(Mandagi / Sillitto)

The Temper Trap “Conditions”

2009

"Dplça maneta de srr. Mai es  massa aviat per ser temersru abandpmamrnt comdi nongi rt beoes"

Telèfons “intel·ligents”

La cançó que il·lustra aquest Cansongs, per exemple, l’he redescobert gràcies al mòbil. Sí, de fa pocs dies que tinc un mòbil d’aquests moderns. Un d’aquests aparelles que anomenen smartphone o “telèfons intel·ligents”. No per gust, no, sinó per que l’anterior mòbil que tenia, el pobre, ja no donava més de si. Sempre m’he resistit als avenços tecnològics. Potser l’únic que vaig frisar per comprar-me’l de seguida que va sortir va ser un lector de CD’s, i que ara rau mut en un racó. Recordo que el primer ordinador que vaig tenir, un Macintosh Centris, cap allà l’any 1993, vaig estar un any a engegar-lo. O sigui, un any sencer a pitjar el botó d’arrencada. Deunidó, no? Crec que ja és una prova prou fefaent per demostrar el meu reparo a les noves tecnologies. Més que reparo, gairebé podríem dir que por. El primer mòbil va tardar en arribar. El duia sempre al cotxe, apagat, i només per casos d’urgència. De fet jo quan sento el telefon me’n vaig a l’altra punta de casa mentre vaig dient allò de “que l’agafeu? Sempre acostuma a dona resultat. Ara però, amb els mòbils no em serveix de res fugir, doncs el duc a la butxaca, i dir “que l’agafeu?” no colaria.

D’aquest telèfons amb tantes prestacions però,el que trobo una gran troballa són aquestes aplicacions que reconeixen la música (un reconeixador de patrons, en diuen) i que es troben diferents ofertes al mercat:  TrackID, Shazam, SoundHound… Et permet reconeixer qualsevol cançó que estigui sonant per la radio, la tele o qualsevol altre aparell. Enxufes l’aplicació, l’encares el mòbil cap als altaveus, apretes el botó…  i taxan! Ja tens el nom de la cançó i quin grup o artista l’interpreta. Quins adelantos! Quan penso en aquells temps que encara no hi havia aparells informàtics. A la botiga de discos del Castelló eren molts els que s’esgargamellaven taral·lejant aquella cançó que tant els hi agradava, però que desconeixien de quin autor era, davant de l’oïda atenta del dependent. Que bé que els hi hauria anat un aparell d’aquestos. Això sí, el primer dia que vaig intentar cantar a capella a cau de mòbil amb l’aplicació conectada, va aparèixer un diàleg què, amb molta correcció i diplomàcia, et recordava que el programa sols reconeixia música gravada.

El progrés que hem viscut aquestes darreres èpoques ha sigut fulgurant. En pocs anys s’ha viscut uns avenços espectaculars. Els nostres padrins van morir sense creure-s’els. Els nostres pares han viscut el pas de la mula al coet espacial. D’anar al tros en carro a viatjar a Mart. D’anar d’Anglesola a Barcelona en tren en tres hores, a anar-hi… en tres hores. Les innovacions tecnològiques que anticipaven literatura i cinema s’han anat assolint una darrere l’altra. Les invencions imaginades per un visionari com el Jules Verne s’ha complert practicament tots.

Es pot pensar que tots no. Que hi han habilitats que avui en dia cientificament encara no són possibles, com ara la teletransportació (“canvi de lloc instantani”, que deia el Songoku) o els viatges en el temps. Doncs gràcies a aquests “telèfons intel·ligents”, sí són possibles. Es pot comprovar fàcilment tenint una conversa amb alguna persona que disposi d’un d’aquests aparells. Et pot trobar de sobte, parlant amb un holograma de subjecte en qüestió, amb els dits dale que te pego. Però ell, el real, ves a saber on carall és. I quan torna en si, quan retornant al seu lloc, està tant abstret com si hagués fet un veritable viatge en el temps. Pitjor és si els tots els contertulians porten mòbil. Llavors si és holograma amb holograma, amb aquells espasmes digitals frenètics. I encara bo si cadascun d’ells contacta amb éssers diferents, encara que siguin extraterrestres. Lo més perillós pot arribar a ser que aquella “conversa paral·lela” amb els dits l’estableixin entre ells dos. Pot passar com quan un micro s’acopla o confrontem dos miralls. Que la cosa pot arribar a multiplicar-se de tal manera que es crei un bucle que es retroalimenti i no tingui fi.

La solució la trobem en la ficció (un altre cop la literatura, el cinema…), que no és altra que entrar dins aquesta sala de miralls amb reflexos infinits i a base de trets o garrotades fotre enlaire tots els miralls. Hi ha el perill però de carregar-nos a l’original (en el cas dels trets), o fer-li saltar les dents (en el cas de les garrotades). Clar que amb una mica de sort li podríem trencar els dits, a veure si calla una estona.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=UGiPCOi0cvY&w=420&h=315] [youtube=http://www.youtube.com/watch?v=6urUSWssqYQ&w=420&h=315] Doncs amb un traste com aquest vaig poder saber quin era el tema que he triat avui. En vaig sentir un fragment en un programa de televisió. Primer em semblava que seria un tema del Jimmy Sommerville, o d’alguna de les bandes a les que va pertànyer, Bronski Beat o The Communards, sobretot per aquesta veu cantant en falset tant característica del cantant escocès. Va resultar que el tema era aquest “Sweet  disposition”, del grup australià The Temper Trap. Un tema força emocional i que fa vindre ganes de cantar-lo sense parar. La versió d’estudi, i una gran versió en directe, enregistrada al festival de Glastonbury, l’any 2010. [youtube=http://www.youtube.com/watch?v=PwL4q7p8plQ&w=420&h=315] [youtube=http://www.youtube.com/watch?v=D4u5RA5jue0&w=560&h=315] 80 “Sweet disposition”

