57 “The Killing Moon”

 

 

“The Killing Moon”
(Will Sergeant / Ian McCulloch / Les Pattinson / Pete de Freitas)
Echo & The Bunnymen
“Ocean rain”
1984

Hi ha qui se les pensa totes. Els senyors de les SGAE (Sociedad General de Autores y Editores) des de la seva fundació, allà per l’any 1899, amb les sigles SAE, fins a dia d’avui, han vetllat i vetllen pels interessos dels artistes i editors preservant-los dels tractes abusius per part d’intèrprets i d’oients (que sols farien que parar l’orella sense deixar anar un duro) i recaptar lo que per justícia els hi pertoca als indefensos artistes. I així és com es van forrant cobrant l’impost corresponent de la venda de discos i dels concerts en directe, de les emisions a través dels mitjans com ràdios i televisions. No contents amb això (el diner crida diner) han clavat queixalada a tot allò que sona: bars, perruqueries, supermercats, esglésies i tota mena d’establiments susceptibles de poder-s’hi escoltar música curosament registrada i catalogada als seus engreixats i lucratius arxius.

Amb l’arribada de l’era digital i les noves tecnologies, que permeten fer còpies idèntiques a l’original, i amb Internet, que les propaguen fins als confins més remots del planeta i part de l’estranger, se’ls hi ha anat de les mans una part gran del pastís. Però no patiu, que de gana no es moriran. Al menys els quatre espavilats de torn, que no fan més que rumiar d’on treure “tajada”. Ja van aplicar un nou canon pels suports digitals, ordinadors i aparells reproductors. I tant hi fa que l’us que se’n faci no sigui aquest, doncs l’impost és de caràcter preventiu (per si de cas…), molt propi dels nostres temps, passant-se pel forro el dret més fonamental de la nostra democràcia com és la presunció d’inocència. Mentre no es demostri lo contrari tots són presumptament delinqüents i se’ns hauria d’aplicar “ipso facto” la llei de ganduls i malfactors.

El penúltim “invent” en aquesta matèria és utilitzar a les cadenes de televisió, i consisteix en que la pròpia televisió munta una factoria de música. Un grup de músics que composa i registra convenienment els seus temes musicals. Després ells mateixos s’encarreguen d’omplir hores i hores de programació per poder anar vivint del xollo. Es veu que fan una pasta, sent actualment la música que més ingressos genera. Feta la llei feta la trampa. I si la música es toca en directe, doncs es cotitza més. Així doncs és com ens expliquem que en aquests programes de matinada de tarots i consultoris esotèrics, darrera d’una bruixa o bruixot agorer i malastruc aparegui algun músic tocant sense parar, molts cops practicament de manera inaudible (és veu que lo del volum tant és). La qüestió és que el paio toqui, i com més estona millor (el contador dels euros va donant tombs…) Basicament es tracta de guanyar calés amb una cosa que no serveix per res.

Aquesta pràctica, fins ara pròpia d’horaris intempestius, ja s’ha començat a estendre a altre franges de la programació, i ja comencem a veure magazíns o concursos amb els seus músics de torn (gairebé no se senten però també compta…) Sembla que l’actual direcció de les SGAE (menys mal…) ha qüestionat aquesta pràctica i hi ha un debat obert. No és d’estranyar que mentre no s’aclareixi el tema a nivell legal, aviat veurem a l’home del temps fen les seves prediccions metereològiques amb un paio al costat tocant les maraques, o als presentadors dels telenotícies donant alguna notícia d’abast internacional al compàs d’un bolero, o els debats del Cuní i els contertulians habituals discutint sobre economia als acords d’una big band.

He pensat que potser podria aprofitar la benentesa i treure’n benefici. La qüestió és contactar amb un músic que estigui disponible i disposat a endur-se uns diners extra (tal com estan les coses ningú diria que no), que composi, registri i després interpreti els temes mentre jo (i ell) anem pel carrer, entrem en algun establiment (com més gent hi hagi millor) o fins i tot mentre estic escrivint aquest blog al so de tonades, ritmes i arpegis de lo més variats. Si el negoci va bé igual puc ampliar la plantilla contractant més músics i figurants que vagin escampant la música aquí i allà. Podria ser una bona manera de sortir de la crisis. Un o altre ho pagarà.

Com ve sent habitual, hi han raons i cansongs que no lliguen en res. Potser en el cas de “The killing moon” el podríem relacionar amb els bruixots i adivins que apareixen de matinada a la televisió i fan referència a la fatalitat del destí. Echo & The Bunnymen és una banda de post-punk formada a Liverpool l’any 1978 i que després de diferents etapes, separacions i alguna mort, encara estan en actiu. La seva música és molt característica del post-punk d’aquells anys 80. “Ocean rain” es va escoltar moltíssim en el seu temps al pub del poble. De fet conservo LP original (no recordo massa bé com va arribar a les meves mans però és un dels que es va salvar de la crema del pub. En algun cansongs anterior ja se’n ha fet referència a aquell incendi “fortuït”)

 

 

La versió en estudi de l’àlbum i una altra gravada en directe en un concert celebrat l’any 2001 a Liverpool, la ciutat natal del grup.

