(Tricky / sample: "Moonchild" [Shakespears Sister])

Tricky “Maxinquaye”

1995

 

Debilitats llamineres

Fa un cap de setmana plujós i després d’uns quants mesos de sequera, quan ja tot estava perdut i, encartonats i ressecs, ens havíem de morir de set, ara sembla que també ens hem de morir, però estovats i ofegats de massa aigua. I és que som així d’exagerats. Passem d’un extrem a l’altre, sense terme mig. Sobretot pel que fa al temps. Sempre penso que seria un bon experiment enregistrar o deixar anotades en algun blog, les exclamacions, queixes, asseveracions, sentències i miracles que fa la gent respecte al temps que fa. Que on s’havia vist. Que si no s’havia vist mai. Que amb vuitanta anys era el primer cop que ho veia. Crec que per naturalesa som donats a aquestes constatacions científiques. A magnificar o minimitzar el present imperfecte envers un pretèrit perfecte. Tal com vaig sentir fa uns dies, el temps que menys fa és el que hauria de fer.

Avui, sota aquesta pluja insistent he anat al Caprabo, i el pidolaire habitual, el que seu just al costat de l’entrada, no hi era. És el de l’episodi de les patates “al punto de sal”, amb l’expenedor del “Bon dia” com a seient, i el gorra amb orelleres per bassina, que fins fa quatre dies ostentava la part del carrer, ara arraulit a la banda de dins arrecerat del fred. Ja se sap: “per Tots Sants amaga mans”. Després de tant temps ja formava part de l’entorn i la iconografia del centre comercial i de mica en mica he anat descobrint alguns detalls de la seva vida quotidiana. I la veritat és que, un cop analitzats, no destricten massa de qualsevol altra persona que va a treballar. Va a “la feina” amb cotxe propi. Deu ser matiner doncs sempre el té estacionat a primera línia, just davant de l’entrada. No en recordo la marca però per la xura és un cotxe força vell. Aquesta mena de cotxes, els utilitaris antics, es veuen petits, com si el temps els hagués encongit. Tant aviat compartia espai amb les darreres ofertes de paelles com competia amb una megapromoció de la Coca Cola, fent-se un lloc entre edificacions inflables, flanquejat per dues immenses torres amb forma de pots de llauna gegants. Es regeix per l’horari de l’establiment comercial doncs en pic tanquen ell toca el dos. Com si es tractés d’una feina normal, vaja.

Com ja he dit, aquest cap de setmana no hi era. El seu lloc, també el seu seient, l’ocupava un altre del gremi, aquest però amb barba bolxevic, a lo Rasputín, amb semblant atordit i cap cot, amb aspecte d’aixecar-se en qualsevol moment i sota aquest cel plujós i ennegrit, sermonejar al personal amb paraules bíbliques, amenaces infernals, castics eterns, amb els ulls desorbitats, escopint bilis per la boca, flagel · lat amb improperis als pobres pecadors mortals sense moral que sucumbim als plaers de la carn i del vici. Decidit i sense aturar-me he enfilat amb el carro cap als passadissos del pecat.

Amb el carro ple m’he dirigit cap a la caixa a fer el gesto. A la que estava a punt d’arribar a la rampa de llançament, la cinta transportadora on espera el escàner, m’he trobat a un matrimoni del poble, més o menys de la meva quinta, i als que feia molt temps que no veia. Després de les salutacions de rigor, i al veure aquell carro tant ple, ells, que només duien un paquet de pasta, m’han demanat si els deixaria passar davant seu. Cap problema. Mentre ella procedia, ell em comentava que de fet havien agafat una cosa per no marxar sense res, doncs lo que buscaven no ho havien trobat. Es veu que ella també li ha comentat a la caixera, i aquesta que sí que en tenien, i ha instat a la xicota que anés a tal estanteria a buscar allò que havien de menester doncs allí ho trobaria. Total,que ens hem quedat tots tres allí esperant, el xicot, la caixera i jo, a que ella portés el gènero sol · licitat.

Em omplert el temps amb convencions i bons desitjos. Jo, amb el seu permís, he anat col·locant el fato sobre la cinta transportadora, així avançava feina. Al cap d’una estona, com que la xicota trigava, la caixera ha determinat de despatxar-me a mi, doncs la caixa estava col·lapsada i ja s’havia format cua i tot. Just en aquell moment ha arribat la xicota amb les mans buides, aclarint que sí que n’hi havia amb sobres però que ells en volien en puré. A la que anava a passar però, la caixera li ha advertit que ja havia començat a comptar lo meu i que s’haurien d’esperar. Jo els hi he comentat en broma que sent ells qui duien presa, es veurien obligat a ajudar-me a carregat el fato. I així ho han fet, molt amablement i de bon grat. Amb el que no comptava era que, mentre ell aguantava la bossa i ella anava introduint els productes, se’n fent creus de les meves predileccions. Caram, ha exclamat ella en veu alta, al agafar una capsa de galetes. Com et cuides. Alça noi, al ensopegar amb una barra de torrons de praliné. Guaita nen, ficant-li una segona barra de torrons als morros del company mentre aquest assentia i servava la bossa tot resignat. Ella semblava embogir per moments. Li sortien els ulls de lloc mentre que ell gairebé no sabia on mirar. No, si ja et se nota, ja. Així estem…  Naturalment, de la meva debilitat llaminera se’n va assabentar mig Caprabo. Jo només patia per que aquell judici públic, aquelles paraules acusadores no arribessin a les orelles d’aquell profeta custodi de l’entrada. Després de pagar i acomiadar-me de la parella m’he encarat cap a la porta de sortida, amb pas ferm, sense vacil·lar, amb la vista fixada al davant, resant per que l’àngel venjador no despertés de la seva letargia i invoqués a Jahvè. Per a que no desenfundés l’espasa de foc i em tallés el coll allí mateix. O que una horda de dimonis armats amb forques femateres se m’endugues cap a l’infern, directament a bullir dins d’una caldera, hi fer-ne de mi, un suculent guisat amb reducció de praliné.

