65 “Fitzpleasure”

“Fitzpleasure”

(Joe Newman / Gus Unger-Hamilton /
Gwilym Sainsbury / Thom Green)

Alt-J
“An Awesome Wave”

2012

No sóc d’obrir cartes que no van al meu nom però està clar que fa una estona algú amb mà experta ha fet passar aquest sobre per sota la porta del meu despatx amb la intenció d’aprofitar la meva tafaneria de detectiu. Tot hi haver-me afanyat a obrir la porta, el portador del sobre en qüestió ja havia desaparegut. El carrer estava desert i sols una lleugera brisa trencava el silenci. Un botxa ha passat rodant.


Al davant del sobre hi ha escrit un escuet “Mr. Cansongs”. A la part del darrere no hi figura cap remitent. Després de deixar el sobre una bona estona al damunt de la taula i de que hagués cridat l’atenció del meu gat blanc i gris, he intentat engrescar-lo el sobre s’obrís de forma fortuïta degut a la jugera del gat. Que semblés un accident, vaja. Però el gat ha desatès les meves insinuacions i s’hi ha ajagut de cul. Que carall, m’he dit, al cap i a la fi tot diari personal està escrit per a que un dia algú o altre el llegeixi, i amb gest ferm he obert el sobre.
Benvolgut  Mister Cansongs:   
Estic molt preocupada;  ja fa tres setmanes que no tinc notícies de vostè? Que no es troba bé? Que s’ha mort lo gat lleig i guenyo? Que han tancat el Bar Foment?  Que s’ha quedat tancat al celler lo Sr. Detectiu? Comprengui que estic amb un sin vivir. Obrint i tancant l’ordinador a veure si vostè ha fet l’entrega setmanal. Però avui me he dit, això ja passa de castaño oscuro. He de saber que li passa al Mister Cansongs. Potser se li  han acabat les idees. Potser se li ha assecat la inspiració. Potser està molt ocupat i il·lusionat amb una feina molt xula i important. I als seguidors habituals del blog ja no ens fa ni cas. Se que 64 entregues ja son moltes. Però pensi que nosaltres els seus fidels seguidors també tenim el nostre mèrit i ens mereixem  arribar ha les 100 i no que ens deixin aparcats. Bé doncs, sense res mes que dir-li, fins aviat.

Salut!

Carme


Caram, està clar que darrera aquesta enigmàtica carta s’hi amaga un missatge en clau. Amb l’ajut d’un regle he començat a traçar diagonals. L’he copiat en un foli que després he retallat, paraula per paraula, per canviar-ne l’ordre buscant totes les combinacions. He enregistrar el text amb la gravadora de veu i l’he escoltat accelerat, alentit i a l’inrevés. M’he l’he llegit al reflex d’un mirall. I res. Sols he pogut treure en net que aquesta tal Carme quan diu “lo Sr. Detectiu”, es refereix a mi, i que estava al corrent del meu affaire amb el gat lleig i guenyo (ha obviat lo de malparit i siamès). La resta s’he m’escapa de les mans. Està clar que la clau de tot plegat és saber qui coi és aquest tal Mr. Cansongs.
Per aguditzar l’enginy em preparo un Pilar Argüeso amb gel (és la darrera ampolla que em queda a la farmaciola)
Això de les “entregues”, sembla clarament un assumpte de drogues. I si parla de 100, no parlem de poca cosa. Aquí hi ha un partida de cal collons. El destil·lat sembla que va fent afecte i cada minut que passa la informació es rebel·la de forma clara i concisa. Lo del “celler” és evident que hi fica en sentit figurat. L’únic lloc concret esmentat és aquest Bar Foment. La clau de tot plegat és trobar aquest tal Mr. Cansongs al Bar Foment. El Gat em mira estupefacte. Tant ell com jo mateix ens fem creus de la meva perspicàcia i dots detectivesques.


Apuro el destil·lat, agafo la gavardina i la pipa (ara fumo amb pipa) He de trobar aquest Bar Foment i aquest Mr. Cansongs. De moment, amb la insinuació de que “ho se tot” els hi podré arremangar unes quantes rondes de whisky i escurar uns quants cendrés (per la pipa. L’economia del negoci a vegades requereix d’aquests sacrificis)


Després de rodar i rodar he fet cap al bar Foment de Sant Martí de Maldà. Només a l’entrar, en una sala contigua, a través de les portes entreobertes m’ha semblat veure, deixat en un racó i en la penombra un piano rònic i enfangat. M’apropo a la barra, m’encaro a la mestressa i li demano un whisky doble amb gel. Celebro que no hagi fet cap al·lusió ni gest al inapropiat de l’horari (som a mitja tarda) Mentre em serveix em fixo amb qui hi ha al local. Hi ha un ambient afable. Hi ha un parell de paios asseguts a la barra fent unes cervesses. Un paio sol assegut en una taula  on pren cafè. Al fons del local hi ha una taula on fan la butifarra totalment absorts pel joc i totalment aliens al que passa al seu voltant. En una cadira una gata hi fa becaines.


