77 “Egypt”

(Steven Brown / Peter Principle / Winston Tong)Tuxedomoon-holy-wars

Tuxedomoon

“Holy Wars”

1985

El deseo edifica, la realidad extingue

Luís Cernuda

Marges (les conclusions)

Els marges ja venen a ser tema recurrent en aquest blog. Però és que la recuperació d’un marge es produeix tant poques vegades i tant de tard en tard, tant espaiat en el temps, que és com una mena de miracle. Ja a l’entrada 56 hi ha una detallada explicació de la tasca que amb el suport d’associacions que vetllen pel territori, com són el Grup de Recerca Aladrell i els Amics de l’Arquitectura Popular, anem desenvolupant i promovent l’ensenyament de com reparar i conservar els vells marges de pedra seca. Aquesta era una tasca fonamental del pagesos per guanyar fins a l’últim pam de conreu a les empobrides terres del secà.

Enguany el “Curs d’iniciació a la construcció i reparació de marges” es durà a terme els dies 27, 28 i 29 de setembre. A més de les entitats esmentades més amunt, l’organització va a càrrec de l’associació Camins de Sikarra, amb el Jaume Moya al capdavant. El lloc escollit ha estat Florejacs, a la Segarra, més concretament a l’indret del Castell de les sitges. Aquest castell, que arrossega tot un passat ple d’història, presideix un indret estratègic, amb unes vistes espectaculars de la zona. Als voltants, unes vivendes mig enderrocades deixen testimoni d’un pretèrit més esplendorós. S’hi troba també una església del romànic tardà, de construcció austera d’una sola nau. És en aquest terreny sinuós, just al costat de l’entrada de l’església, on es troba aquest antic marge de dos metres i escaig d’alçada, ensulsiat, colmatat de terra, herbes i matolls, i que ens hem proposem reconstruir.

Marge-Florejacs-01

El divendres 27, el primer dia, va ser, tot sopant, una primera posada en contacte de tots els participants al curs. Abans el Vicent Loscos, president dels Amics de l’Arquitectura Popular, va impartir una didàctica xerrada, il·lustrada amb imatges de collita pròpia, sobre les diferents tipologies dels marges. Molt encertat i il·lustratiu. L’endemà al matí ens trobem davant del malmès marge tota la colla. Un parrell de representants de la casa Kapataz, que ja varem acudir a l’acte del dia abans, volen col·laborar aportant eines i utensilis de seguretat, com ara guants i ulleres. Fetes les presentacions i després unes breus instruccions, la gent es fica mans a l’obra. Desbrossem el terreny, i al treure la terra comencen a aparèixer les pedres que originariament formaven les parets del marge. La tasca és dura i el volum de terra i pedres a remenar és gran, però l’entusiasme de la gent pot amb tot. Aquesta primera fase de la feina, que en altres cursos havia ocupat les primeres dos o tres hores, aquí ens té capficats tot el matí i no acabem fins que són ben bé les tres tocades.

L’hora de dinar és reparadora. Asseguts davant la taula ens cruspim un bon àpat que ens ha preparat l’Olga Llabrés (a qui conec d’un curs de morter de calç on vam coincidir) i alguns ajudants, a base de brasa i verdures i fruits del propi hort de l’Olga. Sols per veure a l’Olga disfrutar veien com gaudim del dinar ja val la pena. El dia és esplèndid i la sobretaula es fa realment agradable. A la tarda comencem col·loquem les primeres pedres. Aquesta cop tenim la dificultat afegida de que ni l’Eusebi Varela ni el Jordi Martí “Natx”, dos puntals en aquests cursos, no poden ser-hi. L’un per que té el pare ingressat i l’altre per la seva imminent paternitat. Així doncs, la responsabilitat de la part pedagògica recau sobre mi. Per sort, comptem amb el Jaume Pedrós, veritable impulsor d’aquests cursos, alumne avantatjat i que ja imparteix com un autèntic mestre.

L’endemà tenim un altre dia dur. La gent ja ha perdut la por i ja refà el marge amb bon criteri. El mur de pedra puja esplendorós. Acabada la jornada i el curs, el marge ja fa patxoca, però les tasques de neteja i desenrunament han estat massa grans i ha faltat temps per acabar tot el marge. Tothom acaba esgotat però content per la feina feta. El fet de no haver-la acabada però, deixa un mal regust, com de no haver assolit els objectius marcats. En parlem sobre el terreny i després de fer una valoració de la feina pendent, s’acorda de consensuar el màxim d’assistència per tal de quedar un matí i acabar el marge.

