43 “Turn of the Century”

Turn of the Century
(Anderson / Howe / White)
Yes
Going for the one”
1977

Confesso que  he pecat. L’eminent arribada de la fi del món em va fer abandonar la nau. Per un moment, les trompetes de l’Apocalipsi van ofegar la música de les nostres estimades “Cansongs”.  Tota la fe posada en aquest àlbum se’n va anar a norris envers el vici i la luxúria. La carn és dèbil. Però ara he tornat, amb la cua entre les cames, avergonyit, empassant-me l’orgull, al lloc que em pertoca. Torno ha menar el timó de la nau (apropiant-me de les metàfores maríneres d’en Mas). Amb il·lusió…

No se com un escèptic com jo va poder sucumbir a un pla tant excecrable. Sigui com sigui, vaig caure en el parany. De sobte, el calendari Maya, 21-12-12, fins llavors motiu de befa i d’escarni, es va revelar com a signe inequívoc del desastre. De bon matí, amb un equipatge lleuger, tots els (escassos) estalvis de “La Caixa”, i el dipòsit ple de benzina, vaig sortir a satisfer el meu instints més bàsics. Sota la vella consigna “folleu, que el món s’acaba”, em vaig abandonar a les més baixes passions. Com a acte iniciàtic i mostra de fe, vaig estripar els números de la Loteria de Nadal. De moment em va semblar imprescindible un canvi de look. Vaig anar-me’n a comprar un traje completíssim, i al barber a fer-me un pentinat de lo més modern. Amb tots aquests tràmits es va fer l’hora de dinar. De moment vaig escollir el plat més car de la carta. Mentre em cruspia unes patates braves, recordant lo que m’havia costat el traje, vaig decantar-me per un plat de preu més mòdic, no fos cas que no m’arribéssim a fi de món. Això sí, una bona guarnició amb força patates. Vaig rematar-ho amb unes bones postres, acompanyades de cafè, copa i puro. Al sortir del restaurant, carretera i manta a fer kilòmetres.

Em vaig perdre. Clar que això no era pas preocupant. El fet d’anar sense rom, sense cap destí fixat, feia que la sensació de llibertat fos més gran. Finalment, ja negra nit i després de molts kilòmetres sense rastre de civilització,  vaig arribar a una àrea de servei.  Quan vaig aturar el cotxe, el ventilador brunzia com una mala cosa. De sopar no vaig poder escollir: entrepà de truita de patates. Vaig quedar ben embussat. Per fer baixar aquella bola vaig demanar un cubalibre. El sortit de licors tampoc donava per massa: Dyc amb Coca-Cola. Entre l’embús i el cubata em va entrar la morrinya.

Tots els intents d’engegar el cotxe van ser en va. A la que vaig insistir una mica, un fum sospitós que sortia del motor en va fer desistir. La nit va transcórrer entre trucades, grues i tallers mecànics. Vaig arribar a casa a trenc d’alba. Vaig poder entrar sense fer soroll i ficar-me al llit com aquell que no ha trencat mai cap plat.   

Aquell mateix dia vaig ingressar els diners que em quedaven. No fos cas que als de la reparació tingués que afegir-n’hi dels recàrrecs del banc. Vaig passar per la barberia a tallar-me els cabells (“ben curt…”). I per netejar-me la consciència, el traje el vaig donar, de forma altruista, a “La Troballa” de Càritas.

Aquest blog, tot i lo jove que és, i que té més coneixement que jo, ja m’ha perdonat.

Ja deixat de banda el tema de la fi del món, en conformarem amb un “Turn of the Century” (“Canvi de segle”), com el que ens proposen Yes en aquest preciós tema. Yes havia de sortir sí o sí en aquest àlbum. Aquest grup britànic és un dels grans grups del rock simfònic (dinosaures del rock en diuen) i que va tindre el seu màxim esplendor durant la dècada dels 70. Treballs com “Close to the edge”(1972) o “Relayer”(1974) van marcar tot un estil i una manera de fer molt personals. Arrelats a la música clàssica, en concret a la simfònica. El fet de començar els seus concerts amb un fragment de “l’Ocell de foc”, d’Igor Stravinsky, ja era tota una declaració de principis. Com a tret diferencial cal destacar el seu estil barroc i vistuòs, i sobretot, aquesta veu angelical i inconfundible de Jon Anderson. Amb “Going for the one” (l’àlbum del que parlem avui), Yes enceta una nova etapa, també força brillant, però amb temes i plantejaments menys radicals.