En una pose totalment estudiat però simulant distracció obro la cartera d’on espien tot de bitllets (són del Monopoli…) mentre li empeto a la mestressa:
– estic buscant a un tal Mr. Cansongs (li passejo la cartera pels morros) No sabríeu pas donar-me’n raó?
– Sí, home. I tant. És aquell d’allà (senyalant cap al cafeter solitari)
– Ah, sí. Caram, quin cap el meu (li he dit tot plegant la cartera i ficant-me-la a la butxaca) No l’havia vist. Ja li podreu carregar el gasto. Estant al seu terreny si provés de pagar jo segur que se m’enfadaria. Té molt de caràcter. És com una convenció que tenim establerta de fa molts anys.


M’he apropat a la taula i no he anat amb romanços.
– Perdoni que el molesti. Mr. Cansongs?
– Sí, jo mateix.
– Fa temps que l’estic buscant. Que podríem parlar un moment.
– Sí, home. Faci el favor de seure.
M’ha convidat a seure i tot just m’anava a demanar si volia prendre alguna cosa li he senyalat el meu got buit a la mestressa.
– Bé, vosté dirà.
Miri, Senyor… Cansongs. Aniré al gra. Tinc al meu poder un document que el compromet del tot.
He fet una pausa mentre la mestressa em canviava el got.
– No em miri amb aquesta cara. No es faci l’orni. Se de bona font tot el que es cou en aquest local.
– La veritat és que no se de què em parla.
– Li diu res lo de “64 entregues”?
– Ostres…
– Ja veig que se’n va recordant. Au va, prenguis un d’aquestos (li he dit tot aixecat el meu whisky doble) i segur que l’ajuda a refrescar la memòria.
No serà pas un d’aquests seguidors psicòpates. Ha vist “Misery”?
“el meu petit pingüí de ceràmica sempre mira cap al sud…”
– No portarà pas un mall amagat sota la gavardina…?
– Veig que és vostè molt agut. Però no ens desviem del tema. Com pensa sortir-se’n d’aquesta situació?
– Caminant. Si no porta un mall amagat, és clar.
– Que s’hi barreja al cafè? Merda d’aquesta amb la que trafica?
– Miri, està pixant fora de test.
– Venga, home. Fins i tot sé que ha d’arribar a les 100 entregues.
– Aquest és un assumpte que no li incumbeix.


En aquestes ha entrat un paio al local que ha vingut directament cap a nosaltres.
– Hola. Li presento a Mr. Raons. El senyor…?
– Pesquises. inspector Pesquises.
– Això. El senyor Pesquises ja se’n anava.
– Sí… i tant. Però recordi que tenim un assumpte pendent. Fins aviat (he apurat el got d’un glop. Quan he arribat a la porta he dit en veu alta per a que em sentís la mestressa) Ah, i gràcies pel convit. Molt amable, com sempre (i me n’he anat)

I se n’ha anat. Mentre demanava un parell de cafès Mr Raons m’ha dit:
– Caram, de que el coneixes aquest galtut?
– De fet no l’havia vist mai. Però m’ha fet recordar que tinc una cosa pendent. Ens acabem els cafès i m’acompanyes.


Hem arribat que encara hi havia claror de dia. Hem encès el llum d’oli i hem baixat per les escales cap a la foscor del celler. Hem obert els feixucs candaus i cadenes que asseguren la pesada reixa. Aquell lloc tenebrós estava sumit en el silenci més absolut. Ni rastre del sarau i la disbauxa que habitualment hi regnaven. Hem fet alguns crits que s’han perdut, foscor avall, rebotant per les rocoses parets d’aquelles cavitats. La desolació s’ha apoderat dels nostres esperits.
– Hem sento fatal (li he dit a Mr. Raons) Això és com fer hort. No en hi ha prou en sembrar una planta, s’ha de cuidar cada dia. És distret i divertit l’acte de fer criatures. Però se’ls hi ha de pagar les sabates.
– No desesperis. Amb dos simples pedres es pot provocar un incendi.
– Vols dir…
– Sí, home. I tant. Per que no cantem alguna cosa?
I així ho hem fet. Hem taral·lejat una melodia. Primer amb timidesa, com qui no gosa. Després amb la desesperació de dos nàufrags a la deriva. Sota aquelles bòvedes granítiques i la esquifida claror de la flama vacil·lant, més que una cançó allò semblava una pregària. Un pregària cap a un Déu sord i mut.
De sobte s’ha escoltat una remor minsa, gairebé inaudible que sortia de la foscor. Cada cop s’ha anat fent més forta. Llums encegadores han definit els perfils d’aquella caverna infinita. Gairebé sense adonar-nos-en els nostres cants s’han vist acompanyats per una munió de veus i instruments, creant acords i harmonies inversemblants. Un in crescendo fastuós. A Mr. Raons i a mi ens han saltat les llàgrimes d’al·legria. Fins i tot amb el Robert Plant, amb qui tenia una relació esquerpa, ens hem fos en una llarga i afectuosa abraçada.
En mig d’aquell lloc tenebrós, estrany i inhòspit he sentit que tornava a ser a casa.

