18 "The Dreamers"

(David Bowie / Reeves Gabrels)
David Bowie
Hours…
1999

 
Diumenge a la tarda. Fullejant el diari un titular em crida l’atenció:
La vía Làctea xocarà amb la seva veïna Andròmeda”. Caram, això sembla que no pot ser gaire bó… continuo lleguin i més avall hi ha una aclariment:
… la col·lisió, que tindrà lloc d’aquí 4.000 milions d’anys, desplaçarà al Sol”. Home, bo no és, però tenim cert marge…
Diumenge  a la tarda acostuma a ser un moment de melancolia, en que l’ànim va de baixa. Normalment, durant la setmana, per sobreportar la vida rutinària, tracem plans, ens fem propòsit, ens marquem obligacions a les que (com diria l’admirat Julio Cortázar, “…ens hi agafem com a flotadors”) pel cap de setmana. Ens anem creant unes expectatives que diumenge a la tarda ja s’han hagut de complir, i per lo tant ja s’han esgotat. El diumenge a la tarda molts el dediquen a fer zàping ajaguts al sofà (amb símptomes resacosos, segons si a la vigília van fer bondat o no…) , o bé a seguint “Carrusel deportivo”(“Minuto y resultado” en la versió televisiva) amb la quiniela als dits (gestant noves expectatives) o també, en la versió urbanita, fent llargues cues a la carretera, de camí de tornada a casa. Els aficionats al futbol deixen en mans (més aviat en peus) de l’atzar el destí del dia. Al vespre, a dormir aviat i sense son, que demà hi ha matines…Després d’aquesta proclama tant poc alentadora, no puc ficar pas cap dels temes previstos, com ara “Love will tear us apart”, de Joy Division, o “He matado a mi hermana”, de Mar otra vez… les deixarem per una altra ocasió…
Per a que la parròquia d’aquest blog no deserti a bandades camp a través haurem de buscar un títol ben optimista.… ja està! el David Bowie. El cantant de veu greu i ulls camaleònics és tot un veterà i té molts temes que ja són clàssics dins la música pop, i per lo tant dignes de figurar en aquest Àlbum. Els seus millors temes segurament els hem de buscar a la dècada dels 70. Malgrat això, i donada la imperiossa necessitat d’aixecar l’ànim del personal, em decanto per aquest “The Dreamers” (“Els somiadors”), un tema de 1999 però que a mi em transmet força bon rotllo i energia positiva, d’una èpica desbordant, inclús en diumenge a la tarda.

Ben mirat jaure al sofà, seguir la quiniela o fer cua a l’autovia no està tant malament. Fins i tot poden ser activitats engrescadores, si es fan amb entusiasme. Al cap i a la fi, potser que quan es desplaci el sol tant sols varïi una mica la trajectòria de l’ombra a l’hort… canviant les tomateres de lloc… i encara falten 4.000 milions d’anys…
 
“Els somiadors”Corbs d’ulls negres
Volen en espiral
Fan que miri cap amunt
Cap a la posta de sol de foc
Alçen les armes amunt
Amb la caiguda de la foscor
Aquests són els dies, amicsHome superficial
Home superficial
Menja als portals
Amb el cap acotxat
Sempre en declivi
Ningú ajuda ja a ningú
Així que es fa petit mentres cavalquen
Sota el cel vermellósAixí va
Només un que cerca
Una ànima solitaria
L’últim dels somiadors

Home superficial
Home superficial
Parla amb les ombres
Mou les mans tremoloses
I sempre fa una mica tard
Per l’acabament del dia

Així va
Només un que cerca
Una ànima solitaria
L’últim dels somiadors

 
Agraïr, un cop més, al Daniel Giribet la seva apassionada traducció.
 
 
Anuncis

1 comentari

  1. Salutacions!

    En Bowie és en Bowie i com a bon parroquià del Cansongs estava cantat que ens ajudaria a sommiar a tots els teus fidels seguidors una setmana o altra. En David és un mestre que no podia faltar a l'àlbum. Ah, faràs molt bé Jordi de desplaçar les tomaqueres de l'hort ja que així garantiràs la collita!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s