“Canvi de segle”
Creant una forma d’una pedra
Mou les mans
Roan va canviar el seu cor
Amb les seves mans
Treballant per modelar la passió en argila
Com fa el sol

En la seva habitació, la seva dona
Ella ballaria i cantaria totalment
O sigui estiguis quiet, ara ell plora
Tinc temps, que l’argila et transformi

En el fred per la nit
L’hivern em crida, ell diu, no em neguis
Per la seva dona, profundament malalta
El temps l’ha atrapat
I per totes les raons se l’emportarà

En la llum de l’alba, ella es mor
L’ànima revelada per mans indefenses

Com fulles toquem, aprenem
Una vegada sabíem la història
L’hivern s’acosta i tindrem gana
Fins que no veiem la pedra pendre vida

Ara Roan no ploris més
Posa’t a treballar la seva força
Que tant el va transformar
Surt una forma de la pedra, la seva obra
Que l’absorbia tant
Ella el podia sentir?
El podia veure?
La seva habitació era plena d’aquesta llum
Ell la tocaria
L’abraçaria
Rient tal com ballaven
Els colors més brillants tocant-ne d’altres

Els seus ulls al final del segle
Em deien clarament?
Quan ens trobem, com ens estimarem, oh que la vida em transformi

Com fulles ens tocavem, ballavem
Aquells dies en sabíem la història
Tal com la tardor cridava i els dos
Recordàvem tots aquells anys
Estic segur que ho sabem

Era la senyal que amb un toc
Mentres petonejo els teus dits?
Caminem al sol i ens agafem les mans
Recordant els nostres dies de joventut
L’amor perdura així.

Eren els rajos de sol travessant la boira
Que ens feiem semblar
Tant càlids com la llum de lluna?
Com una perla en els teus ulls
Les llàgrimes han marxat
Sota la mateixa llum

Els seus ulls al final del segle
Em deien clarament?
Quan ens trobem com ens veurem
Tal com riem el temps m’abandonarà

Com fulles ens toquem, veiem
Coneixerem la història
Tal com crida la tardor recordarem
Tots aquells anys


(Traducció: Daniel Giribet)


Anuncis

9 comentaris

  1. Hola Jordi.
    Un altre grup dels clàssics.
    Els vaig descobrir a la fonoteca de Balaguer, quan feia Batxillerat i tenia alguna hora lliure després de classe fins que ens venien a buscar amb el cotxe per tornar al poble.
    Em van agradar tant que agafava les “cintes” en préstec a la fonoteca i en comprava “cintes verges” per tal de copiar-les i poder-les sentir a casa o mes tard amb els “walkmans”. Mai vam poder gaudir d'un equip HI-FI a casa però un “radiocassete” apedaçat si.
    Però quan escolto YES em ve a la memòria els viatges en el “Expreso de Irún” que agafava a Lleida i baixava a Vilanova i la Geltrú, davant mateix de la universitat.
    Ai!…
    Encara tinc al cap aquelles corredisses que algun que altre viatger feia delcalç perseguint a qui li havia sostret les sabates mentre estava mig dormit en un altre compartiment(el “Expreso de Irun” tenia els vagons amb la mateixa distribució que tenien els vagons de l'Orient Express, però amb menys categoria, tant pel que fa al tren com als passatgers).
    Personalment hi ha altres cançons de YES que m'agraden molt més, com per exemple les dels àlbums 90125 i BIG GENERATOR.
    Fins la properaaaaaaaaaaaa…

  2. Hola Manel.
    ja t’havia escoltat algun cop dir que t’agradava Yes. Els dos àlbums que anomenes jo ni tant sols els havia escoltat (bé, la famosa “Owner of a lonely heart” sí) Suposo que cadascú associa la música d’un grup amb l’etapa que l’ha viscut. Això passa sobretot amb grups tant longeus com aquest. Si aquests discos estan relacionades amb fets tant significatius i singulars com els de l’Expreso de Irún”, doncs llavors no hi ha volta de full. Per tu aquestos discos sempre seràn els millors. Això és absolutament respectable.

