81 “Taking My Life in Your Hands”

(Cassidy/MacManus/Jaqueline Thomas/M. Thomas)Julietletters

Elvis Costello & The Brodsky Quartet

“The Juliet Letters”

1993

 

L’altre Elvis

Anem caminant Mr. Raons i jo (Mr. Cansongs) per un indret inhòspit, sec i polsós de la Vall del Corb, capficats en les nostres coses i gaudint d’aquesta tarda de tardor aprofitant aquests dies de bonança amb que la climatologia ens obsequia, per altra banda, com ja és costum en aquestes contrades, de tenir una tardor serena envers una primavera més inestable i turbulenta. Sempre són dies guanyats a aquest hivern llarg, sempre fred i cru del que no ens lliurem gairebé mai. De sobte, davant nostre, en aquest camí flanquejat per terra campa i oliveres, s’ha aixecat un vent estrany i imprevist, alçant un núvol de pols, un remolí  dels que ha sorgit, com del no-res, una figura menuda, que camina camp a través en direcció contrària i que s’apropa cap a nosaltres. Duu un trage fosc, sobre una camisa clara, amb l’últim botó desbotonat i el coll aixecat. Cap esventat i ulleres de pasta negres. Caminava amb pas nerviós, capcot i capficat, repassant en veu alta una gruixuda agenda que serva oberta en una mà, mentre que amb l’altra mà, alçada, compagina l’apariar-se les ulleres amb gestos enèrgics, quasi com de director d’orquestra, com aquell que parla sol i es va donant la raó.  Al primer cop d’ull a Mr. Raons li ha semblat que se’ns apareixia l’Andreu Buenafuente repassat un dels seu darrers monòlegs. I raons no n’hi faltaven, doncs el semblant físic, donades aquelles esventades circumstàncies, era evident, amb la pols i el vent que matisaven la llum i ens obligava a aclucar els ulls, i feia que ens miréssim l’escena com si d’un quadre es tractés. A mesura que s’anava apropant darrere d’aquells vidres s’hi podia apreciar un semblant seriós, i que lluïa barba de tres dies. Hi anava realment distret per que no ha estat ben bé que ha arribat davant nostre que s’ha adonat de la nostra presència, i s’ha aturat de cop, gairebé espantat per l’ensurt, aixecant la vista de l’agenda que fins llavors semblava ser l’únic que existia en aquest món.

De manera misteriosa, aquell vent sobtat i furiós ha deixat de bufar. Al mateix temps que la seva expressió canviava i ens transmetia l’alegria de trobar-nos en aquell indret. És curiós com la percepció ens pot enganyar doncs cap rastre del trage fosc. En realitat duu un tres quarts marró, pantalons texans, mocador de colors pastel al coll sobre una camisa a quadres. Barret gris i ulleres de pasta negres. Cap rastre tampoc, de l’agenda. Ostres, però si és l’Elvis, exclamo, i Mr. Raons no tarda gens ni mica en censurar que són molts qui veuen voltar com qual zombie al mite de Tupelo (Mississipí). I jo li he de recordar que no, que no em refereixo al famós l’Elvis, sinó a l’altre, a l’Elvis Costello, també famós però menys. A mi em continua recordant al Buenafuente, ha insistit Mr. Raons. Vols dir que de segon no es diu Buenafuente?

Sorprenentment parla un català perfecte. Establim una conversa jovial i distesa. Es mostra com un personatge afable i campetxano. Es veu que és un bon paio (hi  han coses que es perceben de seguida) Li hem preguntat per la Diana, la seva senyora, i pels bessons. Pels projectes immediats. Ens diu que està immers en mil i un projectes. Que té una agenda pleníssima, mentre fa el gest de buscar-se-la en alguna butxaca del tres quarts i li diem que no cal, que ja ens hem fem la idea, doncs per un moment semblava que s’aixecava un altre cop el vent, no fos cas. I junts recordem tots aquells discos que ha fet, ja sigui sol o amb altres artistes.Dels primers temps amb The Attractions fins a tot un reguitzell de col·laboracions, ja sigui amb grups de rock, de la new wave, amb llegendes del blues i del country, quartets de corda, orquestres i tota mena de músics que se li han anat posat per davant. Em sembla que no es fa de pregar alhora de col·laborar amb algú. Llàstima que Mr. Raons i jo siguem uns negats amb això de la música. Mr. Raons matisa que de jove havia rascat una mica la guitarra, però que després de tant temps, per raons òbvies, no gosava a intentar-ho.

