83 “My Baby Just Cares for Me”

(Walter Donaldson / Gus Kahn)Nina simone-Little girl blues

Nina Simone

“Little Girl Blue”

1958

 

Nina Simone

El passat cap de setmana vaig poder veure pel Telenotícies (a TV3, Déu ens la guardi molts anys…) que havia actuat a Barcelona Lisa Simone, la filla de Nina Simone, la llegendària cantant, compositora i pianista de jazz. També activista i defensora de les causes perdudes. En aquestes breus entrevistes dels noticiaris, un vist i no vist, la cantant va fer un al·legat a favor de la seva pròpia personalitat com artista envers la rèmora que pot suposar ser “la filla de”, un llast massa pesat d’arrossegar com pot ser en el cas d’una estrella d’aquestes dimensions. Caldrà escoltar aquesta xicota i seguir-ne la trajectòria doncs confesso que res he sentit d’ella. En aquesta fugaç aparició televisiva vaig poder comprovar el sorprenent semblant entre mare i filla. Podem afirmar per la fisonomia que és ben bé de cal Simone. Això sí, de xures i dimensions més modestes. La mare, de figura poderosa i arrodonida, amb una boca prominent, on sembla que hi dugui un teclat de 8 octaves. La Lisa, la filla, de trets més ponderats, de figura esvelta i liviana. Clar que tot això no ens diu res de la forma de cantar i de la qualitat artística. En faig referència però, per que recordant el dia que vaig descobrir a la Nina, també per televisió, concretament al programa “Àngel Casas Show”, que presentava i dirigia l’Àngel Casas. Recordo que em va impactar aquella figura gran, imponent de la Nina Simone, aquell aplom, aquell savoir faire de qui ja ha viscut moltes coses. I aquella expressivitat, aquella desimboltura cantant i tocant el piano. Aquest “My Baby Just Cares for Me” interpretat en directe em va captivar al primer moment.

Nina Simone

I ja que ha sortit a la palestra aprofitaré per dedicar-li unes línies a l’Àngel Casas (crec que en un dels primers Cansongs ja l’esmentava) és conegut com a presentadors de diferents talk show’s televisius (programes d’entrevistes) Les primeres referències que vaig tindre de l’Àngel Casas van ser com a director de la revista musical “Vibraciones” (1974-1982), una gran revista, per cert, amb bons articles, bones crítiques i bona documentació. M’agradava especialment la secció anomenada “VIBS”, en la que cada mes es repassava, de forma exhaustiva, la trajectòria d’un artista, grup o estil musical. Anys mes tard l’Àngel va entrar a TVE de la mà de Carlos Tena i Diego A. Manrique (Wikipèdia dixit), on va presentar “Musical Express” (1980-1983), i diferents programes on sempre hi quedava reflexa’t el seu saber i bon gust musical. Està clar doncs, que donada la meva afició per la revista “Vibraciones” i lo molt que va influir en la meva educació musical, podem deduir que l’Àngel Cases ha estat una influència per a mi en aquest sentit. També ho van estar els altres dos periodistes esmentats, el Carlos Tena, va presentar una bona temporada el famós programa “Clásicos populares”(1976-2008), a Radio Nacional, (la idea i els guions neixen i després continuen amb Fernando Argenta) on es feia divulgació de la “música culta” d’una manera absolutament personal i divertida. Entre dades biogràfiques verídiques, anècdotes i acudits, es dona a conèixer les músiques del Viejo peluca (Bach), del Cura pelirrojo (Vivaldi), o del Sordo genial (Beethoven). El Carlos Tena, un personatge catxondo i que tenia molta gràcia, era una persona ideal per conduir un programa d’aquestes característiques.

El Diego A. Manrique ha tingut una dilatada carrera i que m’ha permés descobrir infinitats d’autors i grups. Des de col·laborador, entre altres, de l’esmentada “Vibraciones”, fins a presentador de programes televisius com “Popgrama” (1979-1980, junt amb Carlos Tena) o “Caja de ritmos” (1983). Ha estat crític musical del diari El País de manera assídua. El que ha fet sobretot el Diego ha estat radio. Ha fet diferents programes a Radio 3. “El Ambigú” (1992-2010) ha estat el quin ha tingut una trajectòria més extensa. Entre els anys 2008 al 2012 va ser director adjunt de l’emissora.

Així dono fe de com aquests tres periodistes que tant han contribuït a dibuixar la meva trajectòria musical. Naturalment n’hi han hagut altres, però estarien dins un altres escalafó, un altre estadi, per dir-ho d’alguna manera. Espero que en propers lliuraments en pugui fer esment.

Podeu trobar més informació sobre programes musicals i televisió en aquest enllaç

http://rollingstone.es/noticias/view/grandes-programas-musicales-de-la-television-en-espana-incluido-uno-nuevo

I tornant a la Nina Simone, dir que “My Baby Just Cares for Me” és una versió d’un tema que l’any 1930 Walter Donaldson (música) i Gus Kahn (lletra) van escriure per la banda sonora de la pel·lícula “Whoopee!”. Nine Simone en va fer aquesta versió l’any 1958 i que anys més tard es va fer popular gràcies a formar part d’un anunci pel famós perfum Channel n. 5. Per a que una versió sigui bona, normalment no l’ha de reconèixer ni sa mare. I a fe que en aquest cas la Nina Simone ho va aconseguir.

