49 "L’horizon"

“L’horizon”                    
(Dominique Ané)
Dominique A
“L’horizon”
2006

En els nostres esporàdics viatges per aquests mons de Déu, amb el bon amic Josep Guardia ens vam fer l’obstinat propòsit de veure de primera mà les tres representacions de “La batalla de Sant Romano”, que Paolo Uccello va pintar entre els anys 1450 i 1456 i que estan esbarriades per tres museus diferents, en concret, la Galeria dels Uffizi (Florència), la National Gallery (Londres) i el Louvre (París). Nosaltres les anomenem “Les tres batalles”.

Al tríptic “La batalla de Sant Romano” (tremp a l’ou sobre taula, 1456), de Paolo Uccello, a cadascun d’ells hi han representats tres moments de la batalla que van tindre lloc l’1 de juny de 1432 a Sant Romano (prop de Lucca) entre les tropes sieneses i florentines, obtenint aquestes últimes la victòria. Uns anys més tard Paolo Uccello va rebre l’encàrreg de representar aquest esdeveniment històric en tres pintures de gran format. Meticulós i perfeccionista, el Paolo acostumava a passar la nit al seu estudi intentant situar els punts de fuga de la perspectiva. Durant el dia se’l veia al corral de casa, empaitant el gall, doncs estresava les gallines i no hi havia manera d’aconseguir ous frescos per la pintura al tremp. Tot això davant la mirada resignada de la seva dona, farta d’esperar-lo, veia com allò de “a la taula i al llit al primer crit” no anava amb el seu atribolat marit. Mentre la soferta muller intentava agafar el son, el Paolo s’esbarallava amb els cavalls, armadures i llances. Després dels esbossos i estudis preliminars va vindre l’execució de les obres. Durant el dia, el Paolo disposava d’alguns “maxaques” que molien els pigments, preparaven les superfícies i els aglutinants (a base d’ou separant els rovells de les clares) i donaven primeres capes de color. Desvetllat, el Paolo es passava la nit treballant en algun escorç enrevessat. En aquella lluita frenètica, el Paolo i els seus ajudants sols es donaven un respir quan la seva dona, amb les clares d’ou sobrants, els hi preparava uns merengues per berenar (encara que discutida, aquesta podria ser una hipòtesi de l’origen del famós dolç) Un cop també, amb l’obra ja ben avançada, van fer una cassola (sembla que a dins hi va fer cap el gall…) Durant tot el procés, al taller del Paolo es va lliurar una autèntica batalla. Envellit i extenuat, es veu que d’aquella feta el Paolo poca cosa va pintar més, dedicant-se a fer hort, a cuidar les gallines i a donar llargues passejades. Cada dia del món, per esmorzar, la seva dona li prepara un parell d’ous ferrats.

L’any 2005 vam descobrir el que el Josep anomena “els viatges de pobre”, és a dir, vols low cost i allotjaments econòmics. Sota la neu que queia i emblanquinava Florència, a la Galeria dels Uffizi van veure “Bernardino della Ciarda, derrocat del seu cavall”, la “1a batalla”. Al quadre, soroll. A fora, silenci.

Al 2008, tres anys mes tard, a la National Gallery de Londres hi vam veure “Niccolo da Tolentino, al capdavant dels florentins”, la “2a batalla”.

A París, en una sala del Louvre ens espera “Intervenció de Micheletto de Cotignola”, la “3a batalla”. Dins el llenç, acers, fustes, bèsties i homes resten immòbils, suspesos en l’aire en el moment just abans del terrabastall. Esperen tenir-nos davant per escoltar-lo. Tenim una batalla pendent a l’horitzó. Ens veiem al camp de batalla.


Dominique Ané (Provins, 1968) és un cantant i compositor francès, de grans inquietuds experimentals i estètiques per renovar el gènere i trobar un so propi. En els seus treballs està molt acurada la producció, afegint a la clàssica formació de rock, seccions de vent o de corda. En altres, en canvi, està més dominat per l’electrònica (“La musique”, 2009) La música de Dominique A és d’una gran força emocional i lirisme. “L’horitzon”, una peça èpica i aclaparadora, n’és una bona mostra.


Agrair a la Teresa Domingo la traducció de la lletra (aquest jovent sols sap anglès…) que ha lliurat i guanyat una batalla amb la llengua romànica.