Tricky (Bristol, 1968), és un dels músics més representatius de l’anomenat Trip hop, estil musical que neix precisament a Bristol, la seva ciutat natal. De ben jovenet ja mostra les seves inquietuds musicals. Durant una temporada formarà part del grup Massive Attack però aviat aixecarà el vol per endinsar-se en una carrera en solitari, que precisament anseta amb “Maxinquaye”, aquest magnífic àlbum de debut amb el que aconsegueix un gran ressò internacional. De llavors ençà la carrera de Tricky ha estat força prolífica i un tant irregular, però sempre oferint aportacions arriscades, sense concessions, amb atmosferes fosques i tortuoses, aspres molts cops, però sempre conservant un toc d’elegància.

La música de “Maxinquaye” està basada en l’utilització del sampler. A la Wikipedia em remeto:

"El sampler (en català, mostrejador) és un instrument musical digital i electroacústic amb el qual es poden enregistrar mostres de sons des d'una font externa, per posteriorment editar-los, guardar-los i modificar-los de diverses maneres”

Sobre la base de diferents temes ja enregistrats que Tricky manipula, reinterpreta i que al final en crea un tema completament nou. “Maxinquaye” és d’aquells àlbums creatius i trencadors, que obren portes, nous camins dins el terreny musical. Qui vulgui transitar-los haurà de tenir aquest treball com a referent.

La versió en estudi i en directe de “Overcome”. Més avall, “Moonchild”, de Shakespear's Sister, el tema samplejat per l'ocasió.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ha9dBhn9FDY&w=420&h=315] [youtube=http://www.youtube.com/watch?v=KwGIW24CZDo&w=560&h=315] [youtube=http://www.youtube.com/watch?v=A3WmM-hH3Ks&w=420&h=315] 82 “Overcome”

5 comentaris

  1. Anna

    Ja un dit que diu: “Ets el que menges”. Fins demà

    1. Hola Anna.
      A Radio 3, emissora que escolto sempre que puc, en una de les falques promocionals que fiquen diuen que “ets el que escoltes”, suposo, inspirat en aquesta dita a la que fas referència.

      A dolçor no et guanyo.

      Jordi

  2. anna

    La veritat es que la musica tambe diu molt de les persones… i pel que fa el q menjo la veritat es que de xocolata… ja sabs no hi faig mai cap lleig. Bon cap de setmana.

  3. enric valls

    Sona el timbre, repetides vegades, son els de Seur, acaba d’arribar la màquina dels seus somnis. S’ha fet esperar fins a la deseperació dels seus delits, provocant el deliri de l’insomni. Llençols esquinzats de dalt a baix, coixints badats a mossades i el matalàs convertit en una estora de llana, esquetllada a cops d’histèria. El recader encara no ha pujat a la furgoneta, que l’envoltori de la màquina, una caixa de cartró, ja crema en un racó de l’entrada, directament damunt del mosaic, amb un contuberni de gats que els hi enlluerna les ninetes felines, com si d’aquell foc n’hagués de sortir el mateix dimoni. És una màquina preciosa, un Sampler d’última generació. Ja fa dies que hi dona tombs, a dibuixat al detall tota la mecanització necessaria, aprofitarà els àntics calderins de vapor i dipòsits de la petita fàbrica de patates fregides Truff, la tolva te una conexió directa al moll de descàrrega per on entrarà la materia prima, via port de Tarragona. Ara només falta connectar el Sampler a l’ingeniosa instal·lació, configurar la mecanització, elaboració i distribució del producte. Amb la màquina entre les mans i mossegant la precissió amb la llengua fora: dins del menú options, a l’apartat d’effects, immediatament a sota del Trip hop, hi introdueix la nova programació binaria, es tracta d’aprofitar les ventatges del Sampler per reproduir repetides vegades i sense parar, el producte per excelència de la temporada, encara no ha estat provat, però només el nom ja te bona pinta: Effect Praliné.

    l’Applus de control de qualitat serà supervisat i PROVAT, a jornada complerta, sense relleus ni conveni per: Mr.Cansongs.

    Gremi de turronaires dixit.

    1. Caram, quina manera d’aprofitar unes antigues instal·lacions. D’això sí que se’n diu reciclatge industrial. Es canvia l’antiga producció de patates fregides “al punt de sal” per torrons de praliné ben gormands, tot això filtrat a través d’aquest sampler prodigiós i empaquetat en forma de música que es distribuirà arreu per fer la vida més dolça.

      Mr. Cansongs dixit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s