    Spotify mediant escolto els teus suggeriments. Deixa que, com que un “yessista” de pro com jo, dels de la primera etapa, hi digui la seva. En una primera escolta (amb una sola mai n’hi a prop) veig que es tracta d’un Yes posat al dia. Amb so més ”modern”. Menys enrebassats i més propers i accessibles. Continua sent però, un bon Yes. Grans músics i amb ofici. El que passa és que jo vinc d’una tradició d’aficionats un pel “consagrats”, que seguíem als grups sobretot per avaluar-ne “l’evolució”. Evolució, paraula clau. I clar, a aquestes alçades aquesta gent ja ho havia dit tot i res de nou podia aportar. D’aquí lo de “consagrat”, per que a tots aquestes bandes com Yes i moltes altres, que tant ens van donar, en quan van deixat d’evolucionar ja els vam deixat de banda.

    I potser sí que no han dit res de nou, però sí que han pogut dir, i molt. El teu exemple demostra que quan els “consagrats” els vam deixar de la mà de Déu, van continuar fent bona música i van ser capaços encara d’emocionar a molta gent com ara tu.

    Bé, no se si el missatge que he volgut transmetre s’ha entès o no. En qualsevol cas, llarga vida a la música i als músics.

    Jordi

  3. L’autor ha eliminat aquest comentari.

  4. L’autor ha eliminat aquest comentari.

  5. Aquesta setmana l’Enric Valls ens obsequia amb un escrit de clar regust nadalenc. De tanta gent que hi surt no se si hi cabrem… mireu si hi ha gent que he tingut que partir l’escrit en dos parts… però sí, gràcies als seus escrits aquest blog es va fent cada vegada més i més gran i tots i tindrem cabuda. Ben apretats, entre la xera de Sant Josep i l’escalfor humana del personal podrem passar l’hivern.

    Moltes gràcies Enric.

    Una abraçada

    Jordi

    Part 1

    Advent II:
    Al “Telégrafo” no hi ha molsa com al “Michelín”, però si una cova cavada a la roca, i al cap de munt una antena de telegrafia, d'aquí el nom del turó. Dins la cova, plena de graffitis d'amors platònics, hi hem fet el naixement, junt amb el bou i la mula, que ja tenen les maletes fetes. Sant Josep amb la suó de la seva front, està fent llenya d'un ametller, sempre porta el xerrac a punt sota la túnica, l'escalfor dels animals ja no servirà, tenen els dies comptats, el Papa amb el seu llibre, ha dictat sentència, per escalfar-se, hauran de fer una xera dins la cova.
    Maria mig ajeguda damunt la màrfega i amb el nen ajegut damunt seu, ha sigut un part dolorós, el dolor que s'emportà Eva al ser expulsada del paradís terrenal. Amb els ulls tancats, i amb la llum viva d´unes espelmes desfent-se i gotejant dins la menjadora, és descobreix l'altre pit per alletar Jesús, el nen vol repetir, amb el calostre no en té prou, la nit serà llarga i emocionant. Davant del telégraf, l'arcangel Gabriel, amb les ales reposades i la trompeta cap per avall damunt la taula, sentat en una cadira de fusta, ben aillat del terra , fós cas que una descàrrega telegràfica el portes directe al grup dels “angelitos negros” del Machin. Porta els auriculars lligats amb l´aureola, el dit índex, desenfundat i fumejant, dispara el pulsador de morse, els punts i les ratlles no son el seu fort, la llista de telégrafs és inacabable, s´ha de donar la bona nova a un munt de gent:
    El primer telégraf serà pel pare del nen,( potser ja ho sap). Un per cada rei d´orient, als patges, pels pastorets un a un, a la filadora, al traginer d'aigua…*(vegeu llistat més avall)
    És una nit il.luminada, els estels brillen més que mai, les constel.lacions ho saben bé, també els ha arribat un telégraf. El bou i la mula s´estan jugant als xinos si marxen o no amb auto-stop, la carretera està poc transitada, amb les potes aixecades, paren un camió, que al desviar-se per carregal's enlluerna amb els fars de xenó al “Michelín” que adormit, entre obre un ull, però el torna a tancar i continua dormint, ara, amb el gran dit polze blanc a la boca. Com el recent nascut Jesús, que ha canviat els verges mugrons de Maria pel seu petit dit polze, i ara somia al costat de l'escalfor del foc l'esperança dels homes, que caminant poc a poc i multitudinàriament van arriban de totes direccions. És veu una filera silenciosa, amb llums i sombres d'antorxes , esperances i pors, serpentejant i enfilant-se amunt fins dalt de tot de la cova . Hi ha saltimbanquis i juglars, faquirs i mags, a cada passa una corrua, a cada passa un espectacle. Casetes de kebaps i creppes, gent que en l´espera arranca regalèssies per dur-se a la boca, els patges del rei negre, venen copies del Pentateuc firmades per Moisés, neix la primera paradeta de montecristos, sembla que el turó s´encengui per moments, com rastes de foc damunt la terra fosca de la ruta nocturna, és un peregrinatge per poder veure el messies que ja és nat i amb ell, la llum, en aquests moments tant cara i necessària.