 

Alt-J és un grup britànic fundat l’any 2007 i que fins al moment sols ha publicat un EP i un llarga durada, aquest magnífic “An Awesome Wave”. Veurem que ens depara en un futur pròxim aquesta jove i prometedora formació.
 
La primera versió, en estudi (amb el vídeoclip oficial) Una segona versió enregistrada en directe al Festival de KEXP (una emissora de radio de Seattle, EEUU, una de les més importants pel que fa a la divulgació de la música independent) I una tercera, un remix amb l’alquímia i barreges habituals en aquests casos.
 

http://youtube.googleapis.com/v/hlvhf7rUfuQ&source=uds

http://youtube.googleapis.com/v/nQm-MfleN_4&source=uds

 
Anuncis

7 comentaris

  1. Des de l'últim El sitio de mi recreo, han sigut 33 dies de recreo? o d'abstinència i dejú de Mr Cansongs. Deu ser l'onzé Manament de la llei de la música. Una penitència de tal calat, només pot tenir com origen, la veu divina, gravada amb el propi dit de Déu, com un lector làser, damunt les taules de pedra sagrades. I com l'evangeli apòcrif de Judes, aquest onzè manament ja fou silenciat dalt mateix del mont Sinaí. Moisès, amant de la música i la Movida del Sinaí, agafar dos callosos de cervell de gat, ben punxencs, i va desfigurar lletra a lletra, amagat dels ulls de Déu, l'onzé manament: אתה dijú וcansongs הגמילה לפסח בקנה מידה HiFi (Faràs dejú i abstinència de Cansongs en temps de Pasqua Hifi) A l'arribar a l'esplanada del mont Sinaí, desprès de 33 dies i 33 nits de dijú i abstinència, no de 40, com diu el llibre sagrat de l'Èxode, va veure com el poble estava adorant un vedell d'or, llavors colerós, va piar i partir amb 33 trossos, les taules de pedra sagrades. Perdent-se per sempre el vademècum original dels 10 manaments + 1 circumcidat per Moisès, en ple descens de l'única estereotomia sagrada de la història. Amb una gran confusió popular, llamps i trons despullaven el cel, es van tornar a repicar els sagrats Manaments. Mentres els mestres picapedres, axurriacaven els aprenents per què els proveïssin de noves lloses granítiques, lluciaven talpons i punxons, gúbies i escarpes. Llavors davant d'aquell puzle de lletres de pedra, Moisès amb l'habilitat d'un mag, camuflar, a posta, una altre cop, lletra per d'altra, l'onzé Manament. Amb aquella fila de fitxes pètries de dòmino per desxifrar, van aprofitar per fondre tot aquell vedell d'or dins un gresol gegant i en van fer un sant Grial i una agulla sagrada pel gramòfon de Moisès. Sempre el duia a sobre, sota la túnica, per això se l'hi deia túnica sagrada, per què ningú la podia tocar, hi portava amagat dels ulls de Déu, el gramòfon amansa pobles. La cua daurada del vedell d'or, al no servir per espantar mosques, la van fondre i convertir amb metres i metres línials, de cables RCA musicals de primera qualitat. Un cop reeditats a la pedra, els nous 10 manaments, van muntar un festot-rave, amb un Dj de luxe, que va fer sonar amb agulla nova d'or endurit, les taules de pedra, regravades de nou amb format circular, essent els primers discs de pedra de tots les eres. Els 10 (- 1) Manaments Sagrats de pedra, sonaven damunt el gramòfon de Moisès que duia amagat sota la túnica sagrada.
    Mr.Cansongs oïdor eclèctic de tot tipus de temes, amb les taules de pedra sagrades damunt les seves mans, adquirides per atzar?, en alguna Necròplis, tègula o marge despedrat, ( ja l'interrogarem, amb mall i llata si cal). I fent cas omís de les 55 rpm recomanades per escoltar bé els 10 manaments, amb aquell afany innat d'escoltar i esbrinar noves formes musicals, va col.locar la palanca de les rpm, a 33. Llavors amb aquell senzill moviment, va fer un salt en el temps i l'onzé manament encriptat, lletra per altra dins les taules de pedra Sagrades, va esdevenir revelat i sonor, davant els seus ulls i dins les seves orelles. I la troballa d'aquell só, el primer pecat original, amagat dels ulls de Déu per Moisès, ha sigut la seva penitència. 33 dies de dijú i abstinència musicals, com Moisès al mont Sinaí i Jesús al desert, no van ser 40 dies com diuen les Sagrades Escriptures, van ser 33 rpm.