Ens diu que li sap molt greu, que es quedaria més estona enraonant amb nosaltres però que va a l’agenda apretada i i ja l’esperen a l’altre cap de món. Penso, sense dir-li, que mai l’havia considerat  un bon cantant, però que suplia aquesta mancança, com ho feia també en Raimon, ficant-hi entrega i passió a cadascuna de les seves interpretacions. A mesura que passa el temps però, tinc els meus dubtes al respecte de les seves qualitats vocals. Sigui com sigui, cada cop m’agrada més la seva forma de cantar. No volia deixar l’ocasió sense comentar-li que de tota la seva llarga discografia guardava com un tresor el que va enregistrar amb The Brondsky Quartet. L’àlbum estava composar per un seguit de cartes que Julieta Capuleto envia a un destinatari imaginari. Com a cantant, i això tampoc li he dit, era arriscat i tot un tour de force ficar en solfa la seva veu en front la cruesa i rigorositat d’un quartet de corda, i més, d’un quartet de la talla dels Brondsky. Llàstima d’agenda apretada per que hauria estat bé una sessió del Costello al Foment. Sembla que això li ha tocat la fibra. Aquest home sembla no tenir mai un no per resposta. Ens diu que no es vol acomiadar sense oferir-nos una peça de la seva collita com a mostra d’agraïment per l’atenció dispensada.

De darrera les oliveres apareixen tres homes i una dona, enfundats en trages de negre impol·lut. Són els Brondsky Quartet, i van armats amb dos violins i una viola (els homes) i un violoncel (la dona). Sense dir paraula, amb to solemne, s’han acomodat per poder tocar de forma imminent. Fins i tot la dona ha desplegat una cadira per acomodar-se amb l’instrument. Distrets per l’escena, Mr. Raons i jo no ens hem adonat que l’Elvis “Buenafuente” Costello estranyament va vestit per l’ocasió, a conjunt i semblança del grup. Una cara llustrosa, amb un afeitat impecable. El barret no se’l veu per aumon. Després d’uns breus però estrictes notes d’afinació, les quatre figures han restat immòbils a l’espera d’indicacions. L’Elvis ha tingut la deferència, amb un lleu moviment de cap i la mirada interrogativa fixada en mi, de demanar-me per la peça que volia escollir. Després de pensar-m’ho un moment he afirmat amb veu ferma i segura: “Taking My Life in Your Hands”. Cap objecció. S’han mirat els cinc. Han donat el to. Després, una llarga pausa. S’ha fet el silenci. Ni un bri d’aire. Fins i tot la natura ha callat. Han interpretat el tema amb majestuositat i precisió exquisides. L’Elvis ha cantat el tema com mai. Com sempre.

I allí ens hem quedat per un moment que ha semblat etern, embadalits i corpresos. També les oliveres s’ha estremit a l’escoltat com d’aquelles fustes nobles, sens dubte parentes de lluny, extreien aquells sons captivadors. Els acords han anat entrellaçant-se, juganers, com petits remolins, fins a perdre’s i arraulir-se en algun lloc recondit de la Vall de Corb.

Lletres 81-2

Anuncis

4 comentaris

  1. antoniseres

    Hola Jordi,

    Ei, la proposta d’aquesta setmana és de nivell!! L’Elvis Costello és un personatge camaleònic del món de la música que tampoc no podia faltar al “Cansongs”. (un nou músic, una nova perla més de la col•lecció que mos vas regalant setmanalment). El treball que ens proposes avui és d’iniciats (possiblement, no és fàcil d’escoltar però, sí molt valuós per apropar a tota la família de seguidors del teu blog).
    Com sempre, escollir un sol tema del disc és cosa extremament complida i, en aquest cas davant la dificultat, et vull ajudar a divulgar altres dues cançons que crec que també són rodones com ara: “Jacksons, Monk and Rowe” i sobretot “I almost had a weckness” on trobo que l’aportació del quartet Brodsky és d’un virtuosisme instrumental de traca i mocador!
    Pel que fa a la carrera musical de l’Elvis, tot i saber de molt abans de l’existència de la seva obra, vaig quedar bocabadat en veure’l interpretar en el seu dia per la televisió una versió lliure que va fer del “All you need is love” dels Beatles al concert “Live Aid of Africa” el 1985 a Wembley. Aquí està: http://www.youtube.com/watch?v=ZB7-iOg516w

    Com sempre, una abraçada!