 

 


http://youtube.googleapis.com/v/s5ipLE1cD6M&source=uds

Anuncis

4 comentaris

  1. Avui m'espero a la consulta del dentista, sentat en un a butaca forrada d'escai, una butaca que era calenta abans de sentar-mi i ara encara n'està més, porto molta estona esperant. A la pantalla de la tv, el conill gegant de la pel.licula Donnie Darko que passen pel Plus, empassades totes les revistes (crec caducades), doncs entre elles hi havia un reportatge de les Infantes fent la comunió. Just quan bavejava amb l'invasió subtil de'n Pere Calders, sona The killing Moon, acompanyant en Donnie Darko i el conill gegant Frank, llavors m'han cridat perquè entrés amb estrés dins el patíbul. Una altra butaca m'espera, sota el paper de protecció també hi ha l'escai encara calent, segons com vagi la cosa, en pot estar molt més, de calent. No per l'estona que hi pugui estar sentat, que també, si no per l'escalfor que poden transmetre les meves gònades a través de l'escrot i aquest transmetre'l i sucarrar l'escai, que no deixa de ser un collons de plàstic, enganxós a l'estiu i fred a l'hivern. El de la bata blanca s'hi podria forrar tots els diplomes i les orles que te penjats a la paret, esgrogueïts pel tabac d'anys endarrere i el reflex de litres i litres d'alcohol i anestesia clorofòrmica. Convinació i atracció fatal, escai, cloroform, dentista i gònades, a més, avui el fil musical es indesxifrable, la rotopolidorabrasivaincisiodental fot més soroll que la tuneladora Barcelona, també comparteixen la mateixa pols de diamant, potser també hi esmorzent amb pols de diamants. Després de vint-i-vuit canvis de discs, petits cinzells, gumies, bandes desbarbants i radiografies codificades amb 3D, la sessió acaba amb les mans del de la bata blanca, fora de la meva boca, el meu queixal del seny fora de la meva boca, i jo fora de mi amb la boca oberta i fora de lloc, la servo damunt d'una mà, a l'altra i tinc la factura-recepta de l'intervenció, me l'ha donat l'ATS amb les mans tremoloses, el seu subconscient la delata. La repasso encara amb la boca oberta damunt d'una mà, amb l'altra agafo la recepta i la repasso:

    ESCROT – Que collons és aquest 3% afegit, quin concepte és tributo-comisión sgae?
    ATS- És per finançar l'emmarcat dels diplomes i orles,per això em muntat una factoria de música i és el % repercutit..
    ESCROT- Quina música? jo no he sentit res…
    ATS- Sí home si, el fil musical que sent, escolta, escolta….
    ESCROT- Jo només sento el soroll de la rotopolles dels collons…
    ATS- Això mateix..!, em gravat el soroll de les rotopolidoresabrasives, combinades amb algun crit real d'alguna extracció i ho anem passant pel fil musical i cobrant pel fil telefònic a través del targeter…
    ESCROT- Ho sigui que tota aquella sorollada de l'extracció i la remenesta per dins la meva boca era Playback…?
    ATS- Ben bé playback no…és la banda original..

    Treu el cap el de la bata blanca, i mirant per damunt les ulleres retroil.luminades, pregunta si hi ha algun problema….al que jo contesto:

    GÒNADES I ESCROT- M'has arrencat l'únic queixal del seny que em quedava, avui també tenia la renovació del permís d'armes, armes de tots tipus…com aquesta de destrucció massiva….

    ATS- Que fa amb aquest bazuca amagat sota els pantalons, jo em pensava que estava content de veurem…

    GÒNADES I ESCROT- Si que n'estic de content, no és preucupi pel bazuca només el faré anar un 3%, el soroll que farà està pregravat, a la consulta d'abans de venir aquí, a la del metge per la renovació del permís d'armes, i del de conduir…res homes res només serà un 3% de Fuego Amigo, daños colaterales…i bla.bla,bla, tranquils que aquesta comissió us la podreu desgravar, doncs ho donaran com a zona catastròfica, serà el 3% devengat o potser venjat….per fí.

  2. Enric,
    ja veig que les teves peripècies amb el dentista encara continuen. A sobre del mal que fot i de lo car que és, sols falta que vaguin carregant “drets d’autor sonors”. Entenc que t’hagis quedat amb la boca oberta…

    Mr. Cansongs díxit

  3. Salutacions Jordi,

    Una vegada més i, com sempre, nova i molt bona proposta musical la suggerida avui! Crec que “The Killing Moon” és una peça que els va sortir rodona (lletra, estructura, so…) als Echo & The Bunnymen. Potser serà cosa de la influència de la lluna, no?
    Respecte al tema, en el seu dia, en sentir per primer cop la veu d’en Ian McCulloch creia escoltar de nou en vida en Jim Morrison dels Doors. (De fet és una sensació que encara tinc ara barrejada també amb el Bono dels U2).
    Pel que fa als senyors de les SGAE és vergonyós, han fet molt mal als mateixos musics i als melòmans. Ara, res ja és igual.

    Una abraçada!

    Toni

  4. Hola Toni.
    Suposo que aquesta relació que estableixes entre el McCulloch-Morrison-Bono no deu ser tant per la veu (que potser també) sinó per l’actitud i pel “porte”. El del cantant al front d’una banda, erigint de part visible i de lider. Cantant totes aquelles paraules tant ben dites amb convicció i veu ferma. Tres dels grans. De moment dos ja han passat per aquí i l’altre, el Jim Morrison, no tardarà gaire en fer-ho. Et deixo amb el cuquet de saber amb quin tema ho farà… encara que aquest cop seré previsible…

    Lo de les SGAE no té nom. I la manera com alguns artístes se’n serveixen tampoc. Ens trobem en aquell cas contradictori en que a les cançons ens diuen una cosa i en realitat fan tot el contrari. Que hi farem…

    Co sempre, gràcies per les teves paraules i per ser-hi.

    Bona Setmana Santa!

    Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s