“L’horitzó”

“ No anirem massa lluny” et diu el capità.
Avui, massa obstacles per guanyar l’horitzó.
Balenes estirades gemeguen sobre la sorra.
La seva sang cobreix unes boques plenes d’hams.

Tants cims ocultant l’horitzó.
Carenes insensibles a la lentitud de les planes.
“ Estic totalment afligit” et diu el capità.
I tu sents que diu la veritat, que ho diu de cor.

Al moment, la boca vermella d’una dona amb arpó
que travessa els murs i sagna les balenes.
Durant mesos et fa menysprear l’horitzó i quan
tu el creues enaltir el capità

A l’ entrar a casa teva et dius que fa bo.
La mentida envaeix les teves venes.
T’agrada tant la sang de les balenes,
que desborda els llavis de la dona amb arpó.

Però un dia, el capità, amb  ulls exorbitants,
et diu:“ tornem-nos-en“.
És temps de sortir del somni de les reines,
ja que ningú no t’espera tant com l’horitzó.

És Lob Nor qui t’espera, l’Inlandsis qui et crida.
La Sierra Nevada qui a la nit crida el teu nom.
I és la Gran Blavor qui realça el cel.
Cadascun d’ells et reclama i t’ofereix l’horitzó.

Però aquest se t’escapa i es deté davant del seu impuls,
pels cims agrestos i valls atrapades.
Pobles amb cor de pedra de formes extravagants.
Mira, la barba t’empeny i el teu pas es fa lent.

I tu, de lluny sents els gemecs de les balenes
que abans de morir a la sorra, sens dubte,
han conegut l’horitzó on el capità,
espera que tu creuis el camí.

Però un dia, en el silenci que s’eleva pels voltants,
els teus ulls aterren. Tu saps que t’han deixat sol
amb el teu somni, del qual, l’ombra és un voltor.
Qui sota els teus parracs sent com s’asseca la carn.

I encerclant-te lentament, ell et reprèn.
La situació canvia i les corbes es desfan.
Sí, tot esclata. Sens dubte l’has d’esperar.
És ell qui ve a tu. Ell hi és: l’horitzó.



Dominique A va actuar el passat 19 de gener al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida, dins la gira de promoció de “Vers les leures” (2012), el seu darrer disc. La segona versió (en directe) que podeu escoltar pertany a aquesta gira.
La primera recull la versió en estudi que apareix a l’àlbum.



Anuncis

7 comentaris

  1. Salutacions Jordi,

    Gràcies per ajudar-nos a ampliar a la parròquia de seguidors del Cansong els “horitzons” (mai millor dit) a través de temes com el signat per Dominique Ané amb lletra interessant i, també, bon videoclip (simple i efectista). Per altra banda, trobo que la vostra vivència d’anar pel món a veure in situ els quadres de Paolo Ucello és un bon punt de partida per fer un guió cinematogràfic. Planteja-t’ho, de veritat? Potser, per abaratir costos, podries plantejar-te fer una adaptació del guió amb les anades de dos marrecs d’Anglesola a escoltar a plaça “les campanes” dels campanars de Tornabous, Vilagrassa i Barbens…

    Una abraçada!

    Toni

    Nota: Aniré a fer el tafaner via Google a descobrir els quadres de l’Ucello (potser també hi apareix alguna gallina del corral de casa del pintor. Ja t’ho diré)

  2. Hola Toni.
    Cal tindre en compte la teva proposta de guió. No hi ha dubte que en la variant que proposes hi ha la mà experta d’un productor assenyat i que s’adapta als nous temps, doncs lo de canviar els campanars pels quadres abarateix el projecte i el fa realitzable. Com ja he manifestat molts cops, és un plaer comptar amb el teu seguiment i els teus comentaris.

    Una abraçada

    Jordi

  3. Aquí tenim un nou comentari de l’Enric Valls. Aquest cop juga amb l’horitzó, aquest espai i no-espai alhora, tant ple d’esperances com d’amenaces. Una fina línea, ni això tant sols, un lloc inventat entre dos colors. Un cop més l’espai del comentari es queda petit i l’he de col·locar amb dues parts. Dues parts separades per un horitzó. Voila ce que Enric Valls affirme…