    1. Hola Mr Cansongs! !! Wow 👏👏👏👏 Sin Palabras!!!Salunides ☺☺☺

  6. Part 2

    Maria ha encés un barreta d´incens, (obsequi de Gaspar) clavada damunt la cera de les espelmes, l´olor del bou i la mula i les visites encara flota dins la cova. Josep atia el foc amb el bastó, s'hi està brasejant un pot de llenties amb patates(tant recurrents), l´abstinència de les carns ja ha començat, serà com passar quaranta dies al desert de la castedat. Entre els espetecs de les brases, al remoura-les veu com a la seva dona se li van adormin el ulls, la desitja, té el fill de déu dormit damunt dels pits. Un calfred li recorre l´espinada, sòl i amb la túnica fumada, haurà d´anar a fer més llenya, la nit és farà llarga i serà freda. L´arcangel Gabriel – llegueix un twit d´un tal Benet XVI- se li han encés els ulls amb còlera, està enviant un telégraf al Machin per incorporàs al seu equip “d'angelitos negros”. Amb les ales encarcanades, els peus endolorits i nús damunt la taula. Al costat del telégraf , la trompeta repenjada cap per amunt a vessar de colilles. Gabriel també és xupa el dit, però ell, l'índex, hi té una butllofa; O per culpa de l'excés de punts i ratlles o per un montecristo que li ha fet arribar Josep (el fuster), per cel·lebrar la bona nova.
    ( -… — -. -. .- -.. .- .-) (bon nadal).

    *Llista protocolària de l´enviament de telègrafs, segons l'agència Press: (No està contrastada)
    … al pescador, a la castanyera, als soldats romans, a les mans de Pilat, als fariseus, al llenyataire, al granjer, al pagès, a l'apicultor, a l'esmolador, al vidrier, al terrissaire, al forjador, al cavallista, al mestre d'aixa, al mestre d'obres, al fuster (que ja ho sap), al cisteller, al cobrador del frac, al caprabo per la cistella nadó, al registre civil, al club super tres, a la llar d'infants, als de la llista, a l'escombriaire, al carter, al sereno, al pregoner, al vigia de dia, al campaner, a l'agutzil, a l'esporgador, al fotógraf, a la llevadora, al canyisser, al tapiador, a l´esparter, al trobador, al juglar, al caçador, als animals del bosc, al matalasser, a l'orfebre, al brocanter, a l'antiqüari, al miner, al mariner, a cal marina pel bateig, al llibreter, al pastisser, al taverner, al sherif, al crupier, a l'apotecari, al prestamista, al viatjan, al cameller, al camiller, al pouaire, a l'embalsamador, al falconer, a l'herborista, al mestre de carros, al sastre, al picapedrer, al boletaire, a l'empeltador, al boter, al baster, al ferrador, al llauner, al carboner, a l'esquilador, al forner, al tractant d'animals, al timbaler, als de les corones d´espines, als de les creus de fusta massissa, a Magdalena, a Judes, al leprós, als apostols, a Ben-hur, als monty python, als circumcidadors, als forjadors de claus amb cabota ampla, a les sandàlies del pescador, a Dan Brown (Còdig DaVinci), Ferdinand Zecca (director de la primera pel.lícula sobre Jesús),a Mr cansongs, al Kleenex pels estornuts “jesús”…

  7. Hola Mr Cansongs! Wow, no lo veo haciendo travesuras ni desmelendose, ver para creer pero si lo veo pensándolo, ya que el tema del fin del mundo o del Apocalipsis es bastante, por lo menos para mí, de temer y de respeto, independiente del credo de cada uno. Relato que me deja una imagen curiosa de Usted vivamos el aqui te pillo el aqui te mato porque valla a saber uno si hay un mañana o no, lo cual no le pegaría. La canción no está mal, y los relatos en sus comentarios del tema me han Asombrado y estremecido, han reducido, de alguna manera su lado tierno y dulce. Saludines ☺☺☺☺

  8. Perdón han relucido, y enternecido

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s