La versió original de 1930. A l’altra que podem escoltar, la de la Nina Simone, els cèlebres estudis d’animació Aardman Animations en van fer un impecable i magnífic videoclip.

Anuncis

10 comentaris

  1. Miquel Torres Benet

    Hola de nou,

    Reconec que he estat fora de joc uns quants cansongs, i no ha estat per falta de ganes, sinó per coses personals urgents.

    Tinc pendents de contestar els quatre darrers cansongs (als quals hi estic obligat per alusions i detall), però sobretot perquè en bé de ganes fer-ho. Per tant, ho fare, encara que sigui fora de temps.

    Sobre aquesta entrega d’avui només puc dir “sublime”… tant pel succós comentari de Mr. Cansongs, com per la Nina Simone. Personalment, a mi, aquest “My Baby Just Cares for Me” em transporta a les portes del Paradís…

    Jo també record aquell Àngel Casas Show… i el videoclip “estupendo” de la Nina Simone…

    Últimament m’emociona aquest blog.

    Mr. Raons

    1. Hola Mr. Raons.
      La teva presencia en aquest blog és permanent, ja sigui de forma activa, com ara, fent aquest comentari, o bé d’esperit, que sempre hi ets. Naturalment em plau moltíssim donar-te raons per escriure i llegir-les. Raons, per cert, sempre mesurades i sàvies.

      Que el contingut d’aquest blog t’arribi a emocionar ja és el súmmum. D’això n’hem de donar gràcies a la música. L’emoció és la seva principal arma i objectiu.

      Esperaré amb deliri les teves raons pendents.

      Una abraçada

      Mr. Cansongs dixit

  2. CASTEjr

    Bona nit Mr.Cansongs,
    Primer que tot enhorabona pel blog, avui és la meva primera visita i tinc la sensació de que m’he perdut moltes meravelles musicals durant aquest temps, miraré de fer un cop d’ull a tot el llistat de cançons….això em portarà uns dies però segur que valdrà la pena!! M’estreno amb el “My baby just cares for me” de la Nina Simone, que puc dir, que és un CLASSIC, el Miquel Torres diu que el transporta a les portes del Paradís, a mí a un d’aquells locals “foscos”, amb molta fum, música en directe, bona companyia….ben mirat això també podría ser el paradís. Recordo una versió que va fer el George Michael d’aquesta cancó que estava força bé (encara que sembli un contrasentit!!), amb arranjaments orquestrals bastant potents, res comparat, però, amb la versió de la NINA.
    Res, reitero la meva enhorabona per aquest fantàstic blog, i amb ganes de llegir la propera historia musical.
    Bona setmana!!
    CASTEjr

    1. Hola Jaume.
      Celebro que t’afegeixis al Cansongs, que sembla ser l’antesala del paradís. Amb tu, Jaume, aquest blog guanya un gran aficionat a la música, que segur que aportarà moltes coses bones. De fet, i ja ho he manifestat varies vegades, lo bo d’un blog és aquesta interacció entre tots els seguidors, que són qui el fan créixer de veritat.

      Com podràs veure hi ha com tres apartats: “Inici”, on es van acumulant totes les entrades del blog, “Origen”, on es parla de com va néixer aquesta iniciativa, i “Àlbum de Cansongs”, que encara no acaba de funcionar prou bé però crec que s’hi accedeix al final fas cap a la versió primigènia del blog, on hi han les primeres 72 entrades (aquí tindràs feina…)

      Pel que fa als escrits, molts van de qüestions independents. En hi han però, que acullen històries i personatges comuns, amb certa continuïtat. Però bé, això ja ho aniràs descobrint tu mateix.

      Conec la versió del George Michael que esmentes. De fet, vaig valorar de incloure-la al blog. Al final, tot i que jo sóc molt de George Michael, no em va acabar de fer el pes.

      De moment res més. Tant sols donar-te la benvinguda al Cansongs (l’antesala del paradís…)

      Mr. Cansongs dixit

  3. teresa

    Jordi,
    Noi, aquesta cançó sí que és un clàssic. M’agrada la Nina Simone com canta a també m’agrada pel que representa. Una activista compromesa amb la justicia social i gran defensora de la igualtat. L’acostumo a escoltar a les trobades amicals que fem a casa de la Glòria durant el que dóna de sí el dia. Ella té un aparell d’aquets moderns on hi té emmagatzemada molta i diversa música i aquesta és una peça que està inclosa dintre d’aquesta àmplia sel.lecció. Normalment després d’un bon àpat acostuma a venir la tertúlia acompanyada de bons i variats brevatges. Doncs bé, en algún moment o altre d’aquestes llarges tertúlies, que empalmen el dinar amb el sopar, la gran Nina Simone empre hi és present amb aquest “My Baby Just Cares For Me“. Així doncs, a banda que m’agrada molt també em porta molts bons records.
    Teresa

    1. Hola Teresa.
      Com ja he dit, vaig descobrir a la Nina Simone en aquell gloriós programa de l’Àngel Casas, sembla ser que, si la informació és correcta, cap allà l’any 1987. Després, al llarg del temps vaig anar descobrint la discografia de la Nina, que és realment prolífica i plena de grans temes. És aquest primer tema però, “My baby just cares for me”,el que més tinc present i més bons records em porta, ja no sols per la connotació biogràfica personal, sinó també per lo bé que envelleix aquesta cançó. Lluny de quedar-se desfasada i anacrònica, conserva tota la frescor i elegància del primer dia.

