75 “Nightswimming”

(Bill Berry / Peter Buck / Mike Mills / Michael Stipe)

Imatge

REM

“Automatic for the people”

1992

Per al Josep, és clar

“On van a parar les adreces de correu electrònic que no es fan anar?”

                    La Esther, ahir mentre sopàvem

                                                           

Cuirasses

La història em queda borrosa i no la recordo amb exactitud, però el significat el conservo amb claredat. És la d’aquell rei enderrocat i que les tropes enemigues han fet pres. Davant seu veu passar la seva esposa i fills. El rei es manté ferm i altiu, sense immutar-se ni donar mostres del seu orgull ferit. Al cap d’una estona veu passar un fidel vassall, derrotat i humiliat, i el rei es fica a plorar.

Els mecanismes que fem anar per suportar el dolor són ben complexos. Cadascú busca la seva manera de combatre’l. Ens podem protegir amb una cuirassa tant dura que pot ser impenetrable. Poques coses poden traspassar-la. Una mirada, unes paraules, la música… La música, un bon bàlsam per la pena. És curativa. A vegades ens cal una cançó trista, que es coli per les juntures de la cuirassa, que arribi fins al cor i ens faci plorar.

Lletres 75


Anuncis

8 comentaris

  1. Miquel Torres Benet

    Pel Josep, sens dubte.

    Una música delicada, una cançó melòdica…

    Segurament ara és el moment… de recordar, d’aflorar allò que hom te a dins i ha de treure…

    Demà passat, ja viurem la vida que ens toqui viure…

    Avui recordem al Josep… amb la música dels REM… i deixem les paraules per un altre dia… Avui, recordem…

    M. Raons.

  2. Marcel

    Descansi en pau. Us acompanyo en el sentiment. Com deia 1: força i endavant!

    1. Moltes gràcies, Marcel.

      Una abraçada

      Jordi

  3. enric valls

    (9.) ……… (grand silenci)

  4. teresa Domingo sanfeliu

    Jordi,
    Una preciosa cançó per un moment com aquest.

    La pèrdua d’una persona estimada fa aflorar uns sentiments els quals no sabem ni com definir-los ni ben bé com manifestar-los. Són sentiments profunds; moltes vegades contradictoris que ens envaeixen, que ens causen profund dolor i que només el record i el pas de temps fan l’efecte balsàmic per apaivagar aquets moments difícils.

    El Josep sempre deia el que pensava sobre els temes transcendents de la vida. La seva peculiar personalitat era, en molts casos, motiu de discussió i de controvèrsia que sens dubte trobarem a faltar. Sota el seu caràcter, aparentment sorneguer, s’hi amagava un home assenyat, just, fidel, i honrat. I sota aquesta cuirassa dura i impenetrable amb la quals ens protegim moltes vegades de tot allò que ens és difícil de manifestar, s’hi amagava un home fortament sensible.

    El temps no s’atura i avui , com diu el Miquel, toca tornar al nostre dia a dia . Això sí, tenint el Josep sempre present, parlar d’ell i sobretot fent-nos un tip de riure tot recordant les seves repetides frases. I recordant també tots els molts i bons moments que vam compartir plegats.

    Teresa

    1. Teresa
      ho has explicat molt bé. No cal afegir res més.

      Una abraçada

      Jordi

  5. Manel

    Hola a tots.
    Un mes fa ja.
    Molt bona l’elecció de la cançó Jordi. I un gran grup amb tot tipus de cançons.
    Realment només som records…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s