38 “Time”

“Time”                     
(Hans Zimmer)
Hans Zimmer
“Inception”
2011

Estic en una de tantes illes paradisíaques que hi han a les Fiji, aquest arxipièleg perdut en mig del Pacífic. Estic estirat  sobre una tumbona en una platja amb palmeres i banyada amb aigües turqueses poblades per milers de peixets de colors. El suau balanceig de les onades han dut fins a la sorra unes espardenyes d’un tal Jesús. l’escalfor del sol em té mig endormiscat. Aquesta sensació contrasta amb la frescor que produeix aquest beuratge que hi ha dins la concavitat de mig coco que, mitjançant succió, puja a través d’una palla i baixa per l’esòfag per finalment, allotjar-se a l’estòmac, ja temperat. Enlluernat, adivino una silueta que emergeix de l’aigua i camina cap a mi. És una noia d’esquelet gràcil en bikini que va cantant “Underneath the mango tree”
http://www.youtube.com/watch?v=mj7rZRKrJ-c
Sembla ben bé Ursula Andress sortint del mar en aquella famosa escena de “Agent 007 contra el Dr No”.
http://www.youtube.com/watch?v=m3lAjyUUS1g
Quan arriba al meu costat, estupefacte veig que és la Dominika N, agent doble del MI6. Abans que pugui articular paraula em diu (amb el seu bonic accent de l’est):
-Hola Mr. Cansongs. He vingut a despertar-te…

… desperta’t. Desperta’t”
Totalment desorientat veig que estic en un lloc petit que de la platja, les palmeres, el coco i la Dominika no en queda ni rastre.
– Has fotut una bona becaina” – em diu Mr Raons.
És de nit i estem dins d’un cotxe aturat en mig d’oliveres.
– Que hi fem aquí, Mr Raons?
– Sí home. Estem vigilant per si apareixen licàntrops. Avui és lluna plena. Ja veig que t’has quedat ben adormit, Mr Cansongs.
– He somiat que estava…
– Sí, val. Ja m’ho explicaras. Però estiguem a l’aguait, que em sembla veure alguna cosa que es belluga.
D’entre les oliveres ens apareix el Guido, amb semblant rúfol i esgarriat.
– Ep, nois! Menys mal que us trobo. Des del dia que vam acabar la reunió de junta del Grup de Recerques que dono tombs. Es veu que deuria sortir desorientat del bar Foment i ja fa una setmana que volto pel terme a viam si puc arribar a Verdú.
-Ah, doncs mira, -li diu Mr. Raons – van quedar un parell de punts per toca i podríem aprofitar ara per…
– Un moment – els hi dic – no sentiu com una música?
– Jo no sento res. Noi, quina oïda! – aclareix el Guido – De la meva orella no se’n pot fer calendari.
Parant atenció i portant-se el dit índex als llàvis instant-nos a callar, Mr Raons observa:
– Sí que sembla sentir-se com una ramor…

… Mr. Raons. No t’he m’adormis. Ja veig que vas apurat de son però avui el concert promet.
– …
– No pateixis que acabo de demanar dos cafès més. Això d’anar de mal reu…
Mr. raons i jo (Mr Cansongs) som al bar Foment. Als jugadors de butifarra, com que avui hi havia molt personal, els han fet anar a la zona de fumadors (al carrer, vaja). Comença l’actuació. El Hans Zimmer al piano acompanyat per tota una orquestra. Ni que fos la Festa Major!
La gata s’ha ficat a jugar amb la baldufa, element simbòlic que serveix als personatges de la pel·lícula saber si estan dins al món real o dins un somni.
– Aquest paio de la guitarra elèctrica és el Johnny Marr, el que va formar part junts amb el Morrissey de la famosa banda britànica The Smiths.
– Ja veig que estas instruit amb això de la música, Mr Cansongs.
– Aquest tema és “Time”, el que tanca la banda sonora de “Inception” (“Origen”), la ambiciosa però, al meu entendre, fallida pel·lícula de Christopher Nolan.
Aquest director ja ens va sorprendre amb “Memento”, una original proposta en que la història estava explicada al revés, de davant cap a darrere. També ha dirigit els darrers Batman’s, donant-lo-hi un bon tractament. Un dels encerts de “Inception” és la seva banda sonora, obra del compositor nord-americà d’origen alemany, Hans Zimmer.
Tots dos, Mr. Raons i jo, acluquem els ulls i ens deixem emportar per les notes lànguides i solemnes de “Time”… noto com si algú em toqués l’espatlla…

… tot està a les foques. Allargo el braç i apitxo la llum del despertador. La meva gata blanca, que és a sobre la tauleta de nit, queda il·luminada. Ella se’n cuida, com cada dia que m’adormo, de desperta’m tocant-me l’espatlla amb la pota. Un dia més, gràcies a la gata no faré tard a la feina.

Mentre estic treballant, entre paletada i paletada, per un moment m’ha vingut a l’esment que la bella Dominika haurà quedat atrapada en algun lloc remot, amb el coco i les espardenyes, entre les palmeres i les aigües turqueses de les illes Fiji.