26 “Noon song”

“Noon song”                     
(Chick Corea)
Chick Corea
Piano improvisations, vol. 1
1971

Mister Raons i jo (Mister Cansongs) estem assentats en una taula del bar Foment, de Sant Martí de Maldà. En una altra taula que hi ha al fons, fan la botifarra. La llum de la tarda se’n ha anat poc a poc, sense adonar-nos-en. Hi hem reparat quan han encès les llums del local, que han acabat d’enfosquir de cop l’exterior. Pel reflex del vidre veig Mr. Raons apropar-se a la barra. Ja hem perdut el conte dels cafès quan Mr. Raons s’ha aixecat a  demanar-ne un parell més, aquest cop acompanyats d’un donuts.
– Així què deies, Mr. Cansongs? Que al blog vols ficar no se què de piano?
– Sí. Cada ics entrades, ficar-hi una peça de piano. A manera d’interludi. Hi han uns quants pianistes que m’agraden molt i seria la manera d’introduir-los, d’una forma argumentada, en el blog. També servirà perquè el personal s’esbargeixi, ja que al no haver-hi lletra per entendre, no cal trencar-se el cap.
– Que vols que et digui. Jo preferiría que hi fesis sortir al Loquillo i los Trogloditas cantant allò de “llevar el pecho tatuado, escupir a los urbanos…”.
– Bona peça deuries ser tu de jove…
– No ho saps prou… (apunta la mestressa, que porta els cafès i els donuts)
A Mr. Raons se li escapa una mitja rialla còmplice. Mentres ens deixa lo fato aixeco la vista i me’n adono que la partida de botifarra s’ha acabat. Deuen ser tots a sopar, penso.  
– Per on anàvem?
– No me’n recordo… ah, sí! Lo del piano. A més puc introduir-hi una conversa entre tu i jo. Que et sembla?
En aquestes entra per la porta de servei el Chick Corea, impecablement vestit amb camisa i pantaló blancs i mocador al coll.  Ens fa una breu salutació amb la mirada i s’asseu al piano de cua que hi ha en un racó.
– És el Chick Corea, l’hi confirmo amb veu baixa a Mr. Raons.
– Ni Chick Corretja ni hòsties amb vinagre. Quan un pobre menja lluç, és que un dels dos està fotut. On hi hagui els Ronaldos ja poden cantar missa.
Amb posat cerimoniós el Chick comença a tocar…
“Noon song”… és la peça que obre el seu disc “Piano Improvisations, vol. 1”. Aquest i el Vol. 2, tots dos els va gravar en tant sols dos dies, a Oslo.
-En van avançar. Hi deuría fer un fred que pelava.
La gata del local me s’asseu a la falda i comença a ronronejar.
– De la manera que fa anar els dits (l’hi dic), aniria bé per excavar algun jaciment.
– O per gratar l’esquena…
Riem la broma i després ens quedem callats escoltant les notes del piano mentre apurem els cafès. Faig volar l’imaginació i deixo anar:
– En aquesta escena podríem ben bé ser dins d’un quadre de l’Eduard Hopper.
Lo que a vint anys son pardals, a quaranta son trons (m’espetega Mr. Raons) Ja veig que t’ha abduït l’esperit del Cecil B. DeMille.
Mr. Raons em se queda mirant tot seriós i em diu:
– Cecil, vols dir que aquest escrit s’entendrà?


 

Anuncis

3 comentaris

  1. Salutacions Jordi,

    Gràcies mil per afegir al Cansongs el Chick Corea. He tornat de vacances i escoltar de fons la peça de piano ajuda a suavitzar la reentré. Pel que fa al Chick vaig quedar penjat amb el “Crystal Silence” i sobretot amb el “What Game Shall We Play Today” amb el disc “Retur to forever”que de ben segur recordaràs haver escoltat en el seu dia en les matinades d’estiu a Ràdio 3. Ei, també he trobat refrescant el teu text que avui acompanya la cançó i sobretot molt dolç! (gràcies als donuts, es clar)

    Toni

  2. Hola Toni: com t’enyorava aquest àlbum davant l’irremissible “tancat per vacances” que regia el teu correu.

    Sí noi, el Chick Correa va passar una època amb el grup Return to forever en que tocava basicament el piano elèctric (fins que els hi van tallar la llum, suposo) Feien una música molt interessant. Una mena de jazz-rock que donava molt de si. Aquesta fórmula de tindre que triar un sol tema alhora de col·locar un artista en aquest àlbum sempre et fica en una disjuntiva. Això no treu que puguin repetir. Així podrem reparar el greuge comparatiu que suposa el fet que “Crystal silence” no figuri dins aquesta privilegiada llista.

    Gràcies per tornar a ser aquí i gràcies per les consideracions cap a l’escrit. Ja sabia que sols persones com tu o el Llorenç Aguilà, malgrat la seva estranyesa, en podíeu treure quelcom de positiu.

    Una abraçada!

    Jordi

  3. Hola Mr Cansongs, interesante pieza de piano, uno de mis intrumentos preferidos, música de relax para pensar. Me encanta su relación con los gatos. El dialogo exquisito, como siempre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s