20 "Starless"

Starless”                     
(Bruford / Cross / Fripp / Palmer-James / Wetton)
King Crimson
“Red”
1974


Parlar de King Crimson és parlar, bàsicament, de Robert Fripp. De fet Robert Fripp seria a King Crimson lo que Guardiola és al Barça, o el professor Xavier a la Patrulla X (tots dos calbs, per cert…). Una mena de visionari que ha sapigut conjuntar i extreure lo bo i millor de cadascun dels elements dels que ha disposat. En el cas de Robert Fripp, s’ha envoltar de grans músics, molts d’ells virtuosos, provinents de diferents branques musicals, i ha sabut extreure’n tot el talent. Músics que havien passat o acabarien tocant en altres grups importants. Gent de la talla d’un Greg Lake (Emerson, Lake & Palmer), Bill Bruford (Yes), Mel Collins (Camel; Caravan) o John Wetton (Uriah Heep) entre molts altres. Una tasca com aquesta no és fàcil i requereix d’un lideratge fort. Desconec la personalitat del Fripp, però pel tarannà i la gran mobilitat del personal de la banda, una de dos, o bé ha estat impossible retindre per molt de temps als músics, o és que aquest Fripp té un caràcter que se les porta. De fet, la música de King Crimson requereix d’una forta disciplina per ser executada. La seva música és molt oberta i abraça multitud d’estils que van del free-jazz al hard-rock, passant per estils tant diversos com rock progressiu, la música experimental o el heavy metal. La seva música té els aires de llibertat del jazz però executat amb la precisió d’una grup de càmara clàssic.
La història d’aquesta banda britànica passa per diferents etapes, amb anades i vingudes, amb desercions, acomiadaments i, fins i tot, algun membre que deixa la música per anar-se’n a un temple tibetà (Jamie Muir). Des del seu naixement (1969), la banda es dissol i reagrupa en diferents ocasions. L’any 1974 sembla que la desaparició de King Crimson sigui definitiva. A l’any 1981 però, set anys més tard, torna a aparèixer amb força. Curiosament aquesta darrera (última?) etapa, que durarà fins l’any 2003, la formació es mantindrà gairebé estable. Els d’aquesta darrera etapa, també bons músics, tot i començar amb entusiasme, em fa l’efecte que han sucumbit a la tirania del Robert Fripp. A la música hi manca aquella tensió sorgida de la confrontació de multiples talents i personalitats. La trajectòria de King Crimson és molt rica en anècdotes. Per aclarir totes les diferents formacions caldria tot un desplegable. Si voleu saber-ne més consulteu la història del grup a la xarxa, per exemple a



http://en.wikipedia.org/wiki/King_Crimson

No us penseu que lo del Robert Fripp acaba aquí. Al marge de King Crimson, té tota una trajectòria musical, “solo o en compañía de otros”, com diu el títol de la pel·lícula, que és molt prolífica. Cal destacar també la seva faceta com a inventor d’instruments… però bé, això ja és una altra història. D’aquí unes setmanes l’hi dedicarem una entrada en aquest “Àlbum” per deixar constància d’aquest important personatge dins la història del rock.

Aquest cop m’ha costat molt decidir-me per un tema que fos representatiu. De fet, no n’hi ha cap que pugui  encabir aquest vast univers, ple de tantes idees i aportacions musicals desenvolupades dins el grup. Ja ho tinc… “Starless”, per aquesta melancòlica bellesa que desprèn. L’engranatge Crimson, com sempre, funciona a la perfecció, tant en estudi com en directe…

“Sense estrelles”

La posta de sol d’un día enlluernador
daurat a través del meus ulls.
Però els meus ulls que s’han capgirat
sols veuen
un cel sense estrelles i una foscor bíblica

La caritat d’un vell amic
un cruel sonriure recargolat.
I el somriure senyala la falsedat
cap a mi
un cel sense estrelles i una foscor bíblica

El gel blau i el cel platejat
s’esvaeixen fins a tornar-se gris.
A un gris esperança d’anys, per a ser
un cel sense estrelles i una foscor bíblica

 

 

Anuncis

3 comentaris

  1. Bona peça Jordi!

    Aquest treball en el seu moment el vaig escoltar moltíssimes vegades sense parar!! (M’explicaré millor). Vaig descobrir l’àlbum a través d’un amic de d’escola que va deixar-me’l en format cassette. El tema que suggereixes avui m’encantava amb bogeria i, per escoltar-lo seguit, l’única manera de poder fer-ho no era altra que rebobinar la cinta les vegades que necessités. Vist amb ulls d’ara que et pots programar indefinidament un tema el sistema utilitzat era altament “cutre”. Noi, la cançó s’ho valia.

    Una abraçada!

    Toni

  2. Vaig descobrir a King Crimson en els dos treballs inmediatament anterior a aquest: i “Starless and Bible Black” (1974), al que l’hi tinc molta estima (comprat directament al Discos Garriga…) i “Larks' Tongues in Aspic” (1973), disc que considero molt important dins l’evolució del grup. Com ja he manifestat anteriorment en aquest blog, valoro molt els treballs pioners i que d’alguna manera “obren portes”, encara que en treballs posteriors es puguin millorar.
    Vaig triar aquest tema de l’àlbum “Red” perquè em va semblar que tenia una mica de tot de l’univers Crimson: moments de gran delicadesa i lirisme i altres amb la potencia que pot desplegar el grup. Combina la més delicada fragància amb la tempesta més espaterrant.

    La deunidó la teva experiència amb aquest tema i el cassette! I és que ja n’erem de pena, ja… l’afició era l’afició.

    Ja veig que amb algunes “rareses” et puc sorprendre, però lo que són els grups fonamentals dels 70’ poca cosa et puc explicar…

    Venga Toni, bon estiu!

    Una abraçada

    Jordi

  3. Jordi, que no me la puc treure del cap!! Fa un parell de dies que vaig pel món i el meu subconscient m’hi fa pensar sovint amb la cançó. Res, un plaer esperar com sempre les teves propostes setmanals del blog. Gràcies per les teves amables consideracions però sóc un ignorant musical que s’atreveix a expressar les quatre coses que coneix. Una abraçada i bon estiu!

    Toni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s