14 “Walking in my shoes”

(Martin Gore)

Depeche Mode

“Songs of Faith and Devotion”

1993

Aquet passat divendres van tindre lloc dos actes força llustrosos i que van coincidir en el temps: la Final de la Copa del Rey de futbol entre l’Athletic de Bilbao i el F.C. Barcelona, i el concert de presentació de les pintures murals de l’esglèsia parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, realitzades pel Josep Minguell(1). Ambdós aconteixements tenien certs valors afegits que els feien més transcendents si cap. El partit de futbol era el darrer del Pep Guardiola com entrenador del Barça. El concert de Tàrrega el feia, ni més ni menys que l’Escolania de Montserrat. Grans estaments, encapçalats pel nostre bisbe Novell, presideixen l’acte. A fora, com ja és tradició en cada partit important, a cada gol del Barça li segueix l’esclat d’un potent petard…

… i jo, basant-me en aquell vell acudit que deia “que passaria si tots els xinesos saltessin alhora…?”, doncs ja he fet una associació d’idees certament (ho he de confessar) perversa. Durant el concert, es produeix alhora la conjunció del retronar d’un petard amb un d’aquells aguts impossibles que sols saben fer aquells vailets de l’Escolania. Aquelles majestuoses cúpules, amb l’acolorit revestiment nou de trinca, que al rebre l’impacte de les ones del petard i la nota aguda en el mateix intant, per alguna estranya raó física, se’n veu afectada l’estructura. El mural s’esmicola tot en bloc, i esclata en millions de petits fragments de tots colors. Mentres cauen, es poden veure reflexos de vermell venecià, groc cobalt, siena natural i òxid de crom verd. També de violeta de cobalt, blau ceruli, porpra de Tir  i negre de fum. Ja n’hi haurà que rumiaran en la inapropiada dosificació de la calç (en definitiva, el carbó i el sofre són domini del dimoni). Ja pensaran com elevar als altars algú a costa de baixar-ne a d’altres a l’infern. No apreciaran però, el privilegi que se’ls hi ha concedit: vislumbrar en un sol instant el principi i la fi, l’alpha i l’omega, l’Aleph.
Just moments abans que es produeixi l’espetec dels fragments contra els caps, altars, bancs i el terra, una figura femenina abandona el temple per una petita porta lateral. Duu un ram de flors a la mà.

La pols torna a la pols. Un cop tot ha passat, restarà a l’aire una gran polseguera (com la que s’aixecava per Setmana Santa quan s’anava a “matar jueus”) que deixarà entreveure però, l’estructura neta i original del temple, la més pura i primitiva. No s’han hagut de lamentar danys personals. Tant sols alguns nyanyos i blaus, i quatre dits de pols a sobre. Això sí, la brigada trigarà una setmana ben bona a netejar la nau.

(1) Nota aclaridora: que quedi constància de la meva total admiració per la pintura del Josep Minguell, gran muralista i defensor d’una tècnica ancestral.


El Tecno no ha estat mai sant de la meva devoció (pianistes de dit n’hi dic jo, que toquen el teclat com jo escric aquest article), però dins d’aquest estil musical hi han cançons que m’han deixant empremta. És el cas de “Walking in my shoes”, que la seva temàtica està lligada (espero) amb l’escrit d’avui.
En aquesta versió trobada a la xarxa, uns veterants Depeche Mode, fidels a si mateixos, interpreten amb passió i de forma grandilocuent. Demostren estar en plena forma. És curiós com alguns dels seus components fan més goig ara que quan tenien 20 anys…

 

Anuncis

1 comentari

  1. Trasllado els comentaris que el Miquel (Mr. Raons), fidel i fervent seguidor d'aquest “Àlbum”, m'ha transmès via mail…

    Hola Mr. Cansongs.
     
    La meva padrina  deia que el “cansongs i el raons” sempre anaven junts… cert. Déu els crea i ells es troben…
     
    Volia fer un comentari al cansongs 12 i 13, però com que no m’agrada aquest número he esperat ha fer-ho al 14, que és el meu preferit. Potser perquè era un fan del “gallina de piel” o per què em vaig fer un fart de seure a la banqueta amb el 14 a l’esquena… NO SE, ENCARA ESTIC PROCESSANT LES DADES.
     
    Aplaudeixo el cansong 12 de U2,  ja que m’encantava, encara que m’agrada més el tema With or without yo… en aquell temps era el Rei de la pista i vestia a l’estil techno dels anglesos… era un fan incondicional de grups com Depeche Mode, Tirs four Tirs, Spandau Ballet, George Michel, Wham, Nich Kershaw, The Pretenders i molt especialment de The Cure… font d’inspiració de Tim Burton… entre una llista llarga.  En aquell temps anàvem una bandada a Salou, a lligar amb les angleses, i no ens menjàvem una “rosquilla” , a pesar del nostre posat techno i la predilecció pels grup anglesos. Però clar, si només sabíem dir “fooking is me”… la cosa no podia anar… evidentment. Ha estat després, quant al pas del temps, “mossèn Guardiola” ens ha fet veure que abans d’anar al gra, primer s’ha d’entrenar l’assumpto… Cansongs 12 m’ha portat records de temps feliços, tot  i estar a regim sexual… tu ja m’entens, com deia el Raimon.
     
    Quant al cansongs 13, igual que amb el Jetro Trull, són sons respectables de gust molt especial…  personalment en aquell temps preferia el so de la Electric Light Orchestra, OMD, i alguna que altre so de Credence  Clearwater Revival… ja veus, sons alternatius.
     
    Hem sento totalment aclaparat pel Cansongs 14… em trec la perruca amb Depeche Mode… encara que prefereixo “Personal Jesus” per “flipar una estona… i em deixo portar per aquella actitud “ socialment provocativa” del cantant del grup. Tens raó, benvolgut amic cansongs, nosaltres també fem més goigs ara que fa 20 anys…  Però hem madurat, i quasi cada dia, acabo escoltant el Gavin Bryars amb el seu Jesus Blood Never failed me yet… m’adono que la meva complexitat física i el meu esquelet robust em demanen sons més plàcids i de bon pair…
     
    El teu amic Mr. Raons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s