    Toni

    Nota: El dia que coincidim… Ui, el dia que coincidim! (a part de la garrafa que tenim pendents de gintònics) crec, que abans no ens l’acabem, segur que parlaré de treballs del Costello on col•labora amb gent com per exemple Burt Bacharach o l’Anne Sofie von Otter… Continuarà…

    1. Hola Toni.
      La teva aportació d’avui sí que és de nivell. És veu que coneixes i estimes l’obra de l’Elvis Costello. Ja ho dius bé, ja, que això d’escollir un sol tema d’un àlbum, sobretot com és aquest, ple de petits tresors. Els temes que proposes són molt bons. De fet fins a darrera hora tenia altre tema escollit del disc, i no és cap dels que tu proposes. Es tracta de “This sad burlesque”, que també trobo excepcional. Tampoc era fàcil escollir un disc concrec, donada la diversitat d’estils que practica l’Elvis. Cap d’ells, per si sol, pot ser representatiu d’un artista tant prolífic i heterodox. En aquests casos em deixo dur pel cor i tiro pel dret, cap aquells temes que m’han arribat a emocionar de debò o estiguin lligats amb algun episodi concret en l’aspecte personal.

      Magnífica la versió que fa l’Elvis Costello del “All you need is love”, dels Beatles. Sols amb aquesta actuació, defensant el tema amb la seva veu i una guitarra davant de tanta gent, ja es veu que és un artistàs.

      Lo dels gintònics… alguna cosa hi haurem de fer, no?

      Gràcies pel comentari i per la fidelitat al blog.

      Una abraçada

      Jordi

  2. enric valls

    Carta d’un corb:
    Aclivellada i badada, seca i erosionada, així la desespera el seu amor. Arrels aixecades, recaragolades sobre si mateixes, exprimint-se fins a l’última gota de vida que la sustenta. Consumida en si mateixa, rebuscant entre la brossa escampada per tot arreu, aprofitant les bosses de plàstic per trobar una llepada de la rosada matinal, un senyal, l’esperança del seu amor. El record de la humitat de les obagues és l’únic consol que durant la seva absència, no li sega l’esperança. La seva desesperació cala ben endins, secant al seu pas tot camí, ni tant sols quedant rastre del que havien aconseguit tots dos junts. Fins a l’extrem d’arrancar l’esperit del temps dels llims i les argiles, testimonis i partícips del seu llinatge. En l’imaginari inexistent, la saó s’alimenta de miratges i se’ls beu sense eixugar la sed, amb les comissures esbiaixades i encetades amb sang per l’abrupta vall, en regalimen llàgrimes de pols que eixuguen encara més aquell record d’un amor impossible. Una mort induïda, sense pulsacions, ni tant sols letàrgica, observa des de lluny el vol ras dels canvis, el vol ras de la bèstia negra. El vol del corb precipita els canvis, darrera el seu color, a remolc la grisor i acompanyada de cops de vent que arranquen la pell de la vall, arrastrant-la a cops de cuir per damunt les pedres, encetant la carn viva de la terra, esquitxant de sang al mateix satanàs que governa el vent, escupin-li a la cara, segant-li la mirada, esbudellant-lo amb la seva pròpia daga, a cops de pedra el dessagna. La sang no degota, no avança, qualla a l’instant, al mateix moment que la negror del cel es parteix en mil crits, en mil llacs d’aigua, omplint d’amor cada clivella, cada badada, cada racó sec i erosionat, tornen les pulsacions, els records, la vida que inunden -un cop i un altre- d’esperança tota la vall. Aigua i terra, s’arrastren i roden cops de pedra amb virulència, l’amor arrossega amb força llàgrimes de pols, que redibuixen de nou -un cop i un altre- el seu camí, una vall de mil colors, la Vall del Corb.

    1. Enric, molt maco aquest comentari, aquesta mena de oda a la Vall del Corb. Em reitero en lo dit en comentaris anterior: en els darrers escrits ens trobem amb un Enric més poètic, més reflexiu. Com a fill de la Vall, a Mr. Raons aquestes paraules li tocaran el cor. Gràcies en nom seu.

      Mr. Cansongs dixit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s