68 “Jazz Me Blues”

“Jazz Me Blues”
(Delaney)
Bix Beiderbecke and his Gang
“At the Jazz Band Ball”

1927






Concert d’estiu
(text a quatre veus)
 
 
 
 


Molto vivace


La coral Joia de maig, d’Anglesola, la coral Pontsicana, de Ponts, i la coral Espluguina,
A les nostres contrades el cant coral es gesta durant les llargues nits d’hivern, com els
Catalunya compta amb una gran historia i tradició de cant coral. Ja des dels cors Clavé
És virtut i obligació del cantaire cuidar-se la veu. Ja sigui per activa o per passiva. Per
 
de l’Espluga de Francolí han dut a terme un treball conjunt que durant els darrers
conreus i els arbres, macerats per la boira i la fredor. Els cantaires arraulits es
fins als nostres dies, passant per l’Orfeó Català, Lluís Millet i l’Amadeu Vives. Per
acció o omissió. Una manera passiva seria no fer un mal us o sobreesforç de les cordes


mesos i que han tingut com a colofó tres concerts a les respectives localitats de cada
retornen a l’escalf del local i de les veus dels companys. La feina de les corals és una
l’Oriol Martorell, Lluís Virgili, Manuel Cabero i molts altres. Nom propis. Noms
vocals, no fer excessos, no veure fred, no riure massa, no cridar, vigilar les al·lèrgies,


coral. El 29 de juny a Anglesola, i el 6 i 7 de juliol, a Ponts i a l’Espluga de Francolí
feina, curiosament, callada. Els cants, encara dubitatius i neòfits es queden entre les
importants. També hi han els cantaires anònims, sense nom, que amb abnegació i sense 
fugir dels locals climatitzats, no fumar, no freqüentar les cases de dones fumadores (pel
respectivament. Cadascuna de les corals ha interpretat un repertori propi i
quatre parets mentre els carrers resten en silenci. Els que venen de fora vila, desafiant
defallir han mantingut els cants i les proclames de país i de llibertat ben enlaire.
fum vull dir), no acostipà’s, no ingerir objectes estranys (per la gola). En definitiva, dur


seguidament un repertori comú.
el fred, la mandra i la boira, transiten per carreteres secundàries. Els fars del cotxe
El temps d’esplendor ja ha passat.
una vida sana, casta i amb harmonia. Una manera activa seria portar una dieta


Aquest consistia en dos fragments (el “Magnificat” i el “Glòria”) del “Magnificat”, de
il·luminen l’asfalt malmès i les ratlles mig esborrades. Sembla que corrin per sobre una
Tant de bo però que les noves generacions, amb una
equilibrada i que contingui vitamina A, E i C. Xarrupar caramels d’eucaliptus, pròpolis,

 

 

John Rutter, compositor i director anglès contemporani, amb un ampli i reconegut
partitura minimalista del Tom Johnson. El director és el veritable pal de paller d’una
sòlida formació musical i renovat vigor
mentol i altres herbes i remeis homeopàtics de forma preventiva la salut i l’atenció de


repertori de música sacra. Les seves composicions reben una gran influència de la
coral. Figura sense la qual res seria possible (seria un orgue de gats) El Narcís Cercós al
facin possible escampar aquest cel ennuvolat i fosc
les cordes vocals. Hi ha un altre remei, originari del temps de les cavernes (tavernes…),


música nord-americana del segle XX. Finalment dos cants patriòtics com són “El cant
front de la coral Joia de maig i de la rejovenida coral Pontsicana està fent un treball
i les corals puguin reviure un nou temps d’esplendor i esperança.
menys ortodox però sembla que ben eficaç que consisteix, abans del concert, en ingerir


de la senyera” i “Els Segadors” han tancat els actes.
encomiable. Al Xavier Morgades, també se li denota una gran dedicació i manté la
Menció especial mereix la Montserrat Cadevall,
una copeta de mistela o moscatell o licor dolç que ajuda a entonar-se (agafar el to).