4 comentaris

  1. enric valls

    A l’Amazones i sense hora:
    La quietud de l’aigua manté la barca -una dotzena de troncs flotants lligats destrament- com si estés damunt d’una llosa de formigó, i encara, si hagués deixat anar l’àncora. El Sol es desperta i posa en marxa la cafetera, l’aigua bull a l’instant, el cafè també i la cafetera es font damunt la superfície solar -una altra taca- aquesta, de cafè. Mentre els dos indis, sentats com indis dins la barca, llucien les puntes de les llances i contemplen com el Sol es fica sucre al cafè, sucre cremat, potser es farà un flam? comenten entre ells, amb veu baixa. Puix! no te pas ous. Els peixos baden boca, senten l’olor del cafè, treuen el cap a través del que sembla un vidre líquid, transparent i clar, queden enlluernats pel reflex del primers rajos cafeinats de Sol. Els colors de les pedres semblen néixer allà mateix, a un braç de l’aigua, però el fons del riu les fa descansar desenes de metres avall, a tocar de la foscor. La pell humida i presa per la rosada de la nit, s’estremeix amb l’escalfor del nou dia, ha estat una nit tranquil·la i suau, custodiada pels milers d’arbres centenaris de la selva i alguna escaramussa d’alimanyes nocturnes. Els dos indis amb la llança entre les mans, ben esmolada i a punt, segueixen intuint amb la mirada com s’escurça l’ombra de la barca, devorada per la llum del sol, donant pas a la lluiçor platejada del peixos, que queden al descobert, a mercè de la destresa de les llances.
    Avda Blondel de Lleida, 14:45:
    El senyor trajat i amb un mòbil enganxat a l’orella, entra dins del taxi, fotent una portada que fa tremolar la llum vermella -de servei-. Continua parlant, cridant, esgargamellant-se, com si de l’altra banda l’haguessin de sentir més clar. Mentre el taxista arranca fort, fent xisclar les rodes que marquen, amb el seu crit negre, la sordesa del paviment. -L’home del traje: Sí! si!, necessitem una altre vaixell, ple a vessar de contenidors! i amb el mateix plaç d’entrega cony! vols que t’ho repeteixi o que t’envii un fax amb la copia de la teva hipoteca!. El taxista fot una frenada, enfonsant les quatre rodes dins l’asfalt, esclafant mòbil, cara, traje i home contra la mampara de vidre, acaba d’aparcar el taxi damunt mateix d’una cabina de la Once. Se li ha creuat un gos guia, i darrera del gos l’empaitava el cec amb el bastó aixecat. En aquell moment la cabina era buida, el cec havia descobert que el gos pigall s’ho feia amb una gossa de la 6/49. Sota una pluja de dècims, a caigut la sort amb el premi: Tots intactes. (menys l’home del traje i la seva merda d’smartphone que fumeja aplicacions, li faltava la d’airbag -mode taxi-).
    l’Amazones i sense hora:
    Els dos indis amb el peix del dia sota el peus, son alertats amb senyals de fum del punt de vigia. Comencen a remar dibuixant ràpidament el meandre del riu, arriben a l’esplanada del poblat i descobreixen davant dels seus ulls, que els únics troncs que queden son els de la seva barca, una dotzena de troncs flotants lligats destrament. Ha quedat tot arrasat, a rabassa morta i ja lluny, allà on es perd la vista, endinsats dins la selva, desapareixen una manada de Carterpillers, els acaben de penjar el telèfon, desprès d’una ràfega de crits i l’hipoteca penjant d’un fil. S’ha d’omplir un vaixell de fusta de teca, i els contenidors han de ser plens.
    El punt de vigia encara fumeja senyals d’alerta, els indis esmolen les llances, Smartllances.

    1. Hola Enric.
      Molt guapo l’escrit, on parles, entre altres coses, de globalització i conscienciació mediambiental.

      Aquestes darreres he denotar en els teus escrits un gir cap una vesant més poètica i elaborada, envers aquell estil espontani, visceral i arrollador del principi.

      El que si conserven és la mateixa trempera de sempre.

      Felicitats i gràcies per la fidelitat i la constància.

      Mr. Cansongs dixit

  2. anna

    Hola Jordi! Doncs ja veus gràcies aquesta magnífica tecnologia avui podem estar connectats. Per cert, coneixia la cançó però no el grup. Molt bona troballa aquesta app.

    1. Hola Anna.
      Com m’agrada que queden reflectits aquí els teus comentaris que de costum ja em fas de viva veu i en viu, una seguidora assídua com ets, d’aquest Cansongs. Penso que una cosa bona dels blog és precisament aquesta possibilitat d’establir un diàleg obert amb gent d’arreu del món, fins i tot amb gent que acostumes a tenir al costat, com és el teu cas.

      Moltes gràcies pel comentari… i fins dilluns!

      Una abraçada

      Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s