30 “Ciudad sin sueño”

“Ciudad sin sueño”
(Lletra: Federico Garcia Lorca
Música: Enrique Morente & Lagartija Nick)
Enrique Morente & Lagartija Nick
“Omega”
1996

Enrique Morente era un artistes de cap a peus. De la mà de grans mestres va aprendre les bases de l’art flamenc. La seva carrera discogràfica va començar amb peces flamenques tradicionals (en podríem dir “pures”?), però tot i ser un cantaor de prestigi, aviat va mostrar la seva vessant més inquieta i va gravar treballs trencadors que es sortien del cànon establert, fet que li valdria la reprovació dels puristes més obstinats i obtusos. Aquest neguit creatiu el va portar a col·laborar amb gent tant diversa com Los Planetas, Pat Metheny, les Veus búlgares o Sonic Young.
A tot això s’hi ha d’afegir el seu tarannà “campechano” i afable, molt ponderat en les seves idees i gens estirat.

Aquest “Omega” és una bomba de rellotgeria. Un disc que trenca motlles. Les diferents peces que el conformen tenen com a base poemes de Federico Garcia Lorca i Leonard Cohen. Enrique Morente, rescolçat per altres músics del flamenc, com ara Vicente Amigo, Tomatito o Isidro Muñóz, es troba com peix a l’aigua dins aquest caudal de música. Lagartija Nick, grup granadí de rock alternatiu, fica el contrapunt perfecte a aquest treball impetuós i valent.



Anuncis

3 comentaris

  1. L’autor ha eliminat aquest comentari.

  2. Hola a tots,

    Tan sols un breu comentari a la nova cançó que ha inclòs el Jordi en el seu receptari músical.

    No podia deixar passar l’ocasió de manifestar l’admiració que sentia i sento per aquest músic universal.

    L’Enrique Morente va ser un exemple d’un “ARTISTA” (ho poso en majúscules i cometes per a que es vegi bé) compromés amb l’art. Sempre a la recerca de nous camins per a fusionar el flamenc amb altres llenguatges musicals.

    No sé, em pregunto si en la seva recerca incansable va trobar el que buscava o anava fent camí buscant-ho.

    Davant un artista hom pot admirar la seva obra al mateix temps que també pot admirar el compromís que adquireix en tot el que envolta el seu procés creatiu. En Morente va ser un músic íntegre, valent i humil que no va deixar mai d’innovar amb un peu arrelat en la tradició flamenca.

    Vaja, un visionari d’aquells que sorgeix de tant en tant i que ajuden que una determinada disciplina artística no s’estanqui i evolucioni trobant altres camins per on transitar.

    En definitiva, un artista compromès amb el seu temps i coherent amb les seves accions..

    Salut i música,

    Josep

  3. Hola Josep:
    ja m’esperava algun que altre comentari per la teva part referent a aquesta entrada. Durant tots aquests anys que hem compartit inquietuds musicals, l’Enrique Morente ha estat una de les nostres debilitats compartides. Malauradament ens ha deixat d’una manera sobtada i prematura. Qui sap de lo que hagués estat capaç de fer encara…?
    En definitiva, un artista que sempre ocuparà un lloc preferent en els nostres records.

    Gràcies pel comentari

    Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s