33 “When the poets dreamed of Angels”

When the poets dreamed of Angels”                     
(David Sylvian)
David Sylvian
“Secrets of the Beehive”
1987


David Sylvian va començar la seva carrera musical com a component de Japan, grup britànic de la new wave. Al 1982, després de la dissolució del grup, Sylvian emprèn la seva carrera en solitari. Alternarà treballs pop, amb influències de diversa procedència, com el jazz, l’avant-garde o el rock progressiu, i treballs electrònics, que es podrien situar dins l’ambient o la new age. És en els primers on destaca la seva vesant com a compositor i, sobretot, com a vocalista. En els discos “ambientals”, a part de trobar a faltar la seva gran veu, ens trobem amb unes composicions insípides i que, a la meva manera de veure, poca cosa aporten. Personalment penso que més aviat són “empanades mentals”, fruit d’alguna mala tarda que deuria tenir el xicot.

Darrerament la seva música s’ha anat radicalitzant (afortunadament sembla que ha abandonat la ona ambiental…), amb temes contundents i sense cap concessió. Molt interessant.
Ha col·laborats amb innumerables artístes de diferents procedències i gèneres, com ara el pianista i compositor Ryuichi Sakamoto, Robert Fripp, líder del grup de rock progressiu King Crimson, instrumentistes de la “improvisació lliure” com el saxofonista Evan Parker i el guitarrista Derek Bailey, o Holger Czukay, membre fundador de Can, grup de l’anomenat “Kraut Rock” (rock experimental alemany).

“Secrets of the Beehive” és el seu quart àlbum i pertany a la primera època, afortunadament en la que cantava. A “When the poets…”, el tema que ens ocupa, sobre una base delicada i elegant de guitarra acústica, la particular i magnífica veu de David Sylvian discorreix de forma imponent. El desarrollo d’un diàleg entre guitarra i percussió tanca el tema. Molt ben arranjat i produït, tot el disc està ple de matisos que són tot un plaer escoltar-los un i altre cop.

La traducció al català la devem, un cop més, al Daniel Giribet, que hi fica el seu toc personal i sensible.


“Quan els poetes somiaven en Àngels”

S’aixeca aviat del llit
Corre cap al mirall
Ferides inflingides en moments de fúria

S’agenolla al seu costat un cop més
Xiuxiueja una promesa
“La propera vegada et trencaré tots els ossos”

I els homes de bé deixen entrar al diable
I si el riu s’assequés negarien que ha passat

Els jugadors ensenyen les seves cartes
De sota de la baralla
Files i files de cases feudals volen amb el vent
Bàlsam per les queixes populars

Quan els poetes somiaven amb àngels
Que van veure?
La història passava de sobte darrera seu

Quan els poetes somiaven amb àngels
Que van veure?
Alfils i cavalls preparats per atacar.



Anuncis

1 comentari

  1. Hola, interesante traducción, un poema que deja claro la lucha interna del hombre entre el bien y el mal, de apariencias y de que las personas deben estar a la defensiva para sobrevivir. Sigo impresionada por tu Archivo de Música, datos impresionantes que expones con tu toque personal inconfundible. Gracias Nuevamente por tu aporte.😊😊😊

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s