44 “Castillos en el aire”

Castillos en el aire”                     
(Alberto Cortez)
Alberto Cortez
“Castillos en el aire
1980

Breu història amb metàfora (o no…)

Aquest passat diumenge al matí, uns quants expedicionaris abnegats ens vam obstinar en el ferm propòsit de recórrer el castell i l’antiga muralla del nostre poble, Anglesola (segles XII-XIII). Res a dir a tant noble i instructiva gesta si s’hagués tractat d’un altre lloc (“haver anat a Montblanc” em va dir un al comentar-li el fet). Agosarat o ingenu si tenim en conte que a Anglesola del castell i de la muralla ben poca cosa en queda. Practicament res tret d’uns minsos vestigis, alguna pedra a la que hi volem veure certa encaració, i munts de runa que amb molta fe i imaginació podríem dir-ne que al seu dia formaven part de l’antiga muralla.
Així doncs, el gruix del grup estava format majoritariament per personal de la generació del 62 i allegats, als que d’un bon començament s’hi va afegir el Josep M. Duró, gran aficionat al tema i que no sent de la mateixa quinta és com si ho fos. La Pilar Rovira, historiadora, fent honor al seu pare, va impartir una classe magistral, fen-nos reviure el naixement de la nostra vila. Durant unes hores, les paraules de la Pilar i la nostra predisposició i entusiasme van aixecar de nou aquells murs. Jo, com a home de l’ofici, ja veia als paletes de l’època com mitjançant soges, troncs i molts braços, anaven aixecant la construcció. Cotxes, asfalt, senyals, contenidors, fanals, tot va desaparèixer per donar pas al antics vilatans que amb esforç i tenacitat es preparaven per defensar-se dels possibles atacs sarraïns. La fortalesa encara es mantenia en peu quan vam arribar a cal Marina, lloc on, segons alguna hipòtesi (poc contrastada), acabava la muralla (i que comença a cal Pàmies). La fortalesa encara va aguantar els embats dels vermuths fruit de l’encesa conversa que la descoberta generava. Després, quan cadascú se’n va anar cap a casa, els murs van trontollar i, al cap de no res, es van desmoronar.

A la tarda vaig sortir a fer un vol. Del castell i de la muralla sols en quedaven uns minsos vestigis, alguna pedra a la que hi volem veure certa encaració, munts de runa. Per un moment, aquí i allà, torno a aixecar murs, arcades i contraforts. Però aviat s’esvaeixen. És una feina massa titànica per un home sol. Cal l’esforç de tot un poble.


Alberto Cortez és un cantautor d’origen argentí (Racul, La Pampa, 1940) afincat des de fa molts anys a Espanya. Cantant de veu poderosa i escriptor de tall clàssic. És un dels meus autors preferits al Karaoke. “Castillos en el aire” va com anell al dit per il·lustrar i fer créixer davant els nostres ulls la desapareguda muralla d’Anglesola.



Bon Nadal a tothom





Anuncis

5 comentaris

  1. Hola Enric. Ja veig que t’ha passat com a mi, que els galets, els tions, torrons i tots els enrenous del Nadal no t’han deixat temps per estendre’t massa en l’escrit. Jo volia desarrollar el tema de la construcció (aquí els del ram haguéssim disfrutat) obrint la caixa d’eines i traient tot l’arsenal. Però veia que la cosa s’allargaria massa i ens aniríem a Rams amb el nen encara per batejar. Això sí, has fet bullir l’olla de valent, i t’ha quedat una escudella de Nadal (amb la carn d’olla i la pilota corresponent) la mar de bona (“con fundamento”, que diria l’Arguiñano)

    Moltes gràcies i Bon Nadal!!!

    L'escrit de l'Enric…

    Agafà la Smith & Wesson amb càrrega de Magnum 44 i començà a disparà contra la muralla, n'és feta de música, argamassa de sons, partitures i vinils, llagues i ampits de singles, amb grans esquerdes clàssiques cosides amb grapes d'inoxidable, petites fissures electròniques per tot arreu, arranjaments i assajos visibles. Un monstre hi buidà tot el carregador, tots els trets concentrats en un únic punt, era un cor infantil, mal dibuixat, amb guix blanc de pissarra. Com si veiés una diana, que passà de fictícia a un dibuix real, amb 8 cartutxos triturant l'innocent esbós. Canvià de carregador, encara ressonava el primer tret en aquella sala plena de somnis, que aquell monstre, ja havia buidat el segon carregador, vuit bales més , no hi quedà vida, no hi quedà somnis, només l'esbós de mil cors trencats, sístoles i diàstoles impossibles de muscular, som una fàbrica de monstres.

    El dia abans de la matança, l'ecografia dibuixà una partitura nova, una nova forma de fe música, s'hauria d'inventar i construí instruments nous, sons màgics i desconeguts, sons amb olor i tacte, un futur per endavant, i ara, un pretèrit. Demà, un sospir, la muralla continuarà aguantant, però aquells sons ja no esdevindran.

    Com diu la cançó, tots volem volà com gavines i construí castells a l'aire, amb finestres fabuloses de llum, màgia i color… i ningú ha de poder disparà a aquests somnis.

    I hagi un món, on els únics forats siguin els dels vinils, aquests ens ajudaran a fabricar sons tant diferents i tant potents , que ensordiran els trets d'aquests monstres, ha poder, pretèrits.

  2. L’autor ha eliminat aquest comentari.

  3. Com es gosa en aquest fins ara prestigiós blog, relacionar la fabulosa muralla d'Anglesola i el seu potent castell amb “castillos en el aire” ???
    Anglesolins i anglesolines, compte amb les maniobres de desprestigi del nostre patrinomi 🙂

    Una frase de la lletra d'aquesta cançó diu: … i los demás quedaron en el suelo guardando la cordura.
    Es sa, de tant en tant, oblidar-se de tanta cordura i aixecar una mica el vol. Embolicar-se en projectes “sense ànim de lucre” i un pel fantasiosos, com ara el de resseguir la muralla i la història d'un petit poble que poca gent coneix.
    Endavant Jordi i posem-li fantasia a la vida i als petits projectes voladors.

  4. Molt maco el teu comentari, Ramon. Molts cop, quan em paro a pensar què tenim d’interessant, arquitectonicament parlant, en un poble com Anglesola, tant important com va ser a l’època, me’n adono que no gran cosa. I és una llàstima. Ens queda el consol que tots els canvis que hi van haver, tal com ens va dir la Pilar, es deuen a que Anglesola era un poble ric. El que eren pobres estan intactes doncs, a la que queia una pedra, corrien tots a ficar-la a lloc, no fos cas que la cosa anés a més.

    De moment haurem de reconstruir el castell i la muralla amb la imaginació. Ja se sap, les retallades…

    Gràcies pel comentari

    Jordi

  5. Hola Mr Cansongs! Recuerdos e historia linda de un pasado memorable. Un pueblo y una generación con tanta historia digna de ser contada y recordada. Gracias por seguir deleitandonos con sus perlitas de oro. Saludines 😊😊😊😊

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s