Aquest dissabte 19 d’octubre ens hem tornat a trobar practicament tothom (detall a valorar) i els que no han pogut venir s’han excusat i els ha sabut greu no ser-hi. Hem pogut comptar amb alguna nova incorporació i l’assistència de l’Eusebi i la seva dona (el seu pare ja torna a ser a casa, sa i estalvi). El Natx no ha vingut, però sabem que ja ha és pare i que ha canviat el remenar pedres per bolqués. Així doncs, amb ànims renovats i un bon munt de pedres per triar i remenar, afrontem el coronament del marge. Ha quedat majestuós. Un mai es cansa de contemplar el mosaic de formes, cromàtiques i volumètriques, sempre canviants, d’un marge. Aquest cop la gent queda també esgotada, però satisfeta i orgullosa de la bona feina acabada. Ja tinc ganes de veure el timelapse del Josep M Santesmasses, i assistir al miracle de veure en un parell de minuts la tasca de varis dies, de com d’entre les runes s’aixeca un fastuós marge de pedra seca.

Marge-Florejacs-02

El nostre territori és ric en marges, tant diferents i variats, ja sigui per la tècnica emprada com per la diversitat del tipus de pedra. Malauradament cada dia se’n veu caure aquí i allà sense remissió possible, trets que la gent del territori en prengui consciència i li doni el seu veritable valor. Si no és així, aquests cursos no seran més que l’obra de quatre romàntics pedraferits freakys. Un petit grapat de batalles guanyades dins una guerra perduda.

El que sempre queda d’aquests cursos, i sense cap mena de dubte és lo millor de tot, és la gent. La gent, amb ganes d’aprenentage, i amb tant d’entusiasme i d’esforç no hi ha repte que l’aturi. És per això que vull agrair a tothom que ha participat la seva generositat i bon rotllo. Cada edició suposa una autèntica lliçó, de les que arriben ben endins i no s’obliden.

Més fotos en aquests enllaços: “Curs de marges”  “Remat marge”

Un tret característic d’aquest blog és que els tema musical escollit i el contingut de l’escrit no tinguin cap mena de relació. Tant és. Tant és, doncs d’aquesta manera es prioritza l’interès musical abans que la relació temàtica, fet que faria entrar algunes cançons amb calçador. Aquest inconvenient me’l estalvio de soca-rel. En tot cas, i pel qui hi vulgui trobar-hi alguna conexió, encara que sigui remota, la cosa podria vindre per les pedres. Les pedres del marge i les de les piràmides d’aquest “Egipt” al que fa referència el títol d’aquest tema. Tuxedomoon és un grup que neix l’any 1977 a Sant Francisco, California. Fa una música molt personal, de caire experimental i de difícil paiment (alguns dels seus àlbums haurien de dur una capsa d’Almax afeguida…) Als anys 80, donada la gran popularitat que van tindre a Bèlgica i als Països Baixos, la banda es va van instal·lar a Brussel·les. Va ser aquí, durant aquesta “època europea” on es va confeccionar “Holy Wars”, disc on els temes del grup es clarifiquen i són, en serta manera, més convencionals, encara que conserven aquesta atmòsfera pertorbadora dels inicis. “Egypt” n’és una bona mostra.

La versió en estudi i l’enregistrada al mític programa “La edad de oro”, de l’enyorada Paloma Chamorro.

Anuncis

14 comentaris

  1. jmsantesm

    Jordi, quina sorpresa més interessant el teu blog. Vull agrair-te el teu mestratge d’aquests dies (també al Jaume). Ara ja em miro les pedres d’un altra manera.
    Soc de viatge. En un altre moment ja et comentaré algunes coincidències, com ara el disc del tuxedomoon q tinc en vinil d’ença de la edad de oro. Merci per les estones compartides.
    Jms

    1. Hola Josep M.
      Doncs jo d’entrada també m’he sorprès. Un cop passada la primera impressió però me’n adono que no m’hauria de sorprendre tant donades les teves experiències “cibernètiques” i musicals. Ja veig que ha estat un encert donar-te a conèixer aquest blog doncs a ens permetrà mantindre el contacte, al menys per parlar de música. Si vas a l’apartat “El vaixell enfonsat” hi trobaràs un enllaç que et permetrà veure les primeres 72 entrades d’aquest àlbum.

      Celebro moltíssim que el curs hagi estat profitós.