    Tinc els peus nus dins de l'aigua, les potes de la taula de fusta que ocupo, també. M'estic acabant de llegir el diari d'Avui, i també la tapa del dia, esqueixada de bacallà, -les patates al punto de sal- s'havien acabat, el xiringuito està situat a rans de mar, avui està buit, només hi ha el giri que el porta, un paio molt alt, vingut dels Països Baixos. De fet ja tinc els peus més estovats que la tapa d'esqueixada de bacallà que m'he esmorzat, que per ser que estic vora mar, de salat en te ben poc, per no dir gens. De fet normalment el dessalen ben poc, segur que l'aigua que hi fiquen deu ser la mateixa aigua salada del mar d'on ha sortit el bacallà per ser esqueixat, així hi ha més consumicions líquides, per saciar la set de sal del bacallà. Els holandesos acostumen a ser bastant blancs de pell, bastant alts i bastant sossos, com la tapa d'esqueixada de bacallà, preparada segur pel giri, un paio molt alt, vingut dels Països Baixos. El diari d'avui, com el d'ahir i com el de demà, només serveix per desfulla'l i escampa'l per terra, quan estàs fregant i t'entren ganes de cagar, per poder trepitjar la part que has fregat sense deixar petjades, tant en l'anada com en la tornada del bater i després d'haver gastat el full de la carta al director, per fregar-t'hi el cul repetides vegades. Doncs entre l'esqueixada de bacallà i l'arena de la platja el director no contestarà cap més carta, no pas avui.

  4. Voila la segona part…

    Aixeco el cap i miro cap a l'horitzó. Estiro el braç dret i aixeco el dit polze, fen coincidir la punta del dit damunt d'un petroiler que flota just entre la línea del mar i del cel, tanco l'ull esquerra per entre guardar i apuntar, em va just de tapar la popa del super petrolier, giro el canell i el dit polze amb horitzontal, immediatament desapareix. Res més senzill, faig el mateix amb un transatlàntic, simulo que és el Titànic amb el polze, i aixeco l'altre braç i el dit polze esquerra simulant l'iceberg. En el mateix pla horitzontal, el dit polze iceberg no és mou i el dit polze dret que va seguint i tapant el transatlàntic és el que avança i topa, els faig col.lisionar en l´horitzó llunyà, giro el polze dret cap per avall, el polze iceberg encara hi és, el Titànic s'ha enfonsat. Això si que és una arma de destrucció massiva, entre l'ull i l'horitzó, el meu dit que s'estira i s'arronsa com si fos una “fuella” d'una càmera de gran format, on en el muntant del davant hi tens el punt de vista i en el del darrera la perspectiva. Continuo el joc d'enfonsar la flota en l'horitzó, després d'un vaixell pescador, li toca a un catamarà, seguit d'una llança motoritzada dels guarda costes que persegueixen uns traficants de bacallà, i una fugaç moto aquàtica que s'emporta un surfista i s'estavella contra una banana aquàtica abandonada, els tripulants d'un patinet d'aigua arriben esgotats del naufragi, quasi bé ja tinc el dit polze dins de l'ull la proximitat de les imatges m'enterboleix la visió i la perspectiva. Obro l'ull esquerra i baixo els braços-canó al mateix temps, al davant tinc una nàufraga que em crida: -Vous êtes à blâmer? Seguit d'una hòstia, que em fa perdre el món de vista i també l'horitzó.

    Vés a saber que collons m'ha dit, crec que amb francès, però… el giri del xiringuito tampoc ho ha entès, ni l'hòstia, ni el que m'ha dit, només sap parlar flamenc i anglès. Hauré de buscar una traductora de francès perquè hem fagi d'intèrpret, ara, això pinta incert.

    En el full d'economia del diari d'avui, el mateix que acabo de trepitjar, tornant dels serveis per esbandim l'hòstia de la cara, s'hi llegeix que és de difícil predicció, si en un horitzó pròxim, la prima de risc és tornaria a enfilar pels núvols. Horitzó i núvols, segurament que en totes les mirades diàries cap a l'horitzó, els núvols hi son presents, acompanyant i vestint un horitzó que contemplem com si fos el futur, inabastable i llunyà. Una línea infinita, molt més enllà d'on som ara, avui, en aquest precís moment, el present. Però amb la perspectiva que ens dona la distància i el temps, si l'horitzó és incert, el present, ara, també.

  5. Enric, merci bien pour votre paroles.

    Jordi

  6. Nois, quin domini del francès que teniu tots dos.
    Je suis “estupefacté”.

  7. d'estupefacte, moi plus…

    Merci bien

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s