El Narcís Cercós i el Xavier Morgades han estat els directors que han dut la batuta.
flama viva d’una coral Esplugina veterana però entusiasta. El mateix Xavier ha
que com a presidenta de la FCEC
Darrerament però, d’amagatotis i de forma clandestina, uns estranys i prodigiosos


La Irene López al piano ha fet un treball impecable.
manifestat la il·lusió que li ha suposat tot aquest treball conjunt amb les tres corals.
que amb el seu anar amunt i avall
polvos corren de cantaire en cantaire i que es veu que fan miracles. Es prevé de fer-ne


Aquest seguit de “concerts d’estiu” han servit com a cloenda del curs d’enguany deixant
Li ha fer reviure aquell esperit dels “diumenges cantant”. De quan compartien
està fent una tasca impagable
un abús doncs els cants es poden prolongar durant hores i hores sent els efectes


un bon regust i la sensació de la feina ben feta.

inquietuds i coneixements amb el Narcís Saladrigues, el Ramon Casals o el Pep Vila.
arreu del país envers el món coral.
secundaris devastadors pels cònjuges, familiars i veïns de l’intoxicat.

 



Enguany es cumpleixen 50 anys de la publicació de “Rayuela”, el famós llibre del Julio Cortazar aparegut en ple moviment literari del Boom latinoamericà. Antinovel·la, desnovel·la, contranovel·la, metanovel·la, paranovel·la, i mil qualificatius diferents ha rebut aquest llibre trencador i experimental. Un dels seus tret més rellevants era que es podia llegir en diferents ordres. De fet la proposta era una mica truculenta doncs hi havia la història que es narrava, que es podia llegir seguida, i després hi havia l’opció d’intercalar-hi uns capitols adicionals (“prescindibles”, en deia el Julio). Tot i així no deixava de tenir la seva gràcia i el text suposava tot un exercici vital i de llibertat.


Com a petit i humil homenatge al “Rayuela” m’he permès la llibertat d’escriure aquest Cansongs dedicat al cant coral a la manera d’una partitura. En certa manera a “Rayuela” s’hi parla de música i és també un llibre musical.

Sacsejats per una coctelera del Chicote, cadascun dels escrits estan disposats en forma de partitura (cal senzilles nocions de solfa per descifrar-ho) i correspon a una veu. Una experiència polifònica.

Hi ha l’opció de llegir-ho tot seguit, i segur que emergeixen significats que el propi autor ignora.

Una tercera lectura, més agosarada, seria fer-ho entre quatre persones, totes alhora i seguint el tempo marcat. El resultat és imprevisible.

Leon “Bix” Beidederbecke va ser el primer trompetista blanc de jazz i un dels pocs que va tindre seguidors entre el públic negre. Destrossat per una enfermetat respiratòria i per l’excés d’alcohol, va morir als 28 anys d’edat en una pensió de Queens (Nova York)


Aquest tema és un dels molts temes de jazz que apareixen dins a “Rayuela”. L’acció es situa en un taller on el Club de la Serpiente es reuneix per escoltar jazz. “Entre velas, olor a vodka, restos de guiso y ropa mojada escuchan a dos muertos”.

Més endavant llegim.
“… estos tipos de antes del long play tenían menos de tres minutos para tocar. Ahora te viene un pajarraco como Stan Getz y se te planta veinticinco minutos delante del micrófono…”
I encara més endavant, quan Ossip Gregorovius , bevent vodka i mirant la flama de les espelmes a través del bas, que són tant alienes com la corneta de Bix:

 

“… entrando y saliendo desde un tiempo diferente”.
 
 





