amors… Qui lo sa…

    Si tu esperes….

    Mr. Raons.

    1. Sí, realment aquesta dona antant a cau d’orella és com si s’aparegués un àngel de la guarda. Aquest lliurament tant “celestial” gairebé està fet expressament pensant amb Mr. Raons i l’aspror de gola que li va deixar el Robert Fripp. De fet hi insistiré amb el Fripp per que ve a ser com la tònica, que no li agrada per que l’ha provat poc.

      Som una colla de cors solitaris…

      Mr. Cansongs dixit

  2. enric valls

    DESAMOR:
    Avui la llista d’articles per preparar la recepta es molt curta, salnitre, sofre i lignit matxucat. No li cal anar a cap botiga ho te tot a la planta baixa de casa. Amb els esclops a retaló, baixa saltant les escales de dos en dos, l’olor d’espígol de l’entrada li recorda el vestit de núvia que te penjat a l’armari. S’enfila pel llarg passadís que dona al corral. La primera porta a l’esquerra es la del rebost, una porta de fusta que deixa passar, per entre les betes obertes, olors de melmelades d’albercocs i mores, que li recorden el festeig a les fosques davant del portal de casa. Continua unes passes més, acota el cap per lliurar una llinda baixa, no vol quedar estabornida, es un tronc retorçat i vell damunt d’una porta que abans era el final de la casa, coses dels vells. La següent estança es la del cup de vi amb la premsa instal.lada al damunt, sent l’olor del most macerat, es una olor que la descontrola per moments, es mig mareja acariciant-se el sota ventre i és recolza a la paret, ja se li comencen a notar els quatre mesos després d’aquell vi tant amorós. La paret es de totxo massís, s’ajup flexionant el genolls amb l’esquena dreta, rasca el salnitre i el posa dins la capsa de les sabates de núvia. Continua caminant, passa per davant de les corralines, els cotxos remenen olors àcids, de palla amerada de pixum. La capsa entre les mans fa que els malucs onegin més la faldilla, que esventa aquella mala flairada. Ja la mig del corral, a la dreta fumeja el femer, olor de pomes podrides, sota les picotades telegràfiques de les gallines. A l’esquerra la verdor fresca de l’hort, on les canyes de les tomateres son la batuta d’una marinada suau amb olors de cereals torrats, per una cosexadora que ha encès el sembrat del costat de l’era. En un prestatge del costat de l’hort hi ha el sofre que necessita, esgrogueït dins una petita bossa de plàstic transparent, el fica dins la capsa. Salta per damunt l’enllosat, enlairant la capsa per damunt del cap, com si d’una ofrena es tractés, donant tombs sobre si mateixa fins arribar al cobert del final, on hi ha la pila del carbó. Amb la paleta de netejar els conills, n’agafa tres bocins i completa la llista d’ingredients. Puja ràpidament per les escales del darrere, li ha quedat l’olor de rovell de la paleta de netejar els conills entre les mans, es renta les mans amb sabó de casa dins el safareig. Amb els tres ingredients damunt del taulell de marbre, trosseja i tritura el carbó dins el morter de fusta, fins que queda una pols fina, com si fumegés, afegeix el sofre i el salnitre, els barreja ben barrejats amb la ma de morter de bronze. Agafa la pasta de canalons, ja bullida, refredada i estirada damunt d’un drap. Farceix els canalons amb la potinga preparada dins unes petites bosses de plàstic, per que no es mulli i els enrotlla col.locant una metxa a la punta. Els prepara dins una font de vidre sucada amb mantega, seguit d’una capa de beixamel per damunt procurant que les metxes no es mullin i una generosa estora de formatge parmesà. Es renta la cara i les mans i escriu una nota que penja amb una xinxeta a la campana d’obra de damunt la cuina econòmica, recent carregada de llenya:

    -T’he deixat els canalons a punt per gratinar, recent torrats son més bons.

    Passades mil picotades més de les gallines (aprox. 20minuts) una nova olor s’afegueix a aquell ventall de fragàncies, l’olor de pólvora gratinada.

    1. Enric, molt bo el comentari d’avui (en podem dir comentari?) Un autèntic vademecum de la vida a pagès (a cagar al corral…), que a tots ens resultarà familiar (bé, a tots no. Als més joves segur que els hi sonarà a xino) però en versió revisada i ampliada. Una mena de remake a lo Tarantino i amb final explosiu (la barreja d’olors deu ser colossal…)

      Mr. Cansongs dixit

      Jordi

  3. Ramon

    Estic d’acord amb el Jordi: una GRAN història la d’avui. Amb un inici força dolç i acabant amb un fort contrast amb gust i olor de sucarrim.
    Unes GRANS COMPARACIONS també:
    – sota les picotades telegràfiques de les gallines
    – les canyes de les tomateres son la batuta d’una marinada suau amb olors de cereals torrats
    FELICITATS Enric!!

    1. Hola Ramon.
      Darrerament puc afirmar que un dels al·licients d’aquest blog és esperar els magnífics i enginyosos comentaris de l’Enric. El contingut d’aquests passaran a superar en interés al del propi blog. Arribarà el dia en que els papers s’intercanviaran: sols caldrà escriure un petit comentari per tal que l’Enric contesti amb un text superlatiu.

      Com sempre, moltes gràcies pel teu comentari

      Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s