    Ben escoltat de nou, a màximes rpm!

  2. Molt ben trobat aquest origen de les 33 rpm. Això pel que fa a la totalitat dels Manaments (10+1), o sigui tot l’àlbum sencer. No se si l’11 Manament aquest es publicarà en forma de single, per a promoció del LP. En aquest cas un s’ha de recordar de canviar la velocitat a 45 rpm.

    Salut i revolucions!

    Mr. Cansongs díxit

  3. Ens ha arribat un comentari de Mr. Raons.
    I diu així:

    Bones,
    Mr. Valls té raó… tinc “els Manaments”. Els originals…

    Quant el Diluvi Universal… les aigües foren empentades per Yavé, des d'Orient cap a Ponent, varen arribar fins a la serralada del Tallat, al peu de la Vall del Riu Corb…

    Tot just, saltant la carena, les aigües arrossegaren dòcilment l'arca de Noé fins al peu de la Fogonussa… entre aquest lloc sagrat i l'Estela de Preixana… en un lloc anomenat “l'estany de la barquera”.

    Just en aquest lloc, morí Noé… i d'aquí és lliuraren els animals resguardats a la barca per a repoblar la terra. La dona de Noé restà en aquest lloc i fou coneguda com la barquera de la humanitat…

    Com a intrèpid indiana Jons de la vall del Corb, vaig desenterrar, en mig de la barca, els primer Manaments… verificant que els de Moisès, són una còpia, una còpia d'una còpia d'una còpia…

    Mr. Valls té raó… tinc “els Manaments”. Els originals… de 45 rpm… versió longplay…

    Mr. Raons

  4. Fogonussa, Estela de Preixana, Estany de la barquera, Barquera de la humanitat…que collons ens passa que em d'anar a Xexenitzà, Nova Zelanda o d'altres racons pútrits de món, cercant no se quin paratge del collons. Tenim llocs aquí, a un cop de pedra…llocs de l'edat de bronze, per què no s'atreveixen a datar-los més antigament, segurament per interessos bíblics… segur hi ha fonaments per situar-hi l'origen de l'humanitat o fins i tot de la vida. Antropologia en estat pur, putes agències de viatges!
    Ara mateix reservo un creuer…(despenjo el telèfon i truco..973..
    – Viatges allà als collons digui'm?
    – Em dic Moisès i voldria fer una reserva per visitar la Fogonussa..
    – Un moment que ho consulto a l'ordinador…(que collons sap un ordinador de merda…)
    -M'espero, m'espero, tranquila
    -Escolti Sr.Moisès, que per Fogonussa no em surt res…
    -I si mira per l'Estany de la barquera o l'Estela de Preixana?
    -Un moment que ho miro a la pantalla de la companya…(que collons hi deu tenir a la pantalla…una peixera…)
    -M'espero, m'espero…
    -Em sap greu Sr Moisès però tampoc em surt res, però tinc d'oferta, un creuer pel Nil amb espectacle musical de cocodrils inclòs dins les piramides..que
    -No,no no m'interessa…aquest cop em quedaré a casa mirant la pel.licula dels deu manaments,una comèdia inacabada a falta de trobar i conèixer el guió original, amb banda sonora inclosa. Un furt molt buscat per melomans i coleccionistes.

    Saluts i còpies.

  5. Enric i Jordi; Jordi i Enric,
    Felicitats per fer-nos redescobrir la història sagrada. Quants fets desconeguts i apassionants!! Quants lligams amb la nostra societat actual!
    Que si LP, que si rpm, que si creuers…. quina barreja!
    Veig que l'Enric a carregat les piles durant le dejuni al que ens ha sotmès Mr. Cansongs. I Mr. Cansongs també ha tornat ben inspirat amb el Sr. Pesquises.
    Salut a tots dos!!

  6. Hola Ramon.
    Celebro que després d’aquest dejuni musical els fidels seguidors del blog encara continueu al peu del Sinaí.

    una abraçada

    Jordi

  7. Hola Mr Cansongs, como siempre excelente narrativa e interesante propuesta musical. ☺☺☺

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s