      No és d’estranyar doncs, en el vostre cas, que en una bona vetllada, amb bones companyes, hi hagi també, bona música.

      Gràcies pel comentari

      Mr. Cansongs dixit

  4. enric valls

    Ell i Ella, després de xatejar a deshores durant un parell de nits, han quedat per sortir, també a deshores. Casualitats d’aquests temps que volen a mach-3: resulta que viuen tancats a la mateixa ciutat claustrofòbica, al mateix barri brut, al mateix carrer fosc i estret, al mateix bloc de pisos sindicals no afiliats, a la mateixa planta plena de plantes d’adormidera, al mateix pis mil okupat i mateixa porta amb pany canviat, diferent habitació. Resulta que comparteixen pis i només han coincidit dues vegades, i no físicament, si no de nit i per un xat busca parelles.
    Ell recent afaitat i amb la cara encetada, s’hi aplica un bon raig d’after shave, que l’hi acaba de fer rabiar, encara més, les galtes. Ella es recull suaument el cabell amb una agulla d’un paraigües trencat, deixant a la vista unes arrecades d’argolla i s’esmuny, ajupint-se recalçant-se les sabates, entre mig d’una munió de gent. El pis està ple d’experts en plantes aromàtiques de tots tipus. Ell amb la ma damunt de l’infern de la jaqueta, s’obre pas a cops de paraigües, entre mig de crives de cogollos herbacis, fins al peu del replà. Ja es deshora, ell i ella es troben al lloc previst, al final del carrer fosc i estret. Tal com van quedar pel xat, es reconeixen al moment, ell porta un paraigües i ella unes sabates de pallasso. S’apropen, ell amb la ma dins l’infern de la jaqueta, ella es tapa el coll agafant-se les solapes de l’abric. Els brillen els ulls enmig del carrer fosc i estret, immediatament es besen. El carrer de cop es converteix en una avinguda infinitament il.luminada. Amb el final del petó, el carrer ja és estret i fosc altra vegada. Ell treu de dins l’infern de la jaqueta, un petit regal i li diu:

    Ell-Només es un petit detall, m’agradaria molt que l’acceptessis…

    Ella, torna a il.luminar l’avinguda amb un altre petó de minutera, que també il.lumina la torxa d’Ell. Mentre desembolica el regal, el carrer torna a la summisió de la foscor..no pas la torxa d’ell, encara amb la tea més encesa.

    Ella-No esperava res, només coneixe’t…gràcies per aquest detall…detallàs…Chanel nº5?
    Ell- És el teu numero de la sort…no?
    Ella-Sí. Quina llàstima que tingui anòsmia i no la pugui olorar… m’agradaria tant olorar-vos.

    Ell obre el flascó amb delicadesa, i li apropa al nas:

    Ell- Tanca els ulls, desconnecta, imagina’t enmig d’una avinguda infinitament il.luminada, dins un moment màgic…és un dels primers perfums, un clàssic, segur que et descobreix alguna sensació nova….

    Els dos tenen els ulls tancats, inundats per la imaginació enmig d’aquella avinguda infinitament il.luminada de sensacions. Ella de cop li descriu els olors que li arriben:

    Ella-Taronja amarga, gessamí, rosa, vainilla, vetiver, fusta de sàndal, aldehids, nezolí, vetiver bourbon, ylang ylang…
    Ell- Que dius? t’has tornat de cop amb una experta en perfums…com pot ser… veus el que fan els clàssics?

    Ell fot puntada al paraigues trencat, amb l’emoció se li apropa a cau d’orella, li aparta l’arrecada d’argolla, per manjar-li el lòbul amb la llengua, a la que ella reacciona fotent-li una puntada al sec de la cama i desprès al cul, amb les sabates de pallasso.

    Ella-Que collons t’has ficat, quin és aquest after shave, hi ha clàssics que sí que es tornen rancis….
    Ell- No ho se…és el primer que he trobat…

    És varon dandy, li contesta ella tapant-se el coll, amb les solapes de l’abric. El carrer és torna fosc i estret.

    1. És lo que té.
      Això de les olors és com l’alcohol, que no es poden fer barreges.

      Mr. Cansongs dixit

  5. Ramon

    BARON DANDY…… ranci entre els rancis.
    Molt imaginatiu el teu escrit, Enric! Felicitats.

    1. enric valls

      Només espero que el dia de fer cagar el tio, -espero que no hagi llegit l’escrit- no em cagui l’after shave del (susodicho) aquests regals fan de mal tornar, sobretot pel lloc d’on surten!

      saluts i gràcies pel comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s