Anuncis

3 comentaris

  1. Ja estic preparat per una ressonància del sacre. Entro amb els peus per endavant dins del nucli del canó magnètic, es una planta baixa amb forma de creu grega, amb les sales equidistants. Ajagut amb horitzontal i desprès d'un breu silenci, em sembla veure del revés la directora de tot aquell instrumental magnètic, amb el que sembla una batuta a les mans i pitjant el botó: SCAN del seu monitor. Immediatament comencen unes persistents vibracions, seguides d'un bombardeig de pulsacions i uns senyals acústics com si hagués entrat marxa endarrere un camió cuba de formigó. Amb un acte reflex tanco i apreto els ulls, no em puc moure i el camió em vol atropellar, aprofito per ficam dins la cuba i donar una tombs amb en Pòrtland. Aquelles pulsacions magnètiques monofòniques desapareixen de cop, donant pas a unes veus preciosament educades, que converteixen aquella creu grega de can gregorià monòdic, en una creu llatina polifònica. La veu coral va creixent i ampliant el Presbiteri, sense obres ni bastides, i desplaça l'Altar Major, lentament però imparable, contra la Girola i finalment sota la mirada zenital de l'Àbside, l'espetega murs enllà, ventilant aquella fortor de ranci de tants segles de curació. El coro situat damunt mateix de la casella nº 10 de la xarranca, dibuixada amb cera de colors, directament damunt del malgust del terratzo, que el situa en mig del cel, omplint i inundant amb les seves veus tota la nau. L'encalat comença a suar i transpirar música més enllà de les parets de pedra que enllueix. El só curós i melòdic de les veus, batega fort i converteix i bateja les orelles més profanes, en experts diapasons de carn i ossets. Desfent-los-hi la cera i convertint-la en olis d'unció sagrats, que regalimen i lubriquen els pedals del piano i les frontisses de les portes. Als rius de gent que va arribant, atrets per aquelles veus encantadores de serps, se'ls obriran les portes de l'Atril de bat a bat i sense grinyolar. Bancs de fusta envernissats de queres, petits forats que semblen caps de notes musicals que es mouen amunt i avall pels respatllers, amb les pliques i els claudàtors, ara policromats, seguint la partitura. Amb les veus tenors s'encenen de cop totes les espelmes de les ofrenes, amb les veus sopranos s'obren els panys de totes les recol·lectes i bestretes. Les piques d'aigua beneïda, plenes de serps, també d'aigua, amb la llengua a punt per vetllar la comunió de les flames i les talles de fusta, per què no corrin com el foc enmig del bosc. Els bitllets, pocs, se'ls emporta el corrent d'aire a través de la paret esbotzada per l'Altar Major. Les monedes de plata, trenta, roden per damunt del malgust del terratzo, i arriben fins al peus de l'Ecce Homo, vestint-li a canvi, unes Nike Air, i així per poder córrer la llarga Marató que l'espera fins a trobar el Déu dels deus, més enllà de l'Olimp. I anunciar que la seva música, la música sacra, acaba de néixer per tocar el Cel i baixar a la Terra, per ser sacrificada a la creu, per perdonar als homes que pervertits i posseïts per la televisió a totes hores, deixen morir la veu del poble.
    Amb el botó Eject, surto disparat de dins la cuba del camió, abocat directament damunt la solera de la llitera magnètica, només espero que el sacre estigui on sempre a estat, entre la vertebra N5 i el còxis. Com el Coro, entre el presbiteri i la paret de l'Àbside esbotzada per l'Altar Major, aires nous jugant a la xarranca.

  2. Hola Enric.
    Està clar que si lo nostre fos un combat de boxa (metafòricament parlant) no em podria avindrem a un intercanvi de cop (paraules) doncs lego estimaria la lona (tal com es diu en termes pugilístics) Caram noi, quin huracà verbal! Lo teu, més que una llengua viperina (per lo de les dos puntes) sembla provindre d’una hidra de set caps (aprofitant un element molt pròpi del Julio Cortazar i que forma part del seu bestiari) Set caps que, parlant o cantant tots alhora poden fer una polifonia a set veus que enriute’n del Tomás Luis (de Victória).
    I és que al Julio Cortazar sempre el tinc molt present. Si ja els argentins són apegalosos de per si (en el bon sentit del terme i amb tots els respectes), el Cortazar i el Borges ho són en grau summe. Un cop els has llegit ja no te’ls pots desempegar. Em recorden aquest gag del paio que no es pot desenganxar el paper dels dits. A la que escrius alguna cosa, patapam, allí els tens, o l’un o l’altre per recordar-te com de bé pot escriu l’ésser humà. L’un, el Cortazar, més social, surrealista i poètic. L’altre, el Borges, més sentenciós, que amb un to i contundència bíbliques tant et pot parlar dels terrossos d’un tros de secà com de biblioteques infinites.

    Aquesta nit però, en lloc de somiar amb laberints i personatges rioplatencs, crec ho faré amb l’interior d’aquest camió cuba i no pararé de donar tombs.

    Mr. Cansongs díxit

  3. Hola Rayuela, Julio Cortazar lecturas obligadas en la ESO. Recuerdos de mi juventud.¡Que tiempos aquellos!!! Lastima que no puedo habrir el enlace, de seguro es un excelente tema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s