      Gràcies pel comentari. Passo a incloure’t dins el llistat dels que envio habitualment cada nova entrada del Cansongs.

      Una abraçada

      Jordi

  2. Moltes gràcies, Jordi!
    Amb el teu mestratge i amb l’entusiasme compartit i encomanadís, hem alçat un magnífic marge de pedra seca que és l’orgull de tots els que l’hem vist renéixer d’entre mig de la runa i els matolls.
    Esperem que això no s’aturi i que el mal de pedra sigui una malaltia benigne i contagiosa i que ben aviat podrem tornar a doblegar l’esquena i nafrar els nostres dits en d’altres trobades constructives.
    Una abraçada!
    J

    1. Gràcies Jaume, per incloure aquest enllaç a la vostra pàgina web. Tant de bo en puguem retrobar en nous projectes tant engrescadors i edificants com aquest. inicis. Gràcies per la confiança i fins aviat!

      Una abraçada!

      Jordi

  3. vicent

    Home Jordi, quina sorpresa. Molt bé això del blog, amb totes les explicacions de la bona feina feta a Florejacs, amb la gent tan disposada a aixecar una paret o qualsevol altra empenta que fes país. Gràcies pel bon judici que fas de la meva xerrada introductòria. Bé que soc president dels Amics, és una circumstància que subratlla el nom de l’associació, però també s’hauria de dir que tota la plantilla tècnica, tu mateix, l’Eusebi, el Jordi i el Jaume, també en sou membres destacats.
    Les fotos que va penjar el Jaume, aquí a casa meva, suposo que les heu vistes. Ja em diràs què t’han semblat. Des de que m’ho vas comentar, l’any passat, he rebaixat dos punts la saturació del color.

    Apa, Salut i arquitectura, i fins aviat.

    Vicent

    1. Hola Vicent.
      Veig que no coneixies aquest blog, que ja fa un any i mig que camina. Aquí les temàtiques són diverses i variopintes, però els marges són tema recurrent per la petjada que deixen en el territori i en un mateix. Concretament se’n parla a les entrades 56 (a l’apartat “El vaixell enfonsat”) i 74 en aquesta mateix pàgina.
      La veritat és que amb l’impuls dels Amics, s’ha format un grup humà força potent. Hem va fer especial il·lusió que aquest darrer dia l’Eusebi pogués vindre a deixar-hi la seva empremta al marge de Florejacs. Realment ha quedat un marge ferm i espectacular. Dins el curs de marges mai n’havíem fet cap d’aquestes dimensions.
      Per altra banda, espero que els meus modestos suggeriments fotogràfics t’hagin estat profitosos.
      Espero que d’ara en endavant et converteixis en un seguidor fidel d’aquest blog.

      Gràcies pel comentari i fins aviat!

      Una abraçada

      Jordi

  4. enric valls

    Escarxofat en una butaca de pell, giratòria, li arriben ofertes per tot arreu: programes de televisió de productores, que a canvi revertiran campanyes multi milionades de publicitat, partits de futbol, formula 1, motos, programes escatològics i pel.lícules de follera. Ell gira sobre si mateix, donant-li tombs a les propostes, sense trencàs massa el cap, es qüestió de números i calculadora de 12 dígits. L’audiència i les primes de publicitat son la premissa que marquen la programació des de fa molt de temps. Ja ho te decidit, l’olor de l’ambientador del despatx li ha despertat la part rèptil del cervell i la prioritat de la programació serà les neveres i les clavegueres dels famosos. Abans de confirmar-ho al cap de programacions, li ve una sensació de pixera impressionant. Porta una estona intentant de desbeure, però no hi ha manera, li agafa fred a la punta del prepuci, seguit d’un dolor punxen als lloms i no hi ha manera de pixar. Amb els lloms endolorits i una tibantor insoportable a la collonera, el metge li diu que te pedres al ronyó i que l’han d’ingressar d’urgències. Ja porta unes hores escarxofat al llit, multi deformable, de la clínica, amb una dosis doble de calmants, que li deixen veure tranquil.lament el partit de futbol de la setmana. El partit està d’allò més emocionant amb una falta a favor a rans d’àrea. Hòstia!, exclama escarxofat i fregant-se els ulls: veu com el porter, crida donant ordres als defensors per col.locar be la barrera i ells, obedients, estan traginant i amuntegant pedres, col.locades amb sec, seguint el seu instint ancestral de verticalitat, basteixen una barrera de pedra seca, que ni l’ariet més virguero del món pot superar. Al xutar la falta, la pilota s’estavella contra la tanca defensiva, fen saltar enlaire la paret de pedra, que comença a ensulsiàs pantalla de plasma enfora, amuntegant-se per sota de la televisió i arrossegant el llit, multi deformable, contra la paret del capçal, la polseguera es immensa, els compressors i les preses d’oxígen, junt amb el gas nerviós es descontrolen, fotent els gota a gota i tot el tubam espetegat contra la rinyonada anestessiada de l’home que fa un moment, estava escarxofat. Les infermeres entren corrents a l’habitació, porten un peto de color beig, ulleres i guants de protecció empunyant un pic. Al cap d’uns moments ja tenen un eixopluc de pedra seca apariat. L’home escarxofat damunt de tubs i vies intravenoses, respira alleugit, amb el cangueli de l’esllavissament de pedres, s’ha pixat i cagat al damunt. Camina poc a poc fins al lavabo, arrossegant els peus com si els portes encadenats, un cop assegut el cul a la trona, veu un plec de fulls penjats on hi hauria d’haver el paper higiènic. Els agafa delicadament i veu que son els guions dels programes d’arquitectura popular, que fa molt de temps es va passar pel forro del ous, substituint-los per uns partits de futbol amb diferit. Mira de reüll a banda i banda de la tassa del bater, agafa una pedra, que hi ha al terra, al costat de la bunera de la dutxa, s’hi frega el cul, seguint l’instint ancestral de neteja amb sec i repenjat damunt d’un pic truca al cap de programació:

    -Si truquen els de l’anunci d’ambientadors digal’s-hi que l’ambientador és una porqueria, i que si volen l’anunci en prime time, els hi costarà un ronyó!

    1. Realment delirant aquest episodi, Enric. Fins i tot jo m’he acollonit quan he vist l’ensulsiada de pedres. En alguns moment sembla el malson d’un marjaire dels d’abans, que lo pitjor que li podia passar era que li caigués el marge. Demà mateix, a primera hora, m’arribaré a Florejacs, al peu del Castell de les Sitges per comprovar que el marge que vam reconstruir continua en peu.

      Mr. Cansongs dixit

    2. Ramon

      FANTÀSTICA la teva història!!! Un càstig ben merescut pel responsable de programació.
      BRUTAL!! “no hase falta desir nada más”

  5. Hola, jo també he conegut el blog de rebot i m’agrada. Només vull fer un esment als marges de guixots, més desapercebuts per una millor integració en el paisatge, però menys duraders i vistosos. Ja m’agraden els de pedra…, però tenen un encant especial!!. Però la sorpresa ha estat el disc, òstia també el tinc en vinil!!, i hem vaig fotre un fart de passejar-lo amb lo “caset” del cotxe.
    Enhorabona per tot plegat
    Pele

    1. Hola Pele.
      Molt encertat i interessant aquest esment que fas dels marges de guixots. He de confessar que no els conec. M’imagino que són fets amb pedra de guix. No se si algun dia hi hauria ocasió que ens n’ensenyessis alguns? Segur que són interessants de conèixer.
      El que a mi m’ha sorprès és aquesta proliferació d’elepés de “Holy wars” per l’alta Segarra. Em resulta curiós comprobar lo molt que sonava (no estàvem sols…) Tuxedomoon per aquestes contrades. És una música aspra i esquerpa, però que si tens paciència i l’acarones t’acaba recompensant amb escreix el temps esmerçat.
      Res, que espero que segueixis aquest blog i sigui del teu grat.

      Gràcies pel comentari!

      Jordi

      1. Hola Jordi,
        Doncs per la vall del Llobregós són força habituals, al marge esquerre, la raó és senzilla, és terreny guixenc!!, a diferència del marge dret. Suposo que l’economia d’esforços ha estat present a la nostra història. Miraré de fer un recopilatori de fotos.

        Pel que fa als Tuxedo, els amaniem amb els Cure, la Siouxsie, i demés patoleia anglesa del post-punk. Bon temps per a la música!

  6. OLGA

    Gràcies Jordi pel teus comentaris! no ho havia mirat fins ara…espero que poguem coincidir novament! una salutació molt forta: Olga

    1. Hola Olga.
      Em va fer molta il·lusió de tornara coincidir en un activitat com aquesta.
      Gràcies pel comentari i fins aviat!

      Una abraçada

      Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s