34 “Cerca de las estrellas”

Cerca de las estrellas”                     
(Alonso Sainz)
Los Pekenikes
Alarma
1969


Aquesta tarda he vist per televisió com el paracaigudista austríac Felix Baumgartner es convertia en el primer home a trencar la barrera del so en una caiguda lliure. També ha batut el rècord del salt més alt mai realitzat, des de 38.000 metres. Fins ara el rècord l’ostentava Joe Kittinger, que va saltar des dels 31.333 metres d’alçada l’any 1960. Aquest segon encara tenia més mèrit si tenim en compte els pocs recursos dels que deurien disposar a l’any 60 comparats amb els mitjans tecnològics desplegats en la missió d’avui. Aquestes imatges m’han fet recordar les que vaig presenciar, atònit, quan l’home va arribar per primer cop a la lluna. Era el 20 de juliol de 1969. A les hores jo tenia 7 anys i les imatges em van causar una gran impressió.

http://www.youtube.com/watch?v=l0rgP0oMstY&feature=relmfu


Ja llavors es va generar una forta polèmica entre els “creients” i els “escèptics”.  Els primers, entre els que sempre m’he inclòs, ens creiem fil per randa tot els que ens explicaven i donàvem crèdit a la versió oficial. En canvi, els escèptics eren (i són) del parer que tot allò era una comèdia. Res hi havia de veritat en aquella història i tot era un muntatge dels americans, sobretot per demostrar al món la seva supremacia sobre l’antiga Unió Soviètica que fins a les hores semblava que els hi havia agafat davantera en la carrera espacial i, en definitiva, en el pols que lliuraven totes dues potències en l’anomenada “Guerra freda”. Recordo que el meu padrí era partidari de l’opció conspiratoria. D’haver-se trobat (i haver aprés anglès) el meu padrí hauria felicitat a l’Stanley Kubrick per la seva impecable posada en escena amb la que feia combregat a tot el món amb rodes de molí. A ell no, clar.
Sigui com sigui hi ha aquest magnífic fals documental que és digne de veure


http://www.youtube.com/watch?v=OvB5DuOWNzU



Per il·lustrar aquest escrit musicalment parlant, res millor que aquest tema de Los Pekenikes que, a banda de parlar-nos de l’espai, es va publicar el mateix any en que l’home va trepitxar, o va simular trepitxar, la Lluna. Aquest disc forma part d’aquella primera col·lecció del meu pare (els primers sons n’he anomenat algun cop) i que de ben segur van contribuir a forjar la meva afició i gust musical. Mica en mica miraré d’anar introduint aquells temes que tants records em porten i que són tant entranyables per a mi.

“Cerca de las estrellas”

Anuncis

2 comentaris

  1. Salutacions Jordi,

    Un plaer escoltar “Los Pekenikes”. El meu pare també els portava al radiocasset del “127” de casa on, per cert, vaig tornar a nàixer! (hi vaig tenir una nata de nassos). Pel que fa al grup musical, m’encantava en particular escoltar “Hilo de seda” que, posats a fer un altre link, el títol va de perles amb els excel•lent reportatge del Kubrick que has adjuntat. “No hi ha un pam de net”

    Una abraçada!

    Toni

    Nota: Diumenge també vaig veure el show del Felix Baumgartner (sense comentaris)

  2. Sí noi. Bon tema també aquest “Hilos de seda”. Curiòs aquest grup de Los Pekenikes. La seva música era una convinació de pop, instrumentació a lo Glenn Miller i tocs de psicodèlia, emergent en aquella època. Un altre grup de característiques similars però que substituïa els instruments de vent pel teclat eren Los Relámpagos, dels qui ens ocuparem properament aquí (també formaven part d’aquesta entranyable col·lecció)

    Venga Toni, moltes gràcies pels teus comentaris. Sempre són benvinguts.

    